La manifestació convocada com a culminació de la vaga general d’aquest dijous, 21 de febrer, ha reunit desenes de milers de persones -40.000, segons la Guàrdia Urbana- al passeig de Gràcia de Barcelona per protestar contra la retallada dels drets socials i el judici als presos polítics catalans, que està tenint lloc al Tribunal Suprem. Els assistents, eren una bona representació de la societat catalana en un sentit molt ampli, amb no independentistes, com l’exportaveu dels taxistes, Alberto “Tito” Álvarez; representants dels partits polítics independentistes, com Ernest Maragall (ERC), Eulàlia Reguant (CUP) o Josep Costa (JxCat), entre d’altres; i activistes de l’Esquerra Independentista i anticapitalistes de tot signe, com els sindicalistes de la CGT. Uns i altres, es manifestessin tenint més present la defensa drets laborals, contra la repressió o totes dues coses, no han volgut faltar a la convocatòria.
A quarts de sis de la tarda, força abans que comencés oficialment la manifestació, sota el lema “Sense drets no hi ha llibertats”, el passeig de Gràcia i els carrers adjacents s’han anat omplint de persones que, moltes amb pancartes a favor de l’alliberament dels presos polítics, amb fotografies seves o estelades, se sumaven a aquesta jornada reivindicativa. Davant la presència creixent de manifestants, alguns dels comerços del carrer, que no s’han sumat a la vaga, han anat tancant portes i baixant persianes. D’altres que no ho han fet, en canvi, han estat increpats per alguns grups de piquets més o menys improvisats que recorrien tant el passeig com les vies properes. L’encarregat d’un dels comerços, una botiga de roba, ha sortit a discutir amb els qui li exigien que tanqués el local i, quan una parella de Mossos d’Esquadra ja havien fet acte de presència per mirar de mediar en la discussió, ha agredit un dels membres del piquet, a qui ha donat una bufetada i li ha fet caure el telèfon mòbil a terra abans de ser separats per la policia i amagar-se altra vegada dins la botiga, que ha tancat just després.
Els piquets, formats majoritàriament per joves, han estat força actius durant aquests primers minuts, aconseguint que alguns comerços tanquessin, si més no durant uns minuts. Mentrestant, el passeig de Gràcia s’anava omplint més i més i els càntics a favor de la llibertat dels presos polítics, de la independència de Catalunya i de la vaga general. Tot i que el seguiment de la convocatòria d’aquesta darrera ha estat força desigual, moltes persones que no han secundat la vaga s’han anat sumant a la manifestació, que ha anat rebent assistents un cop havia començat a avançar, poc després de les sis de la tarda, i fins i tot quan ja estaven tenint lloc els parlaments que han servir per clausurar aquesta jornada de mobilitzacions a la ciutat de Barcelona.
La marxa, que ha estat menys lluïda de l’habitual a causa de la gent que anava pujant pel carrer per on aquesta baixava, ha estat una nova demostració de les reivindicacions de llibertat i democràcia de molts catalans. Com ha recordat el mateix “Tito” Álvarez, ell no és independentista, però l’actuació de l’Estat amb els presos polítics, que ha considerat “intolerable”, ha fet que molts s’unissin al clam d’aquest dijous.
La manifestació oficial, excepte algun incident aïllats com el descrit anteriorment, ha transcorregut, com és habitual, amb molta tranquil·litat. Les cares dels assistents, però, reflectien estats d’ànims força diferents. Els més joves, molts d’ells adolescents, tenien expressions contentes i actituds molt més combatives, com reflectien els seus càntics. En alguns dels més grans, però, s’hi podia veure la marca del cansament d’anys de manifestacions i reivindicacions que han passat de demanar la independència a defensar-se de la repressió de l’Estat, que es va desfermar a partir del 20 de setembre de 2017 i va culminar amb la violència policial durant el referèndum d’autodeterminació de l’1-O i l’empresonament dels líders cívics i polítics de l’independentisme. Tot i això, les convocatòries continuen duent milers i milers de persones al carrer, que malgrat tots els entrebancs no defalleixen i continuen clamant per la independència i en contra d’unes actuacions de l’estat espanyol que consideren absolutament injustes.
