La guerra judicial, o lawfare, s’ha activat contra Podem, i en especial, contra el seu, líder Pablo Iglesias. El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha demanat al Tribunal Suprem, a través d’una “exposició raonada”, que investigui Iglesias com a aforat. Li atribueix possibles delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics, acusació o denúncia falsa i simulació de delicte en relació amb al robatori a la seva exassessora Din Biuselham. García Castellón conclou que Iglesias va utilitzar el cas per intentar obtenir avantatges electorals.
La interlocutòria de l’instructor també inclou en la investigació la cap dels serveis jurídics de Podem, Maria Gloria Elizo, els advocats Marta Flor i Raúl Carballedo, la mateixa Bouselhan i Ricardo Dasaferreira, aquests darrers per fals testimoni. Paral·lelament, i en una altra interlocutòria, García Castellón, continua la investigació contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo, l’exdirector de la revista Interviú Alberto Pozas i el sotsdirector Luis Rendueles per delictes de descobriment i revelació de secrets. Així mateix, en ambdues decisions, el magistrat rebutja les diligències de prova demanades tant per la defensa com del ministeri fiscal i argüeix que si volen les poden plantejar davant la sala penal del Tribunal Suprem.
Un mòbil, una targeta i Villarejo pel mig
L’origen d’aquest sumari és el robatori del telèfon mòbil de Bouselhan el primer de novembre del 2015, que conté una targeta de memòria mini SD. Segons la interlocutòria, dos anys més tard, el 3 de novembre del 2017, es durà a terme una entrada i escorcoll a l’habitatge del comissari José Manuel Villarejo durant la qual apareixerà un disc dur amb dues carpetes ( DINA 2 i DINA 3) i un altre pendrive amb les carpetas DINA 2 i DINA 3, amb contingut de la targeta de l’assessora del líder de Podem. Segons apunta el magistrat, el contingut de la targeta hauria arribat al comissari a través del director de la revista Interviú, Luis Alberto Pozas, i el seu sotsdirector, Luis Rendueles, que també n’haurien lliurat una còpia al president del Grupo Zeta, Antonio Asensio.
García Castellón entén que Asensio va lliurar a Iglesias, el 20 de gener del 2016, la targeta de memòria de Dina Bouselhan, i va comprovar que hi havia arxius personals i de caràcter molt íntim de la seva assessora. El titular del jutjat central d’instrucció 6 és prou contundent: “Malgrat els arxius, va guardar la targeta en el seu poder, sense dir-ho a la seva propietària quan tots dos encara eren persones pròximes i sabia que havia perdut el mòbil des del novembre del 2015”. L’explicació, per al magistrat, d’aquest comportament és que Iglesias va comprovar que a la targeta hi havia captures de pantalla de converses en xats on se l’esmentava. L’instructor també retreu que no lliurés la targeta fins que aquesta no va quedar inservible.
La interlocutòria també destaca informacions difoses a OK Diario, del mes de juliol del 2016, on sortien imatges de la targeta de memòria. Aleshores, Iglesias tenia la targeta i sabia que les imatges havien estat enviades per l’assessora. Tot i això, i amb “l’única finalitat de desprestigiar OK Diario”, d’acord amb els advocats Elizo, Carvalledo i Flor, Iglesias –tot i saber l’origen de les imatges d’OK Diario–, amplia la denúncia oficial per “dissimular falsàriament una connexió entre les imatges publicades en el digital i la desaparició del telèfon l’1 de novembre de 2015”. De fet, els acusa tots de fer veure que les imatges publicades a OK Diario van ser un “encàrrec realitzat al comissari Villarejo per perjudicar Iglesias”. Fins i tot, el jutge conclou que la denúncia d’Iglesias tenia una “finalitat estrictament política”.
Una declaració de Dina que el jutge considera que va faltar la veritat incrementa “l’existència d’indicis raonales de participació delictiva d’Iglesias”. En aquest sentit considera que “s’aprecia un accés no consentit a dades de caràcter personal per part d’Iglesias, a més d’un apoderament dels arxius manllevant el dispositiu en el qual s’emmagatzemava la informació (la mini targeta SD) de caràcter íntim i personal de Dina Bousselham”. Per tant, el jutge instructor considera que aquests fets s’incardinen en els delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics i acusació o denúncia falsa.
