“Aquest matí han trucat de l’Ajuntament de Madrid preguntant si era veritat que m’havia mort. Però no, aquí estic!” Així ens rep a la porta de casa seva en un petit poble francès situat al departament d’Arieja Josep Almudéver Mateu (Marsella, 1919), l’últim brigadista internacional viu. Quan l’entrevistem fa només un dia que s’ha mort l’exalcaldessa de València Rita Barberà, i aprofitem per fer-li la broma: “Vostè no, la que s’ha mort és la Rita!” Ell riu, i exclama: “Ja era hora!” Als seus 97 anys, a Almudéver encara se li omplen els ulls de llàgrimes quan recorda el que va viure als camps de concentració: “Era tot criminal”, diu, però tot i així no dubta quan li preguntem si tornaria a anar a la guerra per defensar la República: “I per què no?”
Vostè va falsejar l’edat que tenia i va dir que era més gran per poder allistar-se a l’Exèrcit.
Sí. Em vaig presentar com a voluntari a la columna Germania, però em van preguntar l’edat i vaig dir 17 anys. I em van enviar cap a casa. Després vaig anar al poble, a Alcàsser (on vivia des dels 12 anys), i li vaig demanar al secretari que posés que havia nascut un any abans. Però ja no podia anar a Germania, i vaig anar al Partit Comunista, on em van dir que no tenien armes, però que anés amb el partit socialista que estava muntant una columna, la Pablo Iglesias. I allà sí que em van agafar. Va ser a l’agost del 1936.
I on va anar llavors?
Al Front, a Terol. Però allà no fèiem res, i jo demanava sempre anar a Madrid, perquè allà faltava gent. El comandant i jo no ens enteníem, perquè ell veia que jo volia que anéssim a Madrid. Es que no vam disparar cap tret a Terol! En tot el 1936 no vam disparar, jo no ho entenia. El juny de 1937 van ascendir aquest comandant a tinent-coronel, i va enviar una carta a Indalecio Prieto, ministre de la Guerra, perquè em fes fora. I ho va fer. Així, el 26 de juny vaig tornar al poble, i el 30 de juliol feia els 18 anys. A finals d’agost, a Alcàsser van cridar els que havien nascut el 1919 i em vaig presentar. Però l’oficial que venia de València portava la llista de nascuts a Alcàsser i jo no estava a la llista, perquè jo era nascut a Marsella. Em va dir que no hi podia anar. Però vaig preguntar si podia anar com a voluntari. I d’aquesta manera vaig poder tornar a anar al Front, de nou a Terol.
I què el va motivar a fer-se voluntari?
De petits havíem passat moltes coses. Quan tens 10 anys i passes molta fam, et fas d’esquerres ràpidament. Tot i que a Alcàsser teníem una mica de sort, perquè teníem fruita. A més, el 70% de la gent del poble eren analfabets i quan tenia 12 anys el meu pare em venia a buscar al camp de futbol i em portava a una taverna per llegir el diari als obrers i explicar-los què passava. D’aquí vinc.
La dictadura va arribar a dir que vostè havia estat afusellat.
Sí. El 15 de juliol del 1938 vaig entrar a formar part de la 129 Brigada Internacional, després d’haver estat ferit uns mesos abans a Corbalan (Terol). Amb aquesta brigada vam haver de marxar de València i em van enviar a Marsella. Després vaig pujar clandestinament a un vaixell anglès fins arribar a Castelló de la Plana. El problema va ser que algú d’Alcàsser ho va denunciar a Castelló de la Plana, i des d’allà el dia 18 de gener del 1939 van enviar un telegrama a l’Ajuntament d’Alcàsser dient que m’havien afusellat el mateix 18 a les 5 del matí a Castelló de la Plana per l’atroç delicte de traïció a la pàtria.
I què va passar quan va arribar a Alcàsser dies després? Perquè la seva família es pensava que estava mort…
Només entrar al poble hi havia una botiga amb tres dones a la porta i quan em van veure van fer-se la senyal de la creu, i això que estàvem en República! I van sortir corrents. Segueixo caminant i veig una noia que venia de casar-se, i comença a plorar i fer-me petons, i em demana que vagi a casa seva, però em va portar per les afores del poble. Jo no entenia res. Ella era la filla de l’alcalde, i quan la seva mare em va veure va començar a cridar: “Josep! Ets tu?” I li va dir a la filla que anés a casa meva a buscar a la meva mare, però que vigilés com li deia que jo estava viu. I va ser quan va marxar la filla que li vaig preguntar a la dona què passava, perquè jo no entenia res. I m’ho va explicar tot.
Per quin motiu creu que es va enviar aquest telegrama dient que l’havien afusellat?
M’ho vaig començar a preguntar després. Volien fer creure que havien enxampat el vaixell on anàvem els 2.000 últims brigadistes que quedàvem. Però el vaixell no l’havien enganxat, i la prova és que jo estava viu.
Vostè va insistir fins el final en lluitar per defensar la República?
I tant! Quan vaig tornar de Marsella volia entrar en la quarta regió aèria de València. I vaig aconseguir-ho i hi havia d’entrar l’1 d’abril del 1939, però no vaig arribar a formar-hi part perquè el dia que havia d’entrar oficialment entraven els feixistes a València. I el meu pare i jo vam haver de marxar cap a Alacant. Em fa molta ràbia perquè aquesta no era una guerra civil al començament.
No ho era?
No. El culpable de la Guerra espanyola va ser l’almirall i cap del servei secret alemany Wilhelm Canaris, que és el que va fer que un agent anés a veure a Franco per preguntar-li si volia fer-se càrrec de carregar-se la República, i que ell li prepararia l’exèrcit. I li va preparar uns 140.000 homes, però només hi havia 1.200 espanyols que feien el servei militar a Melilla. Després hi havia 3.000 alemanys, 12.000 portuguesos, 15.000 moros, 30.000 eren estrangers i 70.000 italians. Però si de 140.000 homes només 1.200 eren espanyols, com es pot anomenar a això Guerra Civil?
Què és el que el va impressionar més de la Guerra?
Les poques armes que teníem.
I dels camps de concentració?
No oblidaré mai els crits de la gent que afusellaven. I em feien veure aquests afusellaments.
Per què ho feien?
Per mala llet del tinent. Els que estaven al calabós ho veien des d’uns 30 metres de distància, però venien i m’agafaven a mi del braç i em posaven davant de tot. Ho feien perquè jo era l’únic estranger que hi havia allà. A mi em van arrestar el 30 de març del 1939 i em van portar el dia següent al camp de los Almendros (Alacant), amb el meu pare. El que vaig viure aquí va ser increïble. Van haver-hi 44 suïcidis. El Comitè de No Intervenció havia declarat el camp zona internacional. El més criminal que hi va haver durant la Guerra va ser el Comitè de No Intervenció, que va ser qui realment ens va matar. La infanteria franquista no entrava al camp. Però per mar sí. Si és zona internacional i la infanteria no pot entrar, com entra la marina? Això què vol dir? Aquesta va ser l’última traïció d’aquest Comitè, que ha sigut el més criminal que hi ha hagut. No ho podia ser més.
Les experiències més dures van ser les que va viure al camp de concentració?
Sí, tot i que també va ser molt dura la Guerra. El camp era criminal, però. Després de Los Almendros em van portar al camp d’Albatera, també a Alacant. La gent moria de fam, i de restrenyiment. Es vivia molt i molt malament. El capità Merino ens donava només una caixa de cinc sardines en escabetx per dues persones, 50 grams de pa, i un litre d’aigua: per beure, per netejar-nos, per afeitar-nos, per rentar la roba… Era impossible, perquè només per beure ja recomanen 1,5 litres d’aigua al dia. El 4 de juny van afusellar 3 persones, el 10 van matar 4 persones,… I a mi sempre em posaven davant per veure-ho…
Quan temps va passar en aquest camp?
Set mesos, però vaig passar-ne dos al calabós. Una de les coses impactants que vaig veure va ser un home que es va posar a afeitar-se al costat d’una dona que estava embarassada i es va acabar degollant. I la dona, en veure’l, va cridar molt fort i va donar a llum en aquell moment, de la impressió. Jo encara no tenia els 20 anys… Va ser molt fort tot.
Després va anar a la presó…
Sí. A finals d’octubre del 1939 em van portar a la presó de Portaceli (València), on vam estar quatre mesos i mig. Després em van posar en llibertat, perquè no tenien res contra mi, ja que a mi no m’havia denunciat ningú. Però quan vaig arribar a Alcàsser i després de 15 dies em vaig presentar a la policia tal i com havia de fer, em van posar les manilles. I el 16 de març del 1940 em van enviar a la presó Modelo de València. Em van condemnar a 30 anys de presó, després me la van rebaixar a 12 anys i un dia, i el juliol del 1942 em van traslladar a la presó d’Aranjuez, fins que el 19 de novembre del 1942 vaig sortir en llibertat condicional.
I un any després va decidir entrar a formar part de l’Agrupació Guerrillera de Llevant, on va dirigir el Comitè Comarcal de Catarroja.
Sí. D’aquella zona érem 2 de Silla i jo. A ells dos, que feien funcions d’intel·ligència, els van afusellar l’abril del 1947, i el 9 de juliol un falangista li va dir a una de les vídues que al migdia em venien a buscar a mi per afusellar-me. La meva dona era de Silla també i aquesta dona va anar a dir-li que em digués que marxés, perquè em volien detenir per matar-me. I vaig marxar cap a Barcelona, on em vaig amagar. Allà tenia un amic que era comerciant i ell tenia un amic que era policia i li va dir que havia arribat l’ordre de detenir-me. Així que l’agost del 1947 vaig marxar de Barcelona i vaig travessar els Pirineus fins arribar a Pamiers el dia 14, i ja em vaig instal·lar a la Tour du Crieu, on encara visc.
I tornaria a la Guerra per defensar la República?
És clar! Per què no? Però hauria de fer alguna cosa diferent de la que vaig fer.
Vist amb els anys, com es paeixen totes aquestes coses que va viure?
Penso que he tingut molta sort. M’han passat coses molt fortes. El que s’explica al cinema són tot contes xinesos.
Va tenir por?
No. Quan estàs al foc no tens por. Quan hi estàs anant potser sí. Però jo no tenia dret a tenir-ne, perquè era voluntari.
Va valdre la pena jugar-se la vida per la República?
I tant! Quan tens una idea, te la creus i la defenses sempre val la pena jugar-se la vida.
I en el moment actual, amb què es comprometria?
Jo no he canviat, segueixo igual. Lluitaria pel mateix. Quan vaig a les universitats no em callo. Per exemple, no paro de dir que Joan Carles I va ser un traïdor, perquè la Corona no era per ell, sinó que era del seu pare. Però Franco va fer fora d’Espanya al seu pare i li va posar a Joan Carles la Corona. I ell calladet.
Què li sembla que un partit d’esquerres com el PSOE hagi facilitat la investidura d’un polític de dretes com Mariano Rajoy?
Els dirigents socialistes l’única cosa que han fet és trair la classe obrera. I també està passant a França això: el president de la República és socialista, el cap del govern també i el govern quasi tot socialista, i encara és pitjor que a Espanya… Hi ha hagut molts pocs líders dels partits socialistes bons. I és evident que si a Espanya Rajoy és el president és per culpa dels socialistes.
I què en pensa del procés sobiranista català?
Crec que Catalunya té autogovern, però si la majoria dels catalans vol la independència… Jo no tinc res a dir, són ells que ho han de decidir. Però trencar Espanya… Es que Catalunya va ajudar molt a que hi hagués República. Tot i així, si la majoria dels catalans vol marxar d’Espanya, què hi farem!
Creu que hi haurà una tercera República espanyola?
Segur! Ja hauria pogut ser, però els dirigents socialistes… Tard o d’hora ha de tornar la República. De la forma que la van assassinar no pot morir. La van assassinar però no està morta.
Fes click aquí per veure la galeria de fotos de l’entrevista amb Josep Almudéver.
Aquí podeu veure un vídeo amb fragments de l’entrevista:
