Votar: Dret o obligació ?

"Votar és certament opcional, però ara més que mai sembla totalment recomanable i moralment exigible"

A les portes d’unes noves eleccions catalanes aquest diumenge dia 14, totes les enquestes coincideixen a destacar que una important part dels votants estan pensant a no exercir el seu dret a vot en aquestes. Tenint en compte que només cada quatre anys se’ns pregunta als ciutadans qui volem que ens governi els següents 1.461 dies, sembla un contrasentit que hi hagi persones que decideixin no fer ús del seu dret i optin per no anar a les urnes.

Des del 2006, la mitjana de participació en les 5 eleccions catalanes ha estat del 67%, és a dir que cada persona que vota està representant 1,33 ciutadans que li “cedeixen” la seva veu perquè prefereixen quedar-se al sofà, assumint-ne després les conseqüències, els agradin o no. Pensar que prop d’1,8 milions dels catalans amb dret a vot es queden habitualment a casa un dia d’eleccions, em causa estupor i rabia alhora. Addicionalment, els mitjans de comunicació estan dient que de la participació record del 2017, un 79,09%, podria baixar aquesta vegada fins a quedar només en un 50 o 55%, deixant per tant sense considerar l’opinió de més de 2,5 milions de catalans amb dret a vot. Una xifra que impacta moltíssim!

Tots aquells que finalment no ho facin, estaran també exercint la seva llibertat perquè, segons les lleis del territori, aquí votar és opcional. Per servir-nos de mirall, vull fer notar que al món hi ha 23 països en els quals anar a les urnes a dipositar el vot individual és obligatori. N’hi ha a tots els continents i alguns d’ells són força poblats, com Brasil (200MM habitants), Mèxic (130MM) ó Argentina (45MM). Algun motiu tindran aquests països per forçar als seus ciutadans a parlar a les urnes, segurament.

Però centrem-nos en l’aquí i en l’ara. Dos grans temes afecten directament les ganes intrínseques d’anar a votar dels ciutadans de Catalunya en aquest moment: l’impacte de la pandèmia global de la Covid-19 i una menor nivell d’interès i confiança en la classe política, sigui del color que sigui.

Anem pel primer, la Covid-19 amb les seves contínues i llargues restriccions a les llibertats individuals i el temor a un possible contagi. Tenint en compte les extremes mesures de seguretat que s’aplicaran i la poca estona que és requerirà que siguem dins dels ventilats col·legis electorals, sembla comparativament menys arriscat anar a votar que cada una de les més de 200 vegades que anirem al súper a fer la compra setmanal necessària en aquests pròxims 4 anys. I en canvi l’impacte de no anar-hi pot ser molt superior per a la nostra pròpia salut en funció de qui ens governi.

Quant a la segona de les raons, és la utilitzada pel mes de 30% d’abstencionistes habituals, que opten per no mostrar mai la seva voluntat quan en tenen ocasió. A aquest nou grup de persones cansades de la classe política, que pensen afegir-se als abstencionistes amb diferents excuses –tots son igual de corruptes, m’han enganyat, ho han fet malament, menteixen sobre el futur, estic fart/a, no serveix per res el meu vot– els diria que pensin en la derrota de Al Gore davant George W. Bush a l’estat de Florida de l’any 2000, en què 537 vots li va fer perdre l’estat i la presidència dels EUA. Sobre els 6.000.000 de vots emesos aleshores, la diferencia representava tan sols el 0,009% d’aquests. La força de cada vot d’aquell dia va ser doncs extrema. Podeu imaginar quants milers de demòcrates abstencionistes de Florida van estar setmanes culpant-se per no haver anat a votar aquell dia?

Quant a la lectura asèptica de la situació, aplicaria aquella coneguda frase de “mai prenguis decisions permanents basades en emocions temporals”, que ens indica que sacrificar el nostre dret dels 4 anys vinents per la ràbia, la por o altres emocions puntuals que sentim, sembla un càstig excessiu per a nosaltres mateixos i pel nostre futur.

Així doncs votar és certament opcional, però ara més que mai sembla totalment recomanable i moralment exigible, tenint en compte les implicacions futures immediates que pot tenir per a les pròpies llibertats individuals. Som-hi doncs, ens aixequem del sofà i amb totes les mesures de seguretat (mascareta, distancia, etc) tothom a votar el diumenge vinent! Ens hi juguem el nostre futur, diguem doncs la nostra!

Comentaris

    Rafel 10/02/2021 6:33 pm
    En unes eleccions amb llistes tancades, on les cúpules dels partits decideixen quin són els candidats i amb disciplina de vot? Això no és democràcia. El més lògic és estar en contra d'aquest sistema i no votar
    Bot 10/02/2021 1:20 pm
    La solució per destapar la tupinada que ve és votar massivament a independentistes, si la fan, la tupinada electoral quedarà al descobert. Voteu massivament
    Anònim 10/02/2021 1:13 pm
    No faci trampes, l'autor, comparant la LOREG amb el sistema ianqui… aquí (ni a Espanya) no podrà venir mai de mil vots, gracies al trampós sistema d'Hondt.
    Narcís 10/02/2021 10:25 am
    Sempre ha de ser un dret , dret d'allò més .. només caldria ( si un hom vol permetre sa violació social .. per ell serà ! ) ! PD : no es preocupi l' autor : qui estimi la veritat, el bé, la raó i el dret o mateix dret natural no només anirà a votar que votarà independència .. és obvi que Catalunya no pot ser dessota estat catalanòfob per excel·lència ( fos tan sols perquè defora/ el món se n' assabenti de la necessitat, urgència, de sortir com un llamp d' aquestes urpes del tot alienes a res català ! ) !
    Teix 10/02/2021 9:14 am
    Sr. Serracanta, si tenim dret a vot també el tenim de no-vot. En realitat, el no-vot també és un vot si els partits el sabessin llegir, tot i que el ventall de les raons pot ser tant ampli com legítim. Fins ara, he votat sempre però ara m’ho estic repensant i, possiblement no ho faré perquè els desunits no poden dur endavant la meva causa.
    Català 09/02/2021 9:09 pm
    El les actuals circunstàncies, anar a votar no té sentit. De què searveix guanyar unes eleccions si al darrera venen els jutges i fiuen que el ekegits no poden governar?. Aixó ha passat aquests darrers anys. Per tant, diumenge dia 14 jo em quedaré a casa. Aixó te sentit i no concòrrer a unes eleccions en les que, segons sigui el resultat, no serà respectat.
    JOSEP EL AVI DE CARDEDEU 09/02/2021 9:00 pm
    OBLIGACIÓ DE ANAR A VOTAR , Nomes pasa en Paisos amb Dictadures , EN UNA DEMOCRACIA VOTAR MAI A DE SER UNA OBLIGACIÓ . Parles molt be ja unaltra DRET EL DE NO ANAR A VOTAR .. Aquesta LLIBARTAT Tambe la tenen la GENT QUE VIUEN EN UN PAIS EN DEMOCRACIA ..Jo i la meva familia no aniren a Votar U TENIN MOLT CLAR ..
      Pep 10/02/2021 1:12 pm
      Suïssa no sembla pas una dictadura i el vot és obligatori. No passa res, el que és obligatori és anar a votar, hom, pot votar tranquil·lament en blanc o nul.
    fat boy 09/02/2021 7:27 pm
    Pero que s'ha pensat que tenim 5 anys?. Ja decidirem nosaltres el que hem de fer, les consignes, pels ramats.

Nou comentari