Acabava el darrer article de l’any passat posant el pes del manteniment del consens sociopolític al voltant del català a Catalunya en el govern i en el PSC, davant les forces centrípetes i ultres i davant d’una actitud “sorprenent” del govern Sánchez de no defensar la LOMLOE davant dels postulats de la llei Wert.
Però de moment només hem vist mostres socialistes de xuts cap amunt i passis de pilota a banda i banda del PSC (“cal complir les sentències”) i avui de la ministra de Justícia (“Estem en un Estat de dret i en un Estat de dret es respecta la llei, la Constitució i les sentències”). Si les sentències fan referència a articles derogats d’una llei, que ja no existeixen, que han estat substituïts per altres articles en sentit diametralment diferent, les sentències contradiuen la llei. La Constitució no parla del 25% de castellà a les escoles, és que ni tan sols esmenta pel seu nom el català ni cap de les altres llengües oficials.
No hi ha hagut ni la fermesa mínima de defensar una llei aprovada pel govern Sánchez que tenia coma ministre de Sanitat Salvador Illa. La ministra d’Educació avui s’ha amagat darrere de la ministra de Justícia, i fins al moment ha estat incapaç de defensar no només la literalitat de la llei que va promoure la seva antecessora en el càrrec Isabel Celáa, sinó les raons sociolingüístiques, competencials i socials que hi ha darrere dels nous articles de la nova llei i de la Llei d’educació de Catalunya. Si la ministra d’Educació reclamés l’execució de la sentència, renunciant a l’aplicació de la LOMLOE, hauria de renunciar al seu càrrec.
