El que hem viscut la setmana passada amb les cartes de l’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, és només la punta de l‘iceberg. S’ha explicitat posant negre sobre blanc el que molts ja ens temíem i denunciem des de fa temps, que amb la classe política actual, mai serem un país plenament lliure.
Ja s’ha dit, però no per això tothom ho ha entès. Mentre els catalans no tinguem clar que som una NACIÓ, que tenim tot el dret a ser un ESTAT INDEPENDENT i només pensem en clau de colònia espanyola, no tenim res a fer. Això és de primer d’independència i el pas definitiu per preparar la unilateralitat.
Uns diuen que cal ser més. Fa dos anys aquests mateixos deien que si teníem la majoria de vots i escons farien efectiva la independència. Ara tenen 74 escons i el 52% de vots, què més els cal per complir amb el mandat popular?. Uns altres diuen que el referèndum no era per fer la independència, que no era més que un instrument per forçar l’estat veí a seure a negociar. Ens han titllat de gent que no sap llegir o el que és pitjor, que volem erosionar un partit determinat tergiversant el que diu una carta. D’una manera o una altra ens estan dient que o tenim molta mala llet, o som tontos. I sí, tenim molta mala llet, estem emprenyats, ens sentim profundament enganyats per aquells que sense cap mena de mirament, es diuen a ells mateixos independentistes.
Tenim per tant, uns representats polítics que a hores d’ara, quatre mesos després de les eleccions del 14-F segueixen amb el mercadeig de cadiretes, pagues i cobrament de favors deguts. Els importa ben poc la voluntat popular, allò que lliurement vam decidir entre tots. A més pidolen uns indults que són un insult i que són a unes persones determinades, excloent de l’acord als que són a l’exili i sobretot als més de 3.400 represaliats i represaliades, que s’han deixat la cara i potser el seu propi futur, ara en mans de la justícia, per defensar allò que “aquells” van dir que tirarien endavant.
Estem en guerra contra tot un estat que, si bé és cert que només ha guanyat una guerra en els darrers 250 anys, la de l’illot de Perejil, té mentalitat i política de “terra cremada”. Es tracta d’una guerra desigual, on només obtindrem la victòria amb determinació, coratge, decisió i convenciment. Es tracta d’un canvi de pensament. Molts sabíem, que això no seria fàcil. El que no ens imaginàvem és que no feien falta enemics externs, que molts els tenim dins. És l’hora de denunciar a aquells que ens han portat a aquest carreró sense sortida. Ja no si val allò de “l’enemic no som nosaltres, es Espanya” o l’“Espanya ens roba”. Potser sí que l’enemic és a l’altre costat de les nostres fronteres, però el trist és que dins del Principat tenim l’adversari: als que de forma interna no volen la independència encara que diuen el contrari. Els que treballen només per interessos partidistes en comptes de fer-ho en clau de país.
En definitiva, a mi no em serveix allò que he llegit a Twitter de “val més dolents coneguts, que bons per conèixer”, Jo vull polítics bons, honrats, compromesos, decidits, valents i sobretot, patriotes. Si no ho són, que marxin; i si no ho fan, fotem-los fora. Tenim pel cap baix un parell d’anys per preparar-nos. Tot és qüestió de mentalitat.
2 
