Com que no se li coneix un gran entusiasme en aquest sentit, hem de deduir que Ada Colau anirà a la convocatòria de la Meridiana perquè considera que, políticament, li convé. I això en si mateix ja és una notícia important. La pròxima alcaldessa de Barcelona no pot mantenir-se gaire allunyada de la centralitat del país, que continua passant per la resposta positiva a la demanda d’un estat propi i sobirà. Colau té frontera electoral tant amb la CUP com amb ERC i per l’altre cantó li queda poc per mossegar a un PSC molt devaluat que, a més, a Barcelona accepta, mansament, el paper de frontissa.
Hi ha un altre factor rellevant. I és que la immensa majoria de l’establishment i la totalitat de la política vella està del cantó unionista. Per això Alberto Fernández Díaz acusa Ada Colau de ser un “submarí de l’independentisme” i també per això Ciutadans sobreactua el suposat escàndol de l’alcaldessa que s’adhereix a la manifestació de les estelades. Aquestes companyies fan impossible un unionisme transversal i inclusiu. Una cosa és no firmar el full de ruta i una altra, molt diferent, és quedar-se a casa la Diada per ser comptabilitzat com a espanyolista per Soraya Sáenz de Santamaría.
El moviment de Colau indica que l’eix de la societat catalana passa per la Meridiana. I ho demostren els tebis, els oportunistes i els arribistes. Benvinguts, tots ells.
