Llums i loteries de Nadal

Nadal sempre arriba un mes abans, amb l’espectacle de l’encesa de llums barcelonina. És el tret de sortida a la gimcana dels regals, a la cursa del consumisme que ens fa gastar per obtenir a canvi somriures. Sort que enguany no tindrem pessebre a Sant Jaume, un tema menys de discussió a les sobretaules. Necessitem recuperar la joia de viure, encara que sigui en forma de leds al carrer i paper estampat embolicant caixetes sota els arbres enllumenats als menjadors. En l’any de la distància social, maldem per la proximitat nadalenca, ja sigui amb la família assignada o l’escollida. Pobre d’aquell govern que decideixi robar-nos el Nadal i confinar-nos la il·lusió.

En temps de pandèmies que tenen a l’origen la destrucció de la biodiversitat i la sobreexplotació dels recursos naturals – fet que ja hem oblidat de tant parlar de xifres i restriccions-, el debat sobre la necessitat de la despesa lumínica i la contribució de les ciutats al canvi climàtic torna. Sembla una guerra perduda, com si la consciència ambiental no pogués  guanyar mai l’esperit nadalenc. Fals debat. Entre mandra i por al canvi cap a la sostenibilitat. La gent vol llum que il·lumini l’any més fosc de les nostres vides. Això sí, aleshores caldrà triar i acceptar les restriccions en la mobilitat dels cotxes perquè, contràriament a allò que es pensa, no s’adopten per fer la vida impossible a la gent, sinó per permetre un futur respirable al planeta.

Medi ambient a banda, que estem salvant l’economia a costa de la salut de tots era una evidència. Sort que el Dr. Argimon s’ha atrevit a reconèixer allò que cap conseller havia confessat encara. Sí, es permet la reobertura dels negocis perquè no hi ha prou diners per ajudes a autònoms i empreses. No, no tenim prou diners perquè no som nosaltres aquells que els gestionem. Epidemiològicament les restriccions haurien de continuar, però no som un país sobirà que pugui sostenir la vida de la gent amb els minsos recursos públics. No es poden atorgar més ajudes sense agafar els diners als rics. No ho podem fer perquè qui decideix i gestiona és Madrid. I és així, amics i amigues, com la independència esdevé imprescindible i com la qüestió nacional rau en l’avenç social. De primer de polítiques d’esquerres.

Però no tornarem a parlar dels desnonaments que encara no ha aturat el govern més progressista de la història. No. S’apropa Nadal i amb ell arriba la loteria. Ja hem viscut el sorteig més lamentable de tots amb els autònoms. Dos mil euros per tapar forats d’uns vaixells que s’enfonsen. I ara arriba la promesa anual de la pluja de milions, aquelles inversions de l’Estat a Catalunya que omplen titulars i mai es materialitzen. L’enèsim engany des de la Moncloa que com a bons minyons catalans, comprem. No hi ha peix pel cove, com no hi ha diners pels autònoms, a qui volen enganyar? Accentuar les contradiccions del PSOE i emprenyar la vella guàrdia socialista felipista val allò que costa la llibertat? Només si acceptem que hem perdut la partida i estem jugant la següent a llarg termini.

La loteria de veritat és la dels presos polítics. Ells, han perdut un tercer grau que els hi correspon i la possibilitat d’un dinar de Nadal en família. Elles, la Carme i la Dolors, de dilluns a dijous surten de la presó per tornar-hi a dormir, sabent que aviat serà el darrer trenc d’alba que veuran en aquesta falsa llibertat. Marchena els hi ha atorgat el primer premi de la repressió, però en som tres-mil els represaliats que hem guanyat la pedrea. Amb ells, a diferència del virus, no ens podem rentar les mans ni agafar distància. Demà ens pot tocar a nosaltres.

Entre llums i loteries vàries, no sé com serà el Nadal, ni si després els Reixos ens portaran de regal una tercera onada que pot ser tsunami. Només sé que, per primer cop en molt de temps, aquest Nadal vull els meus a prop. Només sé que per les famílies de quinze mil persones mortes degut a la COVID serà el primer sense ells. Que la il·lusió de les festes no ens faci empatxar d’imprudències. Que relaxar-nos amb torrons i cava no ens impedeixi ventilar. Que els presents siguin de proximitat i les reunions conscients i solidàries amb tothom. Que el virus no és una loteria, te’l guanyes només si compres números.

MireiaBoya (1)

MireiaBoya (1)

 

Comentaris

    Fat Boy 27/11/2020 1:13 am
    Voste sap si el Sinn Fein va donar mai recolzament al govern de Sa Graciosa Majestat?. O el FLN algeria al General de Gaulle?. O la Haganah al Mandat britanic de Palestina?. Ho dic perque em sembla que ens estem perdent alguna cosa.
    Narcís ( . . . l' explotació, manca de seguretat física, ús amb excés/ malament .. tot plegat el que envolta majoria de " treballadors " que no pas paperot pro mamarratxades .. !) 27/11/2020 1:16 pm
    A veure : 1. No pensava aquesta esquerra valorés el Nadal ! 2. La causa no pot ser ' menjar coses extravagants o gens comú '? 3. Per què oposició no fa saber el pirateig que rebem d' aquest estat ? 4. Com pot ser possible aquest segrest, aquesta extorsió, que no justícia de res ? 5. Pensava que ' els seus ' n' eren els invasors així desconeguts i .. tururut ! PD : '1er. de polítiques d' esquerres ' n' és ser autèntic/ no hipòcrita així com inspeccionar l' abús . . . .
    "No es poden atorgar més ajudes sense agafar els diners als rics." 28/11/2020 4:06 pm
    Hable con los Pujol. A lo mejor se compadecen y le dan un aguinaldo. Simbólico, claro, només faltava.
    Bot 29/11/2020 12:24 am
    Els rics: Rothschild, Rockefeller, Soros, etc... la resta som el 99%

Nou comentari