No sé si és cert el que comenten molts militants d’ERC sobre el conseller de Governació, però els fets semblen donar-los la raó. Diu la militància no claudicant d’aquest partit que el republicà Jordi Ausàs vibra tant amb la independència de Catalunya com José Montilla i que se sent feliç d’estar a les seves ordres assistit per Francesc Xavier Ponsa Castro, un cap de protocol nomenat pels socialistes –sí, els socialistes- que es dedica a “assessorar” en matèria de banderes els ajuntaments visitats pel conseller tot recordant-los que la bandera espanyola ha d’ocupar un lloc preponderant en el balcó consistorial. En una carta plena de faltes d’ortografia enviada a Reagrupament Independentista, i referint-se a una visita a la població de Preixens (la Noguera), el mateix Ponsa Castro reconeix que va fer un comentari sobre l’ordre protocol•lari de les banderes “com faig habitualment en altres ajuntaments que visito quan l’ordre no és el correcte”. Magnífic. Amb funcionaris com ell, gelosos de la legalitat vigent, per injusta que sigui, Espanya no ha de patir. Per fer la feina bruta no hi ha ningú millor que un submís disposat a cedir dignitat a canvi d’una engruna de poder. Heus aquí perquè feia tanta nosa Joan Carretero. Quan Carretero era conseller, Governació era una conselleria d’ERC governada per ERC. Ara és una conselleria d’ERC governada pel PSOE.
En el mateix sentit, i amb el mateix entusiasme amb què fa cosa d’un any Joan Saura ens comunicava que l’Estat ens havia traspassat el control de les guinguetes de platja, ara el conseller Jordi Ausàs ens ha anunciat que a partir del 2009, quan el Parlament ho aprovi, la Generalitat podrà convocar consultes populars sobre qualsevol tema, inclosa l’autodeterminació. “Oh, que bé!”, ha pensat més d’un. Però Ausàs, que beu aigua freda etiquetada en espanyol, de seguida ha aclarit que l’última paraula la tindrà sempre el govern d’Espanya. És a dir, que tant si es tracta d’una consulta de caràcter local com nacional –ell en diu autonòmic- serà Madrid qui l’haurà d’autoritzar. I és que Ausàs ha deixat clar que el govern català vol ser molt “escrupolós” amb la Constitució. Déu nos en guard, que Espanya s’enfadés! Què faríem, pobrets de nosaltres? La llei, per tant, deixarà clar que qui mana és Espanya i que, posats a no tenir, els catalans no tindrem ni tan sols el dret d’expressar el nostre parer. Se n’adona el lector? Ja no estem parlant de la prohibició de fer, estem parlant de la prohibició de preguntar. De la prohibició de preguntar-nos a nosaltres mateixos (!). Ni un infant té aquest grau de subordinació. Un infant pregunta: “Puc anar al lavabo, senyoreta?”, i la senyoreta respon sí o no. Catalunya no pot fer ni això. L’estatus de Catalunya és aquest: “Senyoreta, em puc preguntar si tinc ganes d’anar al lavabo?”. I la senyoreta respon: “No”.
El que més dol, però, és la hipocresia governamental. Mentre el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, no assisteix a la celebració de l’aniversari de la Constitució espanyola perquè, segons diu, “conté alguns dèficits democràtics”, el conseller Ausàs ens canta l’excel•lència de les lleis que la legitimen.
