Faig una visita lingüística a la pàgina web de tots els ministeris espanyols. Una a una clico al “benvingut” per veure’n la versió catalana. Les observacions que vaig fent per elaborar el meu estudi casolà són depriments i reiteratives. Resulta que tradueixen els títols de les diferents seccions però no el contingut que hi ha quan hi entres. I que no t’enganyin, perquè sovint un títol d’aquests de la portada et condueix a una pàgina on hi ha tot un llistat de títols que també estan en català, però quan grates i arribes a la informació pròpiament dita, ja gairebé res no ho està. En alguns -només en alguns- hi ha traduïda la introducció del ministeri i la biografia del titular, però poca cosa més. Que bonic, a les portades et donen l’opció plurinacional i multilingüe -bienvenido, benvingut, benvido, ongi otorri, welcome, benvenue- però en realitat ets a dos clics de l’Espanya dominadora, centralista, homogeneïtzadora, fatal. D’això se’n diu fer trampa.
Em recorda al cas d’un company de la facultat que va lliurar un treball amb tota la part central plena d’històries porno. Només les primeres i les últimes pàgines parlaven del contingut de l’assignatura, a veure si així colava. Va treure un notable! El govern espanyol fa la mateixa trampa i molta gent se la creu. I els vota, vota la Chacón pensant que el seu vot és catalanista quan el portal de Defensa és l’únic que no té cap opció lingüística, i és que aquí no estan per jugar a fet i amagar, al web del ministeri de la catalanista Chacón tot és en espanyol “por cojones”. Això és el que ha aconseguit la Chacón a favor dels interessos de Catalunya a canvi dels vots dels catalans. Res, ni els titolets linkats del seu web. Abans he dit que era l’únic i no és veritat, en el d’Igualtat tampoc no pots escollir cap llengua, però és que aquest portal no compta perquè és buit, no hi ha res, la portada està en blanc i només als marges hi ha alguna cosa escrita en lletres molt grosses que pretenen fer embalum entre el no-res. Però queda tan bé tenir un ministeri d’Igualtat! I adjudicar Defensa a una dona prenyada també, i parlar de diversitat i de plurinacionalitat, i enaltir el respecte i el dìàleg, i anar a la cimera del G-20 encara que no hagis de dir-hi res. El discurs dels socialistes és un decorat de mira’m i no em toquis, un castell de cartes, una casa amb tot de merda amagada sota les catifes.
Amb aquest instint aglutinador que tenen és curiós com a nosaltres volen sempre dividir-nos. Al ministeri de la nostra vella amiga Álvarez hi ha escrita dos cops l’opció de “benvingut”. Una és la catalana i l’altra la valenciana. Només es diferencien en un detall de l’adreça: “/ca” o “/va”. És a dir, que fan dues planes que són idèntiques entre elles i que alhora són gairebé idèntiques a la versió oficialment castellana. Són uns mesquins. Entro a Indústria del Corbacho -el segon representant del PSC i del catalanisme al govern espanyol- i la primera cosa que veig és un blanc que ocupa tot l’espai central amb un missatge que diu: “informació només disponible en castellà”. Hi ha altres ministeris on tenen una versió adaptada de la de Corbacho i arreu on cliquis acabes aquí: “La pàgina a la que intenta accedir no està disponible en la llengua sol·licitada. Disculpe [sic] les molèsties”. Que sàpigues que això és el que Zapatero entén per l’Espanya diversa i plural. Abans de votar-los, abans de fer tripartits i abans de plantejar-te una sociovergència, que sàpigues que l’únic que aconseguiràs per Catalunya són coses com aquestes, quatre titolets i un disculpin les molèsties.
