Euroescepticisme espanyol. Semblava impossible, però a Madrid creix el rebuig a la Unió Europea, que va començar per l’extrema dreta i ara ja abasta a la dreta de govern, en especial al PP. A l’Estat espanyol, els sociòlegs sempre havien focalitzat a l’entorn del debat migratori -control de fronteres, expulsions de sense papers…- les postures aïllacionistes i antieuropees. Però no havien previst que una flamarada de nacionalisme espanyol pogués portar com a mínim a una part de la dreta a exigir la sortida d’Espanya de l’espai de lliure circulació de persones, bens i serveis.
El fet és que l’ona expansiva de l’U d’Octubre va impactar de ple a la societat espanyola, bona part de la qual va penjar banderes espanyoles als seus balcons de forma espontània. Són els que van simpatitzar amb l'”a por ellos” i els que, furiosament, reclamen mà dura contra els separatistes. Són els que miren les etiquetes dels productes per boicotejar les empreses catalanes i els que s’exciten en les tertúlies monocolors dels mitjans de comunicació de Madrid. No són pocs.
Ara l’enfonsament de la instrucció del jutge Llarena, severament qüestionada des de tota Europa, és percebut com un insult a la pàtria. Una mena de Perejil, però aquesta vegada contra el país més important de la Unió Europea. Pablo Casado ha entès que proposar un Españexit és beneficiós per a les seves possibilitats dins les eleccions internes del PP. El règim de Madrid se’n va, emèritament, cap al precipici.
