No faré pas com aquells crítics que en temps de Modernisme a Catalunya criticaven l’obra dels Gaudí o dels Domènech i Montaner, descrivint per exemple el Palau de la Música Catalana com una gran “mona de pasqua”. No ho faré entre altres coses perquè crec modestament que Miquel Barceló no arriba al nivellàs dels esmentats. I algú dirà que ningú no ha plantejat això. Però llavors jo respondré que la remodelació que ha fet Barceló de la Sala XX de la seu de les Nacions Unides a Ginebra l’han arribat a comparar amb la Capella Sixtina. Així que poca broma, perquè ens l’han anivellat ni més ni menys que a Miquel Àngel.
Però consideracions artístiques a banda, apuntaré només una objecció i una pregunta sobre l’afer Barceló. Primer, no compro per enlloc que ara ens vulgui vendre com un “regal a tots els éssers humans” una obra que ha costat milions d’euros. Està molt bé que l’artista trobi prosaic parlar de diners però a aquest humil periodista no li cauen els anells fent-ho i en temps de crisi trobo que no sobra. En canvi, el que sí que sobra són les bromes sobre regals, i més quan un altre acudit (la de l’Aliança de Civilitzacions de ZP) ens ha costat 20 milions d’euros a canvi d’un agraïment i punt. Aquesta és la meva gran objecció a tot aquest nou capítol de frivolitat i d’afició als eslògans que ens regala (això sí) Zapatero recurrentment cada poc. I la pregunta: d’aquests 20 milions d’euros que ha sufragat l’Estat espanyol per la remodelació d’aquesta gran sala, una part l’han subministrada les Comunitats Autònomes, oi? I d’aquesta part, quant ha vingut de Catalunya? Servidor i uns senyors de la Nissan, entre altres, voldríem saber-ho.
