Josep Antoni Duran Lleida té el suport de 1.351 militants del seu partit. Ningú més. Això liquida definitivament qualsevol possibilitat de trencar la federació amb Convergència i presentar UDC a les eleccions del 27 de setembre com un partit orientat a una hipotètica tercera via. Després dels resultats d’ahir, el que queda clar és que Duran i el seu entorn perden suports acceleradament dins del propi partit i que el catalanisme no independentista s’ha extingit per manca d’adaptació al medi. Sense una oferta de Madrid, Duran no és possible.
Els resultats de la consulta interna d’UDC obren pas a la idea d’una llista a l’entorn d’Artur Mas, sense que Duran Lleida tingui marge de maniobra per afeblir-la. I també contribueixen al caràcter plebiscitari del 27-S, perquè UDC s’ha desplaçat clarament cap a la República Catalana. Ahir a la nit els impulsors de la rebel·lió interna a UDC van ser rebuts per uns sorollosos crits d’independència, del tot indistingibles dels que es poden escoltar en un acte polític de CDC, ERC o, fins i tot, la CUP.
El fet és que aquest diumenge, a la seu d’Unió, es va acabar la política vella. Potser Duran Lleida intentarà una pròrroga, aprofitant la victòria microscòpica d’ahir. La paradoxa és que serà el propi Duran, a partir de la seva decadència, el que simbolitzarà el final d’un sistema que no enyorarà ningú.
