És ja una evidència que el Suprem està incomplint la pròpia legislació espanyola. Fins ara, la presó preventiva dels 9 presos polítics era una qüestió tant criticable com interpretable. I en base a aquesta interpretació es podia arribar a justificar jurídicament, per més aberrant que sembli, que persones acusades de rebel·lió i sedició estiguin a la presó. Tot indica que l’acusació no s’aguanta per enlloc però el fet que estiguin acusats d’aquests delictes tan greus té la conseqüència directa –insisteixo, atenent la pròpia llei espanyola- que estiguin empresonats.
Ara bé, un compliment estricte de la llei espanyola comportaria, també automàticament, que com a mínim Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raul Romeva surtin immediatament en llibertat. Tal com recorda el catedràtic Javier Pérez Royo, l’article 71.2 de la Constitució deixa molt clara la immunitat dels diputats al Congrés i al Senat: per poder ser jutjats cal que les respectives cambres donin permís al Suprem perquè en pugui jutjar un dels seus membres electes. I és més, no hi ha cap text legal que contradigui aquest requisit tan imprescindible. Però tampoc cap altre text que suposi una excepció que expliqui perquè se’ls manté a tots cinc a la presó des del 28 d’abril, dia en què la Junta Electoral Provincial els van designar diputats de facto.
No és una qüestió partidista, ni ideològica. Ni tan sols política. És una qüestió democràtica. Quan una persona vota a una opció política, la que sigui, està cedint una part de la seva sobirania personal al conjunt de la societat. En el cas de Catalunya, més d’un milió i mig de persones van lliurar la seva petita part de sobirania a cinc persones que ara no poden exercir els drets polítics que corresponen als ciutadans que els l’han dipositat. Tot aquest blindatge polític es va crear amb la Constitució del 1978 que volia, d’aquesta manera, evitar l’existència de presos polítics després del franquisme. Es va pensar que si eren polítics electes no podien ser presos. La Carta Magna no s’ha tocat i per tant, teòricament, el principi ha de ser el mateix: si són polítics, si són diputats, no poden ser presos. El Suprem ha d’escollir què fer si vol complir la pròpia llei espanyola: o els treu la condició de diputat perquè continuïn sent presos o els treu la condició de presos perquè continuïn sent diputats.
