Després del cas de la infermera i els seus renecs contra el certificat C1 de català per fer oposicions a Catalunya, es fa públic ara el d’un jutjat de Sabadell on es van negar, amb totes les seves forces, com si els hi anés la vida, a lliurar una notificació en català a una menor que havia fet de testimoni i necessitava un justificant per a l’institut. El pare de l’adolescent va reclamar que li enviessin el document en català i el jutjat l’hi va denegar, en una discussió feixuga i repetitiva, al·legant que la seva filla no hi tenia dret perquè no era part –ni acusació ni defensa– en el procediment.
És a dir: si et citen com a testimoni en un cas en què no tens cap interès estàs obligat a acudir al jutjat. No presentar-t’hi té conseqüències legals. Però aquesta obligació tan estricta no comporta cap dret, per això no pots “triar” en quina de les dues llengües oficials que Espanya reconeix a Catalunya es comuniquen amb tu.
La norma, es veu d’una hora lluny, és una bestiesa. Però encara és més inquietant el desfici amb què s’hi aferra el jutge per negar-se rotundament a emetre en català un document ben simple. I no és per falta de capacitat, perquè hi ha un servei de traducció si cal. Si els que ho reclamen fossin part, els comunicarien les resolucions en català, perquè no els quedaria més remei. Es tracta, per tant, d’un acte fatxenderia, de discriminació lingüística, d’exercici de poder. Val la pena escoltar la gravació de la conversa que va fer el pare de la noia i que ha difós la Plataforma per la Llengua, amb frases com: “Y dale que te pego, que no tiene derecho a eso”, “porque no, porque lo hacemos en castellano” i “le va a llegar a usted en castellano, y ya está“.
Ells, els que pensen que val la pena aprofitar qualsevol trosset de norma, per absurda que sigui, per imposar el castellà i reeixir en el seu objectiu vital de vulnerar els drets lingüístics dels catalanoparlants, són incansables. Davant aquesta pulsió emparada per tota una estructura d’estat (l’espanyol), qui tingui interès a evitar l’extinció de la llengua no pot defallir. Si a aquest pare de Sabadell li va semblar que el seu esforç no servia de res, que s’ho tregui del cap: va servir, i molt. En calen més com ell.