Al Capone va ser condemnat per frau fiscal però tothom sap que els seus crims van ser molt més greus. Amb l’escàndol actual dels Borbons passa alguna cosa similar: parlem dels comptes de Juan Carlos de Borbó però el que és realment greu és la pestilència de tota l’estructura que li va donar aixopluc durant quaranta anys. I no parlem només de la Corona i la seva impunitat consagrada a la Constitució sinó de l’extensíssima Cort que va ser (i és) còmplice de l’espoli.
Enric Juliana posava el dit a la nafra a Twitter: “Em produeix aversió veure reconeguts monàrquics renegant de Juan Carlos I, com si mai l’haguessin adulat”. El que passa és que aquests “reconeguts monàrquics” en realitat eren reconeguts oportunistes que per tal de mantenir els seus privilegis, es van apuntar al franquisme fa vuitanta anys, es van apuntar al “juancarlisme” fa 40 i avui s’apuntaran al “felipisme” si convé… I si per fer-ho han de deixar caure Juan Carlos, ho faran, una mica com va passar a l’inici de la Transició, on legions de franquistes es van convertir de la nit al dia en “demòcrates de tota la vida”.
Seguint amb el tuit de Juliana, però, es pot veure que en el procés de canvi de jaqueta dels vells juancarlistes no tothom és tan descarat. I ell n’és una bona prova: “Crec que avui el dilema no és Monarquia o República, sinó moralitat pública o desmoralització pública. No està en joc la Corona, està en joc la democràcia”. Cal reconèixer que l’honora no baixar del vaixell monàrquic amb el desvergonyiment dels aduladors que ell mateix assenyala. Però al cap del carrer, tothom baixa. Alguns amb més classe, però tothom baixa del Bribón, amb l’esperança de poder pujar ràpidament al flamant iot de Felip VI.
Aquestes pujades i baixades, que han deixat intactes tants patrimonis, ducats, marquesats i comtats, són la clau de la pervivència de poders que no van dubtar a pujar al Dragon Rapide de Franco i que des de la coberta de l’Azor van muntar les estructures mediàtiques que avui ens diuen com de guapo, alt i preparat està l’Heureu. Des de les smart-tv on Juliana diu que “ara no toca” fins al paper cuixé que ens explica que Letizia porta un vestit de les rebaixes, l’atado y bien atado no és un invent d’un dictador caduc amb un peu a la tomba sinó un sistema que avui dia segueix funcionant a tot drap i preparat per fer l’enèsim canvi de vaixell que consolidi fortunes, noms i renoms, amb la inestimable ajuda de les millors plomes, les maneres més educades i un domini exquisit de les formes, que fan passar per grans analistes i enfants terribles als còmplices més útils dels crims reials. Poc es va embrutir les mans Al Capone. Ja tenia d’altres que feien la feina desgradable.
