TV3 torna a equivocar-se i elimina Silenci? de la graella del 33. Per a la Bibiana això no és cap daltabaix, ja que renovar-se al cap de set o vuit anys és bo en qualsevol professió. Tampoc no ho és per a cap dels membres de l’equip, com a mínim dels que jo conec. Però concebre el futur del Canal 33 a partir d’una graella cultural, com és la intenció de Mònica Terribas i que comparteixo, no hauria de ser per a res incompatible amb el manteniment del millor programa que ha tingut la candena catalana els últims 10 anys. Silenci? s’acomiada amb un llibre que es presentarà la setmana que ve a Barcelona. La invitació rebuda a casa, amb una bossa plena de cendra, ja alerta de la magnitud de la creativitat que ens deixarem perdre. La decisió ens deixarà en un silenci absolut, rotund, sense interrogant al final. Descansi en pau.
La Bibiana la vaig conèixer de debò quan buscava talents per a Elsingulardigital, però ja abans havíem coincidit en alguna celebració. Té caricatura, la Bibiana: caricatura fashion, post-modern i superguai. Tot i així aquest és precisament un dels problemes de casa nostra, que els esperits oberts ens els prenem en broma, i ens anem perdent la modernitat mentre cultivem (si és que això és cultivar) les essències. Sempre he dit i escrit que no hi ha res de més essencial que les essències: però sempre que serveixin per a pensar en gran. La Bibiana combina bé aquest necessari equilibri entre arrels i progrés, entre identitat i curiositat. El seu accent no és que sigui peculiar, és que és de Terrassa, amb totes les neutres. Des d’aquest desacomplexament ens ha presentat exposicions, llibres, fires de moda o músiques alternatives amb un encomanadís entusiasme. Comunicar és això que fa la Bibiana. En prenguin nota.
Demanem una beguda en una xampanyeria de Gràcia i, en efecte, tothom la mira. Com a interlocutor seu em sento necessàriament intimidat, i això és perquè la seva capacitat de comunicació gestual va més enllà d’estar davant les càmeres. Vull dir que si jo fos un productor que no la conegués de res, li faria un càsting de forma immediata. Parlem del concepte d'”alternatiu” i estem d’acord: alternatiu és allò que acaba imposant-se davant del consumidor atent, precisament quan no hi ha alternativa. Quan el panorama del “main stream” esdevé repetitiu, estancat i perniciós. Hi ha una manera, sens dubte, de fer una cultura de masses “alternativa”. Hi ha una manera de ser tan autèntic com comercial, cosa que ja van demostrar en el seu moment els Beatles i tants d’altres. Hi ha una manera de somriure a la modernitat en lloc de fer-li un lleig, una manera de fer-la nostra, de dominar-la i de ser-ne els referents absoluts. Silenci? ho aconseguia. La Bibiana, després de Silenci?, ho continuarà aconseguint.
