Per poder perdonar cal abans haver fet memòria. L’exercici del perdó requereix un exercici previ de memòria. És necessari abans haver mirat la realitat a la cara per perdonar, perquè el perdó és una opció conscient. Cal ser conscients del que va passar per ser conscients del que perdonem. Aquesta consciència del fet de perdonar és el que converteix l’acte del perdó en una decisió profundament humana.
I aquest moviment de la consciència demana que coneixem el mal que s’ha fet, que el fem públic, que el puguem palpar. Que el fem nostre. I que una vegada conegut i explicat el superem amb el perdó. I és que, entès així, el perdó permet sobreposar-se a la realitat. Però per fer-ho possible és necessari abans una revisió sincera del fets, una revisió sense edulcorants.
Al nostre país es va determinar (vam, potser, determinar) que es preferia els valors de l’oblit per sobre dels de la memòria. Vam adoptar l’oblit com una forma civilitzada de convivència. Van decidir que l’oblit era la millor manera d’amagar els nostres fantasmes. Aquest oblit, aquesta amnèsia col•lectiva, posava a tothom en la mateixa línia de sortida en aquesta nova partida històrica que va començar amb la mort del dictador Franco. Tothom ens venia de nou. En unes condicions prèvies ben diferents però tothom s’alineava en la mateixa casella de sortida. Tanquem els ull, mirem endavant, dèiem, encara que intuíem que la línia de sortida s’havia pintat amb el llapis de les injustícies. I se’ns va demanar una dosi alta d’oblit. Era tan alta la dosi d’oblit que ens va anestesiar durant dècades. Era tan alta la dosi que hauria pogut ser letal.
L’oblit és un camí que difícilment porta al perdó. El camí de l’oblit condueix més aviat a la rancúnia. Per poder transitar pel camí del perdó és necessari abans haver fet el recorregut de la memòria. No ens deixem enganyar encara pels arguments de l’enfrontament entre ciutadans. Fer memòria no suposa reviure la guerra civil; fer memòria permet explicar la repressió. Fer memòria és recuperar la dignitat dels nostres avis. Fer memòria és fer justícia. Transitar de manera definitiva en la via del perdó.
