Si una iniciativa compleix els objectius del famós “mentrestant” és la del “Consum Estratègic” que impulsa l’ANC. La franja on l’independentisme és majoritari se situa entre les classes mitjanes, que són les més actives i les que, per volum, poden modificar els hàbits de consum del conjunt de la societat catalana. Per posar un exemple quotidià, no és el mateix omplir el dipòsit a una gasolinera Repsol o Cepsa que a una de Petrolis Independents o Bon Preu/Esclat. Son empreses amb orígens diferents, que estan governades per directius que tenen mentalitats molt allunyades i que responen a interessos de país contraposats. Passa el mateix en moltes altres àrees de consum.
És tan evident l’aprensió del sistema contra aquesta campanya cívica que la Comissió Nacional de Mercats i la Competència de Madrid ha obert un expedient que pot acabar en una sanció contra l’ANC. Tot plegat, arran d’una denúncia de Foment, una patronal que no falla mai a l’hora de lesionar els interessos d’aquesta societat, i que se suma a un segon procediment -en aquest cas, mercantil- que s’està vehiculant en paral·lel. Atac des de tots els flancs.
Ja veurem com acabarà aquest assetjament judicial. Però, amb campanya o sense, aquest país ha d’adquirir plena consciència que, efectivament, el seu estil de consum és estratègic i que això serà absolutament determinant de cara al futur. A Madrid -i a Foment- ho tenen clar. Criteri, doncs.
