Els Mossos d’Esquadra seran ben aviat una policia com qualsevol altra policia europea. De fet, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va dir que la policia de la Generalitat seria com qualsevol policia “espanyola”. En tot cas, deixant de banda, el marcatge ideològic i territorial, la noticia és important. Com ho és, un dels acords que ha quedat més tapats -més enllà de compartir bases de dades o el sostre de plantilla de 22.000 efectius- i és que els Mossos participaran en l’elaboració dels plans de seguretat estratègics estatals. Bones notícies, i un tanto important per la feina dels consellers d’Interior –Miquel Buch, Miquel Sàmper i Joan Ignasi Elena– i pels responsables del cos com el major Josep Lluís Trapero, o els comissaris Eduard Sallent i Miquel Esquius.

La noticia arriba dos dies després que el Parlament constituís el que podria ser un plat fort de la legislatura, la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial. Una àgora de debat que implica des de revisar el model d’ordre públic o el sistema de generar intel·ligència de la poderosa Comissaria General d’Informació. Tot un repte pels diputats que hauran d’entomar aquesta gegantina responsabilitat de pensar, idear, replantejar i liderar un nou sistema de seguretat pública en la transformació (qui sap?) cap a seguretat humana. Potser una conclusió simbòlica d’aquesta comissió és la proposta de rebatejar el departament d’Interior com el departament de Seguretat Pública.

Els diputats, però, no treballaran en el desert. El Parlament ja va obrir el debat el 2013, amb una famosíssima comissió que va acabar amb les bales de goma a l’arsenal dels Mossos. Aquella comissió, la pressió social i política, la crisi econòmica i social, els nous formats de protesta i una nova concepció de la desobediència va fer canviar moltes coses, molts principis i molts fets que semblaven intocables o indemnes al pas del temps. Un objectiu assolit però que cal ampliar, anar una mica més enllà.

Un dels objectius és reduir casos surrealistes com el viscut amb els 9 de Lledoners, que després de set hores de vista, la jutgessa va haver d’absoldre directament a sis investigats. El ministeri fiscal va mantenir l’acusació dels altres tres perquè, en cas contrari, hauria d’haver deduït testimoni de particulars. I més val no entrar en el paper galdós de l’advocat de la Generalitat. Algú haurà de demanar explicacions als serveis jurídics del Govern i a la fiscalia de la pasta gansa que ha costat aquesta farsa i qui n’és el responsable últim de mantenir una acusació ridícula, absurda i insultant, no només pel cos policial sinó pels ciutadans que cada any paguen el seu IRPF.

Entrem en els detalls del cas. Ho fem gràcies a la virtut de lletrades punyents, hàbils i murris com Teresa Rosell i Eva Pous, dels advocats desacomplexats com David Aranda i Josep Rosell. Tres agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius dels Mossos d’Esquadra es queixen de lesions arran d’una escomesa a la línia que havia fet la policia el dia del trasllat de, segons el lletrat del Govern, de “presos rellevants”. Ni la forense va tenir nassos de mantenir el primer diagnòstic. Cap els tres mossos va poder dir o assenyalar que els causants de les lesions -i de l’atemptat i dels desordres- eren cap dels que eren asseguts a la banqueta dels acusats. Ni tant sols poder acusar-los de posar palets o punxes a la C55 que definien com a barricades. “No vam veure qui ho feia”, van assegurar. Només podien ficar el dit a l’ull a tres persones que una hora abans els havien identificat sense cap problema perquè els havien escridassat: “Traïdors” o “Fills de Puta”. Sí, recordo que parlem d’agents d’ordre públic, no de monitors d’esplai ni de menjador de preescolar.

Una lesió a un dit, un cop a les cervicals o un testicle inflat, això serveix per denunciar i permetre que les acusacions demanin fins a 7 anys de presó. Un dels Mossos denunciants està apartat del servei per l’obscur afer de Sant Feliu Sasserra, -si un afer repugnant de racisme policial-. Els altres dos, un feia d’escrivent del cap de l’operatiu perquè té una lesió a l’esquena que li demanen afegir-se a la línia -devia fer anys que no veia una defensa- i l’altre era un xicot que se’l veia en bona forma. Si un policia antiavalot no aguanta una escomesa, que es busqui feina. No parlem d’una lesió greu arran d’un allau de gent absolutament embogida i pintada de blau com a Braveheart. Ni de bon tros. La matriu espanyola policial és basar la unitat de la nació i del seu concepte ideològic en dos cossos policials. De fet, segons explica el socialista Diego López Garrido en la seva tesi doctoral, l’estat modern espanyol es crea amb la Guàrdia Civil. D’aquí que un policia sigui un símbol consagrat del poder i de l’Estat, intocable i impune. Un model que vol copiar absurdament una policia moderna i ben valorada com són els Mossos.

Una infantilització clamorosa d’un concepte vital per una democràcia sana: el monopoli de la força. Un dret cedit que implica un plebiscit diari de la seva legitimitat. Un exercici honest, contextualitzat i assenyat del seu poder i de l’ús de la força policial. Fa dotze anys que cobreixo manifestacions i n’he vist, pràcticament, de tots colors i de totes bandes. Hi ha centenars de professionals de les ARRO i de la Brigada Mòbil -(una unitat de les millors i més avançades en ordre públic i només cal comparar amb la UIP del CNP per constatar-ho)- treballar amb rigor, proporcionalitat i serenor que reclama una feina com la seva. Són com els llauners, si fan bé la feina, no passa res; si hi ha una errada, tot s’omple de merda. I la majoria de vegades, la immensa majoria, no surt merda.

Per això, no cal fer més escarafalls amb els 9 de Lledoners. Els tres Mossos de l’ARRO que van subscriure les seves declaracions, van ser capaços d’acusar a nou persones pel sol fet que estaven en un lloc, i han causat un procés judicial han de ser apartats. Han faltat a una de les garanties claus de qualsevol cos policial: la integritat. Han fallat als seus companys, al cos, al Govern i a la societat que li cedeix un poder extraordinari i una cofiança a llarg termini. Han fallat a tots. No han estat íntegres. No pot quedar immune. Els Mossos aviat seran una policia gairebé integral, però és bàsic treballar cada dia per tal que sigui íntegra.

Comentaris

    ciutadà Novembre 07, 2021 | 08:25
    Policia integra?. No colloneu si us plau.
    Tothom ho veu clar! Novembre 07, 2021 | 11:57
    ...Però sobretot íntegra? Si us plau! De què vas???
    Porca misèria dels catalans abatuts i maltractats pel fet de ser-ho. Novembre 07, 2021 | 12:05
    No vols caldo?, tassa i mitja! A sarpats els envien i a la FORÇA ens obliguen a rebre aquests representats de l'integritat ans anomenats aporellos and company. I ens els hem d'empassar amb un dolorós mal de ventre per culpa de l'ELENA? Ni ens pregunten com ho veiem.
    Pau Novembre 07, 2021 | 15:02
    Cuando tú seas un periodista íntegro y no un títere del independentismo,entonces le pides integridad a los demás.

Nou comentari