El Procés i la polèmica sobre les anomenades llicències per edat dels funcionaris del Parlament de Catalunya han posat el focus sobre un grup de funcionaris reduït que durant dècades havien transitat per la còmoda penombra reservada als buròcrates que trepitgen les catifes de la cambra. L’escàndol de les prejubilacions de luxe ha fet que tot el país es fixés en els sous elevadíssims que cobren els de rang més alt, tant si treballen com si no treballen. I aquesta dada s’ha de posar en relació amb l’actitud que mantenen cada vegada que els polítics tiben la corda amb l’Estat.
Aquest dijous ha tornat a passar amb el cas de Pau Juvillà, que ha acabat amb un escrit de l’actual secretària general, Esther Andreu, demanant a la Mesa que s’obeeixi la JEC i comunicant les instruccions que ella havia de donar a altres funcionaris per executar la resolució. Per imperatiu legal i per preservar la seguretat jurídica de tots aquests treballadors. Incidències com aquesta s’han anat repetint des del 2017. Però hi ha una diferència entre actuar dient que es fa per imperatiu legal i actuar amb entusiasme contra l’independentisme institucional. Hi ha una diferència entre Esther Andreu i el que vam fer Xavier Muro i Antoni Bayona.
Ara ja no ocupen aquests càrrecs, pero el 2017 eren secretari general i lletrat major, respectivament. En aquestes circumstàncies van participar com a testimonis de la fiscalia contra els membres de la Mesa de Carme Forcadell. I van declarar amb entusiasme contra la presidenta del Parlament al Tribunal Suprem. Les seves paraules van ser or per al tribunal que volia dictar la sentència condemnatòria. Es tancava així el cercle de lleialtat a l’Estat en què participaven Muro i Bayona, còmodament adaptats a dues de les places més confortables de la gran casa del règim del 78. Amb sous estratosfèrics –amb llicències d’edat o sense– i en càrrecs que es poden exercir d’una manera o una altra –no tothom els afronta igual– però que estan dissenyats per mantenir l’statu quo. Per garantir lleialtat a Espanya des de la seu de la sobirania del poble català.
