Pedro Sánchez ha culminat la seva òpera en dos actes. El primer vas ser al Liceu, l’altre ha sigut a la Moncloa. Tots dos amb la mateixa música, però amb una petita variació en la lletra un cop aprovats els indults. En les dues compareixences ha recitat pràcticament el mateix discurs, amb expressions calcades i el mateix to suposadament conciliador, però el missatge anava més adreçat als espanyols refractaris a la mesura de gràcia que als catalans que puguin esperar alguna proposta nova per part de l’Estat. Ell mateix va admetre al Liceu que la pregunta que se li pot fer quan parla dels indults com “un primer pas” és: “Un primer pas cap on?”. Una pregunta que es va fer però que no va respondre. Es va limitar a parlar d’un “país nou” que no se sap què vol dir. El que sí que se sap és què no vol dir.
Tant al Liceu com a la Moncloa, el president espanyol va adreçar un únic missatge clar a l’independentisme: pots ser independentista però no pretendre portar-ho a la pràctica, si no és que convences tot Espanya perquè t’ho permeti i fas que es canviï la Constitució. És un avís que en la primera versió del discurs va llançar amb més poesia. Després del consell de ministres, ha endurit el missatge per deixar-lo clar: “Catalunya sense Espanya no seria ni europea ni pròspera”. Una amenaça tradicional que recorda García-Margallo advertint que una DUI “condemnaria Catalunya a vagar per l’espai sense reconeixement i a quedar exclosa de la Unió Europea pels segles dels segles”. Aïllament i ofec econòmic –empreses marxant, una altra vegada?–, aquest és l’horitzó que planteja Pedro Sánchez als independentistes persistents, els que volen tornar-ho a fer i, aquesta vegada (quan sigui), acabar-ho.
Si deixa sortir de la presó els condemnats per l’1-O és només perquè el Consell d’Europa fa mesos que pressiona –això no ho diu– i perquè hi ha “centenars de milers de catalans” –això sí que ho diu– que “els donen suport” i “se senten solidaris amb el seu destí”. Es tracta, doncs, de desactivar la llàgrima de les tietes i esperar que l’amenaça faci la resta, fins que el suflé es desinfli i quedin els independentistes de sempre. Això és el que té al cap Pedro Sánchez. Una altra cosa és que sigui possible.
5 
