El full de ruta dels comuns passa per ERC

Ni cent dies, ni mitja hora. Els comuns no donaran cap mena de treva al nou Govern. Ho van demostrar aquest dimarts, quan van aprofitar un desnonament amb incidents per començar a posar contra les cordes Pere Aragonès, que no feia ni 24 hores que havia pres possessió del càrrec de president. Era el cas ideal: denunciar excessos policials –preferentment dels Mossos– és el que espera d’ells el seu electorat, els va perfecte posar la Generalitat al centre del drama de l’habitatge i, sobretot, és el terreny on la majoria del 52% té el punt més feble. On hi ha l’escletxa més visible. L’acord d’ERC amb la CUP i el difícil objectiu d’evitar la intervenció de la Brimo en els desnonaments dona als comuns la situació ideal per començar la batalla pel seu propi futur. Després de quedar-se fora del Govern, el seu full de ruta passa per atacar ERC per haver pactat amb Junts i no amb ells.

Partien de la idea que el PSC havia d’ajudar-los a investir Aragonès perquè ells poguessin entrar al Govern. Un executiu on de cap manera hi podia ser JxCat. Res de tot això ha passat i paral·lelament les seves relacions amb els socialistes estan cada dia més deteriorades, de manera ostensible a Madrid i menys greument a Barcelona, on no es posen d’acord en qüestions com l’ampliació de l’aeroport. Només els queda, per tant, marcar perfil. És el que han fet aquesta setmana pactant al Congrés una versió esmenada de la moció de la CUP sobre el referèndum i l’amnistia –esmenada i aigualidíssima–, sense cap possibilitat de tirar endavant però que serveix al conglomerat d’Unidas Podemos-Catalunya en Comú per diferenciar-se del PSOE.

Així és com un soci que Aragonès volia per al seu govern impossible de “via àmplia” ha començat la campanya contra ell i s’aliarà amb la CUP quan li convingui, si li serveix per a aquest objectiu. Ada Colau ja va demostrar al principi de la pandèmia com el seu instint d’animal polític no falla quan va detectar ràpidament que el rival més dèbil era Chakir El Homrani, per la desastrosa gestió de les residències. I el va enfonsar, encara que ERC es negués a endur-se el cadàver polític del conseller.