La caiguda moral de Podemos i el seu paral·lel català, els comuns, és en barrena. Un moviment que va néixer a les places del 15-M ha acabat convertint-se en el suport perfecte per a un règim que perd legitimitat ràpidament. El vicepresident Pablo Iglesias i Jaume Asens, el portaveu parlamentari, es limiten a fer fils de Twitter cada vegada que el deep state ataca l’independentisme amb l’a por ellos permanent o quan es coneix algun capítol nou del desvergonyiment de la monarquia borbònica. Ada Colau, simplement, s’amaga.
El col·laboracionisme de Podemos amb el règim del 78 és l’única victòria clara del sistema, que ja prescindeix dels serveis de Ciutadans, un partit amortitzat i amb els líders en recol·locació laboral. És Podemos qui legitima l’engranatge de poder contra el què va néixer i són ells els qui, definitivament, el fan irreformable. Al contrari, la passivitat culpable del govern més progressista possible demostra que l’Estat espanyol no té recorregut democràtic.
Podemos ha desat la bandera tricolor a l’armari de l’avi i els comuns han arxivat el referèndum entre els mals endreços polítics. Sí se cede, tant com faci falta.
