Té raó el president Torra: Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona amb les mans buides. Però també és cert que el to, la tria de les paraules i l’actitud formen part de l’escenificació política. I, en aquest sentit, el president espanyol ha modificat clarament el llenguatge casernari que porta una dècada instal·lat en el complex polític i mediàtic que mana i ordena a Madrid. Per primera vegada en molts anys no hi ha hagut cap amenaça contra el Govern, el Parlament o el president, una pràctica que s’havia cronificat en les relacions entre l’Estat -en el sentit més ampli- i la Generalitat.
I un segon apartat positiu és la recuperació -que no reparació- del respecte institucional cap al president Torra. Quim Torra és la màxima autoritat d’aquest país i tots els insults, calúmnies i improperis li han caigut al damunt perquè ha mantingut la dignitat de la institució contra vent i marea. Torra és la màxima representació dels ciutadans de Catalunya i menyspreus com el de negar-se a agafar-li el telèfon són una desconsideració per al conjunt del país. Pedro Sánchez sembla haver rectificat l’actitud provocadora de la passada campanya electoral i això, en si mateix, és un fet positiu.
Ara queda per veure si sota aquesta nova estètica dialogant hi ha una autèntica voluntat de resoldre el dossier català a partir d’una òptica democràtica. Encara hi ha temps, així que ho veurem i podrem jutjar-ho amb coneixement de causa abans de les pròximes eleccions al Parlament.
