Una de les novetats d’aquesta nova fase del conflicte entre Catalunya i Espanya és l’autoparòdia del nacionalisme espanyol, més ridícula a mesura que s’aproxima al seu extrem. El #BoicotTeruel -una província espanyola amb zero quilòmetres d’autopista i on internet arriba amb grans dificultats- ha caricaturitzat el clàssic boicot al cava català i la darrera novetat del rebuig a la cervesa belga. Paradoxalment, la batalla anticomercial té per símbol el pernil de Teruel, un producte vinculat al lloc de naixement de Federico Jiménez Losantos, un dels màxims impulsors d’aquest tipus d’iniciatives contra els productes catalans. El boicot contra Teruel ha tingut tanta o més difusió que el que fa anys que recau sobre els productes catalans, amb àmplia cobertura fins i tot als mitjans de comunicació del sistema.
La mateixa autoparòdia ha tingut moments molt vistosos dins de l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Els crits de “Visca Espanya” i “Visca el rei” han fet retrocedir el rellotge polític a les consignes franquistes de la postguerra, vinculant la nació a la persona que encapçala l’Estat sense passar per les urnes. La fúria borbònica forma part de la regressió política d’un règim que, per primera vegada, veu qüestionada la seva omnipotència, tant des de la política interna com des de les institucions europees. Santiago [Abascal] torna a tancar Espanya, amb Casado i Arrimadas al darrere.
Mentrestant s’acosta el súperdilluns en què els eurodiputats Puigdemont i Comin posaran el termòmetre a l’acceptació dels europeus de la repressió contra Catalunya. Serà interessant. I ho seguirem amb moltíssima atenció.
