MónEconomia
La pagesia, el 29-N: receptes perquè viure de la terra torni a ser rendible

La renda agrària catalana va assolir el 2025 els 2.805,1 milions d’euros, el valor més alt des del 2007. La dada, una estimació del Departament d’Agricultura de la Generalitat, podria fer pensar en un sector que recupera múscul econòmic. Però el creixement no ha resolt els problemes estructurals que arrossega la pagesia: els costos de producció, la dificultat d’obtenir preus remuneradors, l’envelliment dels titulars de les explotacions i la competència dels aliments importats.

En aquest context, les eleccions espanyoles del 29-N situen el futur del sector primari entre els debats econòmics de la campanya. Les candidatures coincideixen a considerar estratègica l’activitat agrària i ramadera, tant per garantir l’abastiment alimentari com per mantenir viu el món rural, però discrepen sobre les receptes per assegurar-ne la continuïtat. La fiscalitat, el funcionament de la cadena alimentària, el futur de la Política Agrària Comuna (PAC), les exigències ambientals i els acords comercials internacionals dibuixen models força diferents. La qüestió de fons és com aconseguir que produir aliments a Catalunya torni a ser una activitat econòmicament rendible.

Capçalera de la manifestació de pagesos a Barcelona, sota el lema ‘Sense pagesia: ni país ni futur’ Autor: Aina Martí / Maria Asmarat / ACN

Preus justos o menys impostos?

Una de les principals diferències entre les candidatures és la manera d’abordar la rendibilitat de les explotacions. ERC posa el focus en la posició dels productors dins de la cadena alimentària i reclama reformar la Llei de la cadena alimentària per garantir que els preus cobreixin els costos de producció. La formació proposa establir metodologies objectives per calcular aquests costos segons cada sector, reforçar els observatoris agroalimentaris i actualitzar les referències en funció de l’evolució de factors com els combustibles i els fertilitzants. També defensa més suport a les cooperatives i als petits i mitjans productors, així com un increment dels recursos destinats a les assegurances agràries.

Frente Amplio -on hi ha els Comuns- comparteix la necessitat d’intervenir en els mecanismes de fixació de preus, però incorpora una crítica més explícita a la concentració de poder en la distribució i a l’acumulació de terres. Proposa controlar els sistemes de mesura i fixació dels preus agraris, inclosos els programes informàtics que processen les dades del mercat, i frenar l’acumulació especulativa de terres per part de grans propietaris i fons d’inversió. També vol redefinir la figura de l’agricultor actiu perquè els ajuts de la PAC arribin a qui desenvolupa realment una activitat agrària, en detriment dels grans propietaris rendistes i les societats sense activitat productiva.

Junts, per la seva banda, situa les rebaixes fiscals directes i la reducció de la burocràcia al centre de la seva proposta. El programa planteja crear un gasoil professional agrari amb fiscalitat reduïda en origen, revisar l’IRPF de les explotacions professionals, permetre que els ajuts públics tributin com les indemnitzacions i aplicar un IVA reduït a les obres de modernització dels regadius. També reclama simplificar els tràmits administratius i evitar que la normativa estatal imposi als productors requisits més exigents que els fixats per la Unió Europea.

El PP també aposta per alleugerir la pressió fiscal sobre el món rural. Una de les seves propostes és permetre que els ingressos de les bones collites es puguin repartir fiscalment entre diversos exercicis, per evitar que una campanya excepcionalment bona penalitzi l’agricultor en la tributació. També defensa millorar les assegurances agràries i impulsar un pacte nacional pel camp, el mar i el bosc, amb participació de les administracions i les organitzacions del sector.

Els tractors dels pagesos bloquejant Brussel·les / ACN
Els tractors dels pagesos bloquejant Brussel·les / ACN

Mercosur, un dels grans punts de fricció

Un dels principals elements de confrontació és l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. La pagesia tem que l’entrada de productes procedents de països amb estàndards de producció diferents generi una competència desigual, especialment en activitats com la ramaderia i determinades produccions agrícoles.

ERC rebutja la ratificació de l’acord en els termes actuals i reclama que no se n’apliqui provisionalment fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hi pronunciï. També demana clàusules de salvaguarda i reciprocitat de les normes exigides als productors europeus. Frente Amplio també rebutja l’aplicació de l’acord en els termes plantejats i reclama un model comercial que no subordini la producció alimentària als interessos de les grans cadenes de distribució.

Junts, en canvi, posa l’accent en les anomenades clàusules mirall: exigir que els aliments importats compleixin els mateixos estàndards ambientals, sanitaris, fitosanitaris i laborals que els productors catalans i europeus. La formació també reclama més competències per a la Generalitat en el control de les fronteres i les inspeccions fitosanitàries.

El PP també defensa reforçar els controls a les importacions i exigir condicions equivalents als productes que entren al mercat europeu. El PSC aposta per una competència justa davant les importacions i per reforçar la reciprocitat dels estàndards, alhora que defensa mantenir una PAC forta i suficient per a les explotacions professionals i familiars.

Vox adopta una posició més contundent: rebutja explícitament l’acord amb Mercosur i els tractats que, segons el partit, obliguen els productors a competir en desigualtat de condicions. També proposa recuperar el principi de preferència comunitària, augmentar els controls fronterers i crear un fons de compensació pels sobrecostos derivats de les normatives europees.

Reunió dels líders europeus a Brussel·les / Unió Europea

Qui ha de gestionar els ajuts europeus?

La negociació del pròxim període pressupostari europeu, corresponent als anys 2028-2034 també condiciona les propostes. El PP reclama evitar retallades en els recursos destinats a l’agricultura i la pesca. El PSC defensa una política agrària comuna orientada a les explotacions professionals, familiars i de petita i mitjana dimensió, i proposa aprovar una Llei d’Agricultura Familiar i Professional que reforci les assegurances, el relleu generacional i la protecció davant la concentració de terres en mans de fons d’inversió.

ERC i Junts comparteixen la reivindicació d’una gestió més descentralitzada de la PAC, però la situen dins d’una demanda més àmplia de sobirania i competències. ERC reclama que Catalunya participi directament en la definició, distribució i gestió dels fons europeus agraris i pesquers, i que el nou marc financer garanteixi recursos suficients i diferenciats per al sector. Junts va més enllà i exigeix el traspàs de les competències que encara reté l’Estat en matèria agrària, ramadera, forestal i pesquera, amb els recursos econòmics i humans corresponents. També vol que la Generalitat assumeixi la gestió integral de la PAC i pugui adaptar els ajuts a les particularitats de les explotacions catalanes.

Frente Amplio introdueix una altra discussió: qui ha de rebre els ajuts europeus. La formació proposa auditar les subvencions de la PAC concedides durant els darrers cinc anys i controlar la concentració de terres i ajuts, amb l’objectiu de prioritzar les explotacions que desenvolupen activitat agrària efectiva. També defensa reforçar les condicions socials vinculades als ajuts, de manera que les empreses que incompleixin les obligacions laborals o les condicions d’allotjament dels temporers no en puguin ser beneficiàries.

Un agricultor recull calçots en una plantació de Maspujols (Baix Camp) / Europa Press

El relleu generacional, un repte compartit

L’envelliment de la pagesia és una altra de les qüestions que apareix als programes electorals. El PSC planteja crear bancs de terres per facilitar l’accés dels joves a explotacions viables i impulsar la incorporació de dones al sector. Frente Amplio també vol facilitar l’accés a la terra i frenar-ne la concentració, mentre que Junts aposta per incentius fiscals en les transmissions d’explotacions i ajuts per a la incorporació de joves agricultors. ERC vincula el relleu generacional a la garantia de preus justos i a la viabilitat econòmica de les explotacions familiars.

Alhora, que concorre a les eleccions amb el lema Fora Espanya, no inclou mesures específiques sobre agricultura, ramaderia, PAC o preus en origen. El document general de propostes del partit defensa un model econòmic basat en el coneixement, la innovació, la indústria i l’energia neta, però tampoc no concreta una política agrària.

El debat electoral sobre la pagesia va més enllà de les ajudes i les subvencions. Les candidatures discrepen sobre si la solució passa prioritàriament per reduir impostos i burocràcia, reforçar la intervenció pública en la cadena alimentària, limitar la concentració de terres o revisar les exigències ambientals i comercials europees.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa