La situació del mercat del petroli comença a capgirar-se. El primer semestre del 2023, enmig d’intervencions dels principals governs del planeta per controlar els inaudits preus de l’energia, les grans petrolieres del planeta van patir marcats retrocessos en la seva facturació i guanys nets. A l’Estat espanyol, Repsol va registrar una caiguda de la xifra neta de negoci del 44% durant el primer semestre, mentre que Cepsa va veure com el seu balanç s’esfondrava fins a més de 90 milions en pèrdues. En l’àmbit internacional, fins i tot els gegants pateixen ferides: els beneficis d’Aramco, la principal petroliera del planeta, van retrocedir el segon trimestre un 38%, fins als 30.000 milions; mentre que Exxon va descriure com un “marcat retrocés” el seu resultat proper als 8.000 milions d’euros. La segona meitat de l’any, però, pot ser una altra història: la reactivació de la Xina i una frenada substancial de la producció per part de l’OPEP tornen a disparar els preus, i la benzina se situa ja en màxims des de l’inici de la guerra a Ucraïna. Les males notícies per al consumidor, expliquen fonts del sector, seran bones per a les refineries. “Al final, acaben guanyant els de sempre”, explica a Món Economia Jordi Roset, director general de Petrolis Independents.
El director general de Petronieves, Lluis Nieves, raona que l’actual mercat pateix una clara tensió entre una demanda a l’alça pel retorn d’un actor global gegantí i una oferta limitada artificialment pels principals productors. “La demanda xinesa resisteix i, com a conseqüència, arrossega molts barrils del Golf”, explica l’empresari. La competència, doncs, complica l’accés del mercat europeu a un producte encara imprescindible. “Europa hauria de pagar més que Àsia; és clar que un augment de la demanda tensa el mercat i fa pujar els preus”. Per al consumidor, això significa un important repunt dels carburants. En un moment d’elevada activitat a les estacions, el dièsel torna a fregar els 1,6 euros el litre, mentre que la benzina ja s’apropa a l’Estat a 1,7 euros. Al conjunt de la UE, la davallada de producció de l’OPEP afecta encara més, amb costos que s’eleven per sobre d’1,8 euros el litre.
Roset apunta que l’actual pujada ha generat menys malestar entre els compradors finals perquè ha estat lenta, gradual. El cost final de la benzina “no ha pujat de cop”, com sí que ho va fer durant les primeres setmanes després de la invasió russa a Ucraïna; i tampoc no ha arribat tan lluny. Tot i les tensions internacionals, el mercat resta molt més estable que durant l’estiu del 2022, quan es van assolir cotes superiors als dos euros el litre. La geopolítica, però, no perdona: amb la Xina com a principal pol d’atracció del petroli àrab i els Estats Units prioritzant el seu proveïment, Europa és la baula dèbil. El mercat continental, avisa Roset, “ha de pagar per atreure producte”. Tot i que “les restriccions a Rússia ja estan superades”, el trànsit cap als mercats de la UE des de països tercers és molt més complicat. “Portar petroli en vaixell des dels EUA és molt més car que portar-lo de Rússia” lamenta Roset, que augura una bona segona meitat d’any per a les multinacionals de la riba occidental de l’Atlàntic. “Ara s’han de forrar”, ironitza l’empresari.
Mancances de producte
El flux global de petroli és, com qualsevol negoci relacionat amb matèries primeres, un mercat financer. “N’hi ha molta especulació”, subratlla Roset, que si bé apunta que les comercialitzadores finals –com ara Petrolis Independents– no treballen amb futurs, les refineries sí que ho fan. Els països de l’OPEP, doncs, es troben amb una situació que no anima a vendre: els preus a futur del petroli són més inestables que mai. Aquest mateix dimarts, segons les informacions del grup CME, el cost s’ha reduït en un 1,64%, arrossegat per la poc falaguera situació de l’economia xinesa. Tot i això, la reactivació tant d’indústria com de viatges al gegant asiàtic i la continuada frenada productiva de l’OPEP fa perfectament possible que els futurs tornin a pujar en qualsevol moment. “Des de la pandèmia, el mercat està molt més boig”, assegura Roset, que recorda com abans del 2020 una pujada de dos cèntims en un dia feia que el sector es posés les mans al cap. “Ara veiem dies amb pujades de tres, quatre cèntims”, comenta.
La disponibilitat de producte, doncs, dependrà de la demanda. Si bé és cert que un contango –un encariment a futur que faci que el preu actual sigui més baix que el que s’assolirà a curt termini– pot arribar a retallar les exportacions, aquest no és, segons l’empresari, l’interès dels grans productors. “L’OPEP vol produir la quantitat justa per vendre a bon preu i no provocar que els futurs baixin”, argumenta Roset. Un correcte rendiment xinès faria que els països membres accelerin el refí per cobrir les necessitats del mercat. Per aquest camí, no sembla haver-hi perill de desproveïment.
Nieves, però, alerta d’un possible estrall pel que fa a la part logística. L’actual conjuntura, en què el preu actual és superior al futur, pot animar a vendre ara; però també incentiva a “mantenir les existències baixes”. Una manca de cru als magatzems de les grans empreses pot ser un motor d'”escassetat”, assegura el director general de Petronieves, tot i que limitada a curts espais de temps. Si els principals mercats on Europa accedeix a petroli prefereixen produir només la quantitat justa i vendre-la exclusivament al millor postor –la Xina–, caldrà anar a comprar a indrets més llunyans, com els EUA. “La limitació logística de més de 20 dies de navegació sempre crearà retards en el proveïment”, raona l’empresari; tot alertant que “l’escassetat de poc temps és una realitat que podríem veure si la tendència continua”.
Prediccions complicades
Tot i els possibles esculls que es pot trobar el sector en els pròxims mesos, Roset veu llunyana la possibilitat que la benzina i el dièsel tornin a superar els dos euros per litre que es van arribar a acumular ara fa un any. Malgrat això, la possibilitat que continuï l’escalada és més que real. De fet, la segona meitat de l’any és històricament el moment de preus més elevats dels carburants, en tant que “és hivern a l’hemisferi nord, que genera més demanda”. A més, concretament a Europa, la tardor és el moment de més baixa activitat de refí. “La producció local es reduirà i, amb la tornada de la gent a la feina, el mercat preveu possibles pics de preu a mitjà termini”, assegura Nieves. Amb l’actual conjuntura global, però, ningú al mercat és capaç d’oferir previsions clares. La capacitat de compra de la Xina, conseqüència de la seva salut econòmica, serà clau per a un mercat global del qual no es pot escapar. Amb la incertesa com a estat natural de l’entorn macroeconòmic, les benzineres s’agafen al curt termini. “Avui el producte baixa, demà potser torna a baixar; abans tot era més pausat”, rememora Roset.
