Les enquestes no són favorables a l’administració Trump. Més de la meitat dels nord-americans, segons la darrera enquesta d’opinió publicada per The Economist, suspenen la gestió del president, i la seva ràtio d’aprovació es troba, 13 mesos després d’haver tornat al Despatx Oval, en un abismal -18, 10 punts per sota dels pitjors moments del seu predecessor, Joe Biden, just després de la pandèmia. Les xifres macroeconòmiques són positives, amb un creixement del PIB superior al 4% en el tercer trimestre i una millora de l’ocupació en 130.000 treballadors. La percepció social, però, és molt pitjor: tal com se’n desprèn d’un recent sondeig de l’agència Reuters, el 60% dels nord-americans suspenen la gestió econòmica del govern federal -una majoria que fins i tot erosiona la base trumpista, amb un 20% de republicans crítics amb les polítiques de la Casa Blanca-. Per solucionar-ho, el president ha obert la porta a retirar una de les mesures de bandera del seu mandat; i també una de les més impopulars: els aranzels. I començarà, segons ha avançat el Financial Times, per les tarifes al ferro, l’acer, l’alumini i els derivats del metall, les primeres barreres que va erigir, amb un recàrrec del 50% a les importacions d’aquest sector. En cas que ho faci, Catalunya es podria fregar les mans, en tant que la metal·lúrgia és, segons un informe de l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, Acció, el cinquè sector exportador del Principat als EUA.
Segons el mateix document, publicat poc després del 2 d’abril del 2025 que Trump va batejar com a Dia de l’alliberament, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics van aportar a les arques d’empreses catalanes uns 224 milions d’euros l’any anterior, un 5,2% del total del comerç català amb els EUA. Només el superen els tradicionals líders del comerç exterior del país, com la química, la farmàcia, la maquinària i equipament industrial i l’agroalimentació, tots ells ben sacsejats per la guerra comercial declarada des de Washington.
Entre els subsectors que millor s’han comportat històricament, destaquen les manufactures de ferro i acer, que van generar prop de 91 milions d’euros en facturació per a les exportadores catalanes ara fa dos anys; seguides per les eines metàl·liques, amb més de 30 milions d’euros en vendes; i la fossa de ferro i acer, amb uns 26 milions d’euros generats.
Les barreres al metall, en xifres
En la majoria d’aquests casos, la guerra aranzelària ha estat una estocada gairebé mortal per als fluxos comercials amb els Estats Units. Les dades anuals de l’Idescat, val a dir, estan encara incompletes, en tant que només hi ha comptabilitzades les operacions que s’han executat fins al novembre. Fins i tot amb aquest matís, però, les caigudes en el negoci han estat històriques. En la branca més productiva del mercat català, els productes derivats del ferro i l’acer, les metal·lúrgiques del país registren uns 57 milions d’euros en vendes al país nord-americà, uns 33 milions menys que l’any anterior, a l’espera del desembre.
La patacada ha estat menys cridanera en l’àmbit de les eines metàl·liques, que, un cop afegides les últimes vendes de l’any, quedaran a prop del curs passat: fins al novembre, les venedores van facturar poc més de 21 milions d’euros, prop de 10 milions menys que en l’any anterior complet. En termes relatius, la davallada més significativa s’ha registrat a la fossa general de ferro i acer, que ha passat de vendre 26 milions d’euros el 2024 a uns cinc milions el 2025 -a l’espera, de nou, de l’últim grapat de vendes de l’any-, un forat pròxim al 80% any a any. Una tendència completament oposada han registrat els derivats de l’alumini, que podrien fins i tot tancar l’any per sobre del curs anterior: l’institut estadístic hi atribueix fins al novembre prop de 21 milions d’euros facturats, només 500.000 euros per sota del 2024 complet.
La ferida americana dels aranzels
Malgrat la baixada de les vendes que han registrat les empreses catalanes, que es reprodueix en la majoria dels sectors industrials europeus, les víctimes del programa comercial de Trump no són pas a territori europeu. Com han insistit diverses associacions sectorials al llarg de l’any, la guerra comercial ha servit per encetar programes de diversificació geogràfica, i les -relativament escasses- vendes catalanes als EUA s’han anat modulant i redirigint a altres mercats d’interès. Segons la Reserva Federal, però, dins el país nord-americà sí que s’han notat els estralls del nou ordre econòmic: un informe elaborat per la Fed de Nova York ha demostrat que el 90% de la càrrega dels impostos al comerç global l’han assumit les empreses i els consumidors estatunidencs.
Durant els primers mesos del curs, fins a l’agost, els experts de l’institut emissor asseguren que fins al 94% dels costos extraordinaris els assumien els venedors i compradors locals, amb un efecte mínim sobre els preus dels productes en origen. És a dir, els exportadors -catalans i europeus- no han hagut d’assumir una rebaixa marginal d’ingressos per les taxes duaneres; ho han hagut de fer els importadors i els usuaris. La ràtio s’ha anat rebaixant a partir del tercer trimestre, però el teixit econòmic receptor encara suporta el pes del 86% de les tarifes. “Les empreses i consumidors estatunidencs porten el pes de la major part de la càrrega econòmica dels aranzels” de Trump, insisteixen els economistes de la Fed. Si Trump es rendeix en aquest sector, indiquen els mitjans locals, podria ser una primera indicació per a un apaivagament comercial; la primera gran claudicació del seu programa econòmic ni 12 mesos després d’haver començat a posar-lo en marxa.
