El poble més ric de Catalunya torna a ser Matadepera, en termes de renda mitjana per persona. Actualment, els habitants de la localitat tenen una renda de 22.806 euros com a mitja, molt per sobre de la mitjana de tota Catalunya, que es queda al voltant dels 14.152 euros. Seguit de Matadepera hi ha Sant Just Desvern (21.511 €) i a l’altra cara de la moneda, on la renda és més baixa, hi trobem Salt (9.468 €) i Lloret de Mar (9.758 €). Amb tot, doncs, la població del Vallès Occidental torna a coronar el rànquing català i es queda a més de 13.000 euros de Lloret, el poble amb menys renda.
Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), presentades aquest dimecres, els municipis de més de 500 habitants de Catalunya que tenen un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2020 són Matadepera (IST 131,8), Castellolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). La mitjana catalana se situa en el 100 i, per tant, les tres localitats guanyadores es troben per sobre. En aquest sentit, Matadepera no és només el municipi amb la renda personal més elevada sinó que també lidera l’índex de benestar socioeconòmic de la Generalitat. A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb menor índex socioeconòmic són Barbens (57,1), Salt (62,0) i Seròs (65,1).

Pel que fa al conjunt de Catalunya -segons les dades presentades per l’Idescat- hi ha 37 municipis que tenen un IST alt (supera en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana) i a l’altre extrem, n’hi ha 31 amb un IST baix (20 punts o més per sota de la mitjana). Dels 37 municipis amb el nivell socioeconòmic alt, 12 es troben a l’Àmbit Metropolità, 10 a les Comarques Centrals i 6 a l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, dels 31 amb el nivell socioeconòmic més baix 16 estan a Ponent i 9 a Comarques Gironines.
Les comarques més riques
Per comarques, destaca el Pallars Sobirà, ja que tots els municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana, i també la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra, on 9 de cada 10 municipis el tenen per damunt de la mitjana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i en el cas del Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta, són 9 de cada 10 municipis els que se situen per sota de la mitjana.