L’economia catalana ja comença a notar part del refredament global que afecta altres motors productius europeus. Segons les dades confirmades aquest mateix dilluns per l’Idescat, el PIB del Principat va créixer durant el tercer trimestre de l’any un 2,4% en termes interanuals, tres dècimes per sota de la dada del segon trimestre. Amb aquest ritme d’expansió, Catalunya encara es manté substancialment per sobre de la mitjana europea -la UE ha crescut un 1,6%, vuit dècimes menys-, que pateix encara més els efectes de la mala maror internacional. L’avança per la dreta, però, l’Estat espanyol, que registra en els mateixos tres mesos de l’any una accelerada del 2,8%, quatre dècimes per sobre de la catalana. Això sí, el creixement entre trimestres és més significatiu a Catalunya, amb un 0,8% més que la dada absoluta del juny, pel 0,6% que ha registrat Espanya.
En línia amb les previsions de la majoria d’organismes internacionals, la demanda interna ha pres el relleu de les malmeses exportacions i ja és el motor principal del creixement. El consum de les llars ha estat un 3,5% més elevat que el curs anterior, gràcies a l’alça de la renda disponible de la ciutadania pel control inflacionista -que, cal recordar, ha estat més efectiu a Catalunya que al conjunt de l’Estat-. La dada més cridanera, però, és la de formació bruta de capital: les empreses estan invertint a un ritme prop d’un 7% més elevat que el 2024, i arrosseguen a l’alça el conjunt de l’economia. Les noves iniciatives de capital, a més, s’estenen al llarg de tots els sectors: la construcció s’ha reactivat amb les noves polítiques d’habitatge, i fa créixer un 5,4% els recursos dedicats al creixement; mentre que la indústria dedica un 9,1% més que el 2024 a béns d’equipament -maquinària, principalment-.
Per sectors
Per En aquesta ocasió, a més, el consum de les administracions públiques deixa pas a l’activitat privada, i només registra una variació alcista de l’1,2%, quatre dècimes menys que al juny i més de dos punts per sota de la demanda domèstica. Per tant, a diferència del 2024, el creixement de l’activitat econòmica interna ja no és tan dependent de la despesa pública. Quant a la resta de l’activitat de negoci, la construcció dispara prop d’un 4,8% la seva aportació al PIB, mentre que la indústria puja a prop del 2% any a any. El creixement de l’agroalimentari continua sent fort, d’un 8,8% any a any; si bé pateix una davallada substantiva en comparació amb el segon trimestre, quan el seu valor afegit addicional va ser d’un 11,3%. També es deixen punts els serveis, que creixen un 2,7%, tres dècimes menys que en el període anterior; malgrat que l’hostaleria, el transport i el comerç escalen més d’un 5% any a any.
