L’impost temporal a les grans fortunes que va imposar el govern espanyol l’any passat només ha recaptat aquest any 2 milions d’euros a Catalunya, segons dades publicades aquest dimecres pel ministeri d’Hisenda. En concret, un total de 322 contribuents catalans han hagut de pagar aquest impost, que només afecta els patrimonis nets superiors als 3 milions d’euros. Al conjunt de l’estat, el govern de Pedro Sánchez ha recaptat 623 milions d’euros a 12.010 grans fortunes que només representen el 0,1% dels contribuents totals. Segons les dades d’Hisenda, la mitjana que s’ha abonat per aquest impost ha estat de 52.000 euros.
Per evitar la doble imposició, les grans fortunes que han de pagar aquest impost només tributen per la part del patrimoni que no hagi estat gravada per la seva comunitat autònoma a través de l’impost de Patrimoni. Així, es fa una deducció de la quota ja pagada, i es descompta del nou impost. Això explica per què Catalunya, que després de Madrid, Andalusia i els ‘no residents’, és la comunitat amb més grans fortunes (322) aporti només 2 milions, lluny dels 29,7 d’Andalusia, els 91 de Galícia o els 555 milions d’euros de Madrid, on l’impost de patrimoni està completament bonificat.
En definitiva, aquest impost del govern de Pedro Sánchez ha obtingut la major part de la recaptació de l’impost de totes aquelles comunitats que tenen l’impost bonificat. En aquestes comunitats hi governa el PP, ja que Madrid, Andalusia i Galícia sumen més del 95% dels contribuents d’aquest impost. Segons Hisenda, la recaptació total per l’impost a les grans fortunes i el de patrimoni ha pujat fins a més de 1.868 milions d’euros.
Les patronals carreguen contra l’impost
Per la part dels agents socials, els que més crítics s’han mostrat amb aquest impost han estat les patronals. A Catalunya tant Foment com Pimec s’han mostrat molt crítics amb l’executiu espanyol. La patronal dirigida per Josep Sánchez Llibre, de fet, no només ha criticat l’aplicació, sinó que l’ha portat a l’Audiència Nacional per explorar una qüestió d’inconstitucionalitat. L’actuació, segons explica l’advocat de l’Estat i soci consultor de Roca i Junyent, Manuel Silva, busca una “acumulació de forces”, de fet, amb la demanda interposada pels populars.
Des de patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, també s’han mostrat molt crítics amb l’impost, concretament amb l’acord de Govern per ampliar l’impost de patrimoni. El president de l’organització empresarial, Antoni Cañete, va considerar que l’impost té un gran “afany recaptador” i un batzac per al rendiment de l’activitat empresarial catalana.
