L’intens refredament de l’economia global provocat per la guerra a Ucraïna i la persistent espiral inflacionista ha afectat profundament el trànsit de mercaderies als ports occidentals. Tot i els rècords exportadors que encadena Catalunya, el Port de Barcelona nota aquesta dinàmica global. Segons les dades publicades per l’Autoritat Portuària aquest mateix dimecres, el tràfic total de mercaderies al Port durant els primers sis mesos de l’any s’ha quedat poc per sobre dels 32 milions de tones, un retrocés del 10,6% respecte del mateix període del 2022. El president de l’organisme Lluís Salvadó reconeix, així, “una certa tendència a la baixa” en les operacions comercials, tot i que esperen que de cara al segon semestre es comenci a notar una recuperació amb l’estabilització de l’economia global. La tendència es nota també en els contenidors, que registren una contracció del 10,9% en termes interanuals, fins a 1,6 milions de TEUs. La caiguda en els moviments, però, no ha tingut cap efecte perniciós als resultats econòmics del Port. Segons han comunicat, els ingressos han crescut un 5%, fins als 92,2 milions d’euros, mentre que el resultat d’explotació ha escalat un 4% en el semestre. Així, les expectatives d’ingressos per al conjunt de l’exercici 2023 milloren el balanç del 2022, que va superar els 180 milions, si bé des de l’organisme descarten arribar als 190.
La davallada global, però, es nota amb menys intensitat al hinterland del Port de Barcelona –el territori d’influència immediata de la infraestructura–, que marca uns resultats còmodament millors que les xifres generals. El trànsit procedent o amb destinació a l’entorn directe del Port s’ha quedat en els 17,6 milions de tones, una contracció interanual pràcticament insignificant, del 0,8%. “Els mercats on s’importa o s’exporta des de Barcelona apunten a una caiguda molt més lleugera”, justifica el director general José Alberto Carbonell.
De fet, la tendència és positiva. Durant els primers tres mesos del 2023, el descens interanual en el trànsit de mercaderies va ser d’un 13%, com confirma el director general; mentre que entre l’abril i el juny el retrocés es va quedar en el 8%. “El comportament del primer trimestre del 2022 va ser excepcional en l’àmbit del comerç exterior”, raona Carbonell, tot apuntant a uns certs efectes de base que aguditzen el retrocés logístic. De fet, segons el director general, la comparativa amb algunes de les grans rutes portuàries del planeta deixa Barcelona en bon lloc. “Durant els primers quatre mesos, el tràfic transpacífic ha patit una caiguda del 30%”, exemplifica.
El gas natural, culpable
La distribució sectorial dels resultats és també desigual. Els líquids a granel registren una caiguda interanual durant el semestre propera al 16% –més d’un milió de tones–, arrossegats principalment per l’alentiment del trànsit de Gas Natural Liquat, que ha disminuït un 31%. La baixada del consum durant l’hivern ha provocat que les reserves no s’hagin buidat, limitant la demanda. Val a dir, però, que el gruix del decreixement dels líquids a granel es concentra en el trànsit –és a dir, els productes que no comencen ni acaben el seu trajecte a Barcelona–. Si s’observa el volum importador, la davallada és només de l’1%. Per la seva banda, els sòlids a granel van en un sentit contrari: reflecteixen un salt de 400.000 tones, fins als 2,7 milions, el que suposa un creixement del 15,9%.
Si s’analitzen les dades globals, de fet, les contraccions van exactament en la mateixa línia que els retrocessos acumulats a les principals economies del planeta. La baixada de les exportacions del 12% que registra l’organisme, raona Carbonell, es concentra majoritàriament en conflictes conjunturals com ara el tancament de fronteres comercials amb Algèria, la caiguda de les exportacions d’alfals per la sequera o canvis en el subministrament de productes porcins amb la Xina. “Si s’aïllen aquests factors, la baixada és del 3%, més o menys la mateixa que les importacions”, assegura el director general. “Tot plegat va al ritme de la davallada de la demanda interna a les principals economies occidentals”.
Els vehicles van a l’alça
Tot i la incertesa al trànsit global, el transport de vehicles manté un rendiment en clara tendència ascendent. Segons les dades de l’organisme, han transitat per les instal·lacions del Port 411 milions d’unitats de vehicles, un creixement proper al 65% si es compara amb el primer semestre del 2022. La recuperació respon a factors diferents en importacions i exportacions. Les vendes a l’exterior acceleren gràcies a la recuperació de les cadenes de subministrament, que ha revifat la producció a les grans fàbriques del hinterland del port, amb especial protagonisme de Seat a Martorell. Les compres internacionals, per la seva banda, miren amb intensitat al vehicle elèctric xinès: dels 128.000 vehicles que van arribar al Port de Barcelona entre el gener i el juny, “poc menys de la meitat” eren cotxes elèctrics del gegant asiàtic. Amb tot, les previsions són positives. “Continuarem a aquest ritme o més”, estima el director general.
Recuperació dels viatgers
Pel que fa al passatge, el Port de Barcelona ja supera amb escreix les xifres anteriors a la pandèmia. El conjunt dels viatgers que van passar per la infraestructura durant el primer semestre del curs va registrar un increment del 8,3% si es compara amb l’any anterior a la pandèmia, fins als 2,02 milions. L’acceleració és similar en les dues línies de negoci: el passatge acumulat dels ferris s’eleva fins a les 642.000 persones, un 8,9% més que fa quatre anys. Pel que fa als creueristes, es van elevar fins als 1.380 milions de persones, un creixement del 8,1%. Tot i el creixement, des de l’organisme esperen acabar l’any amb una xifra de creueristes similar a la del 2019, principalment per la desestacionalització del passatge -els viatges no es concentren tant a l’estiu i, per tant, una menor afluència a la temporada alta equilibraria l’ascens dels primers mesos de l’any-.
Licitació de Portal de la Pau
Durant la reunió del Consell d’Administració d’aquest mateix dimecres, el Port de Barcelona ha confirmat l’adjudicació de les obres de rehabilitació de l’edifici Portal de la Pau. L’adjudicatària serà la UTE Dragados/Urcotex/CRC, i les obres tindran un cost d’uns 15,6 milions d’euros. La durada de la intervenció, segons les expectatives de l’organisme, serà d’uns 18 mesos, marcada per l’aturada durant el període de celebració de la Copa Amèrica. Així, abans de l’esdeveniment hauria d’estar finalitzada la rehabilitació de la fatxada de l’edifici, mentre que a partir de l’octubre s’enllestirien les millores internes. L’objectiu, asseguren, és “adequar l’edifici” que acull la seu oficial de l’Autoritat Portuària de Barcelona als criteris energètics, ambientals i de seguretat.
