Les organitzacions de la societat civil catalana pressionen per solucionar les mancances en la mobilitat del Principat que han esclatat amb el caos de les darreres setmanes. Després d’anunciar una nova comissió empresarial per endreçar l’estat “lamentable i inacceptable” de la xarxa ferroviària, la Cambra de Comerç de Barcelona ha posat el focus també en la infraestructura viària. En ple col·lapse de l’AP-7, després de diversos tancaments arran del despreniment d’un talús que va causar l’accident ferroviari a Gelida, la corporació planteja un gir dràstic a la gestió de les vies d’altes prestacions a tot l’Estat: el retorn dels peatges. Amb aquest moviment, els experts busquen augmentar els ingressos finalistes per a la cura d’autopistes, autovies i carreteres, i “garantir el manteniment d’una xarxa en bon estat de conservació i de seguretat”.
El nou sistema tarifari que defensa la Cambra es fonamenta en les recomanacions de la Unió Europea que el govern espanyol ha ignorat sistemàticament des del 2021, quan va finalitzar el contracte de concessió amb Autopistas/Abertis i l’Estat es va fer càrrec de les vies d’altes prestacions: el pagament per ús. El model, defensen, hauria de ser “únic i equitatiu per a tot l’Estat”, i s’hauria de garantir que els ingressos generats es dediquin únicament a mantenir i millorar les vies de trànsit. “Sense un model estable de finançament, el deteriorament de la xarxa viària continuarà augmentant”, argumenten des de l’entitat; com s’ha fet evident amb el forat que ha deixat el govern espanyol en l’AP-7, col·lapsada i mantinguda per sota de les necessitats dels conductors catalans. L’artèria catalana, ja abans de l’incident a Gelida, “operava al límit de la seva capacitat”, amb un increment del 37% del trànsit de vehicles lleugers i del 55% en camions de mercaderies des del 2021. “Això s’ha traduït en més congestió, sinistralitat i desgast en la infraestructura”, alerten des de l’organització que lidera Josep Santacreu.
Des del 2021, amb el manteniment de les autopistes depenent dels pressupostos generals de l’Estat, “més de la meitat de les carreteres presenten un deteriorament greu o molt greu”. En paral·lel, l’executiu en general i el ministeri de Transports en particular ha anat retallant la inversió anual efectiva en manteniment, que “és clarament insuficient per revertir aquesta situació”, com ha demostrat la crisi de mobilitat que pateix Catalunya des del 18 de gener.
A més, l’absència d’un finançament finalista incompleix el compromís que va adquirir la Moncloa amb la UE “d’establir un mecanisme de pagament per a l’ús de les carreteres estatals” el 2021. El Consell de Ministres de Pedro Sánchez, cal recordar, va retirar aquest acord amb Brussel·les a canvi de noves mesures per afavorir l’ús del transport ferroviari, finançades amb el Pla de Recuperació. Un transport ferroviari ara en entredit a tot l’Estat, i especialment a Catalunya, fins al punt que els usuaris han foragitat el tren a favor de mitjans alternatius, o han abandonat les previsions de viatjar, segons els experts.
Traspàs integral
Més enllà del nou model de gestió, la Cambra de Barcelona s’afegeix a la crida que ja han fet organitzacions del sector de la mobilitat, com ara el RACC, per a un traspàs integral de la gestió de les carreteres del Principat a la Generalitat. La corporació reclama, d’aquesta manera, emular el model que ja ha funcionat a la comunitat autònoma Basca, a on les autopistes, autovies i vies alternatives ja pengen de les decisions de la Lehendakaritza. Una cessió a la Generalitat permetria, segons els experts, “una gestió integral de la xarxa des de tots els punts de vista”; així com una inversió més eficient i acurada segons les necessitats del territori. De fet, recorden que el Govern ja va plantejar, abans de la pandèmia, un sistema de vinyeta, amb una tarifa plana per tota la xarxa, que hauria d’haver servit com a model transitori per arribar al sistema pagament per ús i distància. El projecte que va posar sobre la taula la Generalitat hauria aportat 1.000 milions d’euros finalistes per a la cura del teixit viari, si bé “va acabar al calaix per l’absència d’un model clar a escala estatal”.
