La Cambra de Comerç de Barcelona reclama a les administracions un “nou model aeroportuari català” preparat per adaptar-se a les condicions de l’horitzó 2050. Segons l’organisme, per complir amb les necessitats de connectivitat de l’economia catalana a mitjà i llarg termini, l’Aeroport del Prat hauria de “consolidar-se com a node de vols intercontinentals”. És a dir, que concentrés les connexions amb els principals mercats globals en detriment dels trajectes de curta distància i la creixent presència de les aerolínies low cost. En aquest sentit, des de la Cambra reclamen que “les actuacions per adequar l’aeroport” no sostinguin el model econòmic de turisme barat, sinó que refermin l’aposta per ponts aeris d’alt valor afegit.
Així, la corporació presidida per Mònica Roca reclama un model aeroportuari equiparable al d’altres grans capitals globals, com ara Nova York, Londres o París, amb diversos aeroports interconnectats i dedicats a diferents tipus de vols. En aquest sentit, apunten als aeròdroms de Girona i Reus: en un model que fa d’El Prat un “node intercontinental”, les infraestructures perifèriques haurien de “canalitzar la creixent demanda de tràfic intraeuropeu que la capital no podria assumir”. Amb aquest model, asseguren des de Cambra, se solucionarien “les limitacions actuals de capacitat operativa de l’aeroport mitjançant el pertinent projecte d’adequació, que ha de ser fruit del consens del territori”. L’ampliació necessària seria més limitada i, per tant, tindria un més fàcil encaix en l’entorn.
Aquest centrifugat de les connexions curtes cap a Girona i Reus requeriria, segons Cambra, el desenvolupament de “plans directors” per als aeròdroms complementaris. De la mateixa manera, caldria una important aposta per la intermodalitat les connexions ferroviàries entre les infraestructures i ambdues ciutats – i també amb el centre de Barcelona– esdevindrien essencials. En aquest sentit, des de la corporació reclamen “finalitzar el més aviat millor l’accés ferroviari convencional de la T1”, així com fer-hi arribar l’alta velocitat “per guanyar competitivitat”.
Barcelona, connexió amb el món
Tal com reclama Cambra, el Prat guanyaria un enorme pes com a hub de connexions de llarg radi. La prioritat dels vols internacionals i intercontinentals tindria una sèrie d’externalitats positives, com ara un considerable guany de competitivitat mitjançant un trànsit més fluït amb els principals mercats internacionals. Un salt directe de Barcelona a Tòquio o San Francisco, per exemple, “facilitaria la localització d’empreses i seus corporatives al territori, així com la inversió estrangera”.
De fet, asseguren des de la corporació, la recuperació de l’Aeroport del Prat després de la pandèmia ha estat ja ara liderada per algunes d’aquestes connexions intercontinentals. En la dècada i mitja anterior a la pandèmia les línies cap a fora d’Europa s’havien triplicat, fins a fregar la cinquantena. Això ha permès que d’ençà de l’estiu del 2022 el mercat nord-americà hagi protagonitzat el retorn de la vida a l’aeròdrom, en tant que “els EUA, Mèxic i el Canadà han recuperat plenament la seva connectivitat amb Barcelona”. Tot i això, caldria “limitar-ne l’estacionalitat” ampliant les freqüències fora de l’estiu.
El futur és a l’est
El següent pas, un cop es consolidi el mercat nord-americà –cal recordar que encara no hi ha una connexió directa amb San Francisco, essencial per a l’ecosistema d’empreses emergents– és millorar la connexió amb els mercats asiàtics. Específicament, apunten des de Cambra, “el Japó, l’Índia i la Xina”, amb la recuperació de connexions com ara Xangai o Hong Kong, que es van perdre durant la pandèmia. L’impuls dels vols intercontinentals ha d’anar, a més, acompanyat d’un “creixement de companyies amb base a Barcelona”, que, segons la institució, “contribueixen més a afegir valor al territori”.
