L’aplicació de la nova llei de l’habitatge s’ha enquistat a Catalunya. En un primer moment, la Generalitat es va llançar a la piscina per implementar aquesta normativa al més aviat millor. Tot i ser gestionada pel govern espanyol, des del territori català hi ha la possibilitat d’adherir-s’hi i fer-hi les modificacions pertinents. Gràcies a això, Catalunya té la seva pròpia llei millorada, però congelada, ja que -un cop més- l’Estat ha decidit parar l’avantprojecte català, perquè encara no tenen un índex de preus estatal constituït i, per tant, no poden designar àrees tensades (territoris on s’aplicarà el topall al preu del lloguer). Aquesta decisió ha sorprès els experts i indignat els sindicats qui asseguren que Catalunya ja té un índex d’aquestes característiques que es podria utilitzar i insisteixen que aquesta és una altra de les maneres que té l’Estat per no acabar d’implementar la llei que en un primer moment van promocionar.
“Aquesta llei es va aprovar amb el suport dels partits catalans i ara sembla que ens posin traves”, explica Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres. En unes declaracions al Món Economia, Aragonès lamenta la posició del govern espanyol, però també la del català, ja que ell mateix insisteix que “en un moment de tensió política, no podem donar allò que volen els qui després no compleixen“. En aquest sentit, el sindicat confirma que la situació de l’habitatge és tràgica i, per tant, una barrera com aquesta encara alenteix més la implementació d’una mesura que “tot i necessitar modificacions, ajudarà al mercat”, conclouen.
El principal problema que té l’Estat amb l’aplicació de la llei és la manca d’un índex de preus de referència estatal, és a dir, un llistat que posi sobre la taula totes les qualitats que té un habitatge i el seu preu depenent de les característiques. Només amb aquesta llista, l’Estat és capaç de poder topar els preus dels lloguers de manera harmonitzada. Catalunya, però, ja té un índex creat i calculat, cosa que faria agilitzar moltíssim els tràmits d’aplicació al territori, ja que amb un índex com aquest ja és possible topar els preus. Davant d’aquesta situació, però, el govern espanyol ha decidit no utilitzar la llista catalana de preus de referència i al·lega que es necessita un índex conjunt. Es tracta d’un tràmit imprescindible per començar a abaixar els preus del lloguer i “donar tranquil·litat a milers de persones a Catalunya que acaben el contracte pròximament i que pateixen per si els hi pujaran el lloguer”, assegura el Sindicat de Llogateres. A part, la llei preveu que els nous contractes no poden superar l’índex de preus que marca la Generalitat i els que s’hagin de renovar i siguin superiors a l’índex han d’abaixar-se si el propietari té cinc o més habitatges.
Aquest, però, també és un moviment que ha sorprès alguns experts, tot i que “és d’allò més comú si ens fixem en la situació d’incertesa política que estem vivint”, reconeix Ferran Font, director d’Estudis de Pisos.com. D’aquesta manera, Font confirma que la llei de l’habitatge estatal ja es va aprovar “amb poc consens” i, a més, no hi ha una clara direcció d’implementació conjunta. “De fet, molts territoris liderats pel PP ja han anunciat que no aplicaran la llei”, diu Font, que també confirma que sembla que Catalunya sigui l’única interessada en tirar-la endavant. “És incomprensible que Raquel Sánchez bloquegi la possibilitat d’utilitzar la llei que ella mateixa va impulsar a l’únic territori que l’ha demanada”, critica, per altra banda, el portaveu del sindicat.
140 municipis sense bloqueig de preus
Seguint en la mateixa línia, Aragonès va aprofitar la reunió de Sánchez amb la consellera de Territori, Ester Capella, quatre mesos després d’aprovar la llei estatal d’habitatge per reclamar el desbloqueig del vessant català. El sindicat, de fet, denuncia que la regulació de lloguers encara no ha entrat en funcionament a Catalunya tot i que la Generalitat ja ha fet tots els tràmits corresponents i ha declarat en quins municipis ha d’aplicar-se la regulació. En aquest context, ja s’han dut a terme les investigacions adients i s’han determinat les zones de Catalunya on és més difícil accedir a l’habitatge de lloguer.
En concret, la llista inclou 140 municipis, els que aglutinen aproximadament el 80% de la població de Catalunya. A hores d’ara, però, no tenen la potestat de topar els preus dels lloguers, tot i que el Govern ja ha fet tots els tràmits pertinents, només falta l’Índex de Preus de Referència. “Només falta que el Ministeri de Transports publiqui una resolució amb aquesta llista”, apunta Aragonès. Finalment, però, el govern espanyol ha decidit declinar la proposta i volen esperar a la creació d’un índex de l’Estat. “És un tema polític, jo no crec que tingui res a veure amb l’eficàcia de l’índex català en si”, descriu el director d’Estudis de Pisos.com.
L’únic territori que toparà el preu del lloguer
Una de les queixes més insistents del sindicat per aprovar l’índex de preus català és que el territori ha estat l’únic que ha tramitat la implementació de la llei. En aquest sentit, només la Generalitat s’ha posat a treballar per trobar la manera d’aplicar la normativa estatal a Catalunya i modificar-la de manera que sigui més beneficiosa pels catalans. Aragonès insisteix en el fet que no es pot comprendre el comportament de l’estat espanyol, ja que “no hi ha una necessitat clara de crear un índex de preus de referència estatal si l’únic territori que ho ha demanat ja en té”. De fet, Font també reconeix que la situació no és del tot clara, però argumenta que “la llei té moltes escletxes que s’aniran descobrint a mesura que es vagi avançant”.
Amb tot, doncs, Catalunya torna al punt de partida, però aquesta vegada amb tots els tràmits fets. El govern espanyol no ha posat una data per començar a treballar en l’índex de preus de referència estatal i, mentrestant, els preus del lloguer continuen pujant mes a mes. El Sindicat de Llogateres critica la inacció de l’Estat davant d’aquest problema, però també confirma que la Generalitat hauria de posar-se més dura contra les decisions del govern espanyol: “No podem investir un govern que ara ja no compleix amb les promeses que el govern català va ajudar a construir”.
3 
