El Govern ha aprovat la rebaixa a cinc els immobles per ser un gran tenidor. Aquesta és una de les novetats que el departament de Territori ha inclòs en la memòria de la llei de l’habitatge, que aquest mateix dimecres enviarà al Ministeri de Transports. La consellera de Territori, Ester Capella, ha assegurat que amb la rebaixa es posarà més habitatge en el mercat de lloguer assequible. Després d’estudiar la quarantena d’al·legacions rebudes, Territori ha assegurat que també deixa fora de la definició de gran tenidor als promotors de lloguer social. Amb aquesta normativa modificada, el Govern espera el vistiplau de l’executiu espanyol, però si tot va bé, podria entrar en vigor aquest mateix mes d’agost.
La nova llei estatal de l’habitatge encara és un tràmit en curs. D’aquesta manera, hi ha molta informació, però són els territoris de l’estat espanyol els encarregats de polir-ne la lletra petita. El Govern català va començar amb les zones tensades i va establir més d’un centenar de municipis que s’adherien a les normes que proposava el govern espanyol per topar el preu del lloguer. Ara ha estat l’hora de la condició de gran tenidor, una de les qüestions més polèmiques de la nova llei. Segons el govern de Pedro Sánchez, les persones o empreses amb 10 o més immobles són considerades grans tenidors amb un matís, en el cas de trobar-se les propietats en una zona tensada aquesta condició es rebaixa a 5 immobles. En canvi, el Govern ha augmentat l’aposta i aprova que, a Catalunya, amb cinc propietats -independentment de la zona on es trobin- una persona o empresa serà considerada gran tenidor.
Els promotors de lloguer social queden fora la normativa
El departament de Territori també ha decidit desmarcar-se de la llei estatal i deixar fora d’aquesta equació als promotors de lloguer social, és a dir, aquelles persones o empreses que destinin els seus immobles a ser usats per persones amb pocs recursos o definides en risc d’exclusió. De fet, un dels principals problemes que s’ha definit a tot l’estat espanyol és la manca de lloguer assequible. És per això, que des de Catalunya volen intentar fer més atractiva la tinència de pisos en aquest règim. Així doncs, la normativa catalana -que encara ha de passar pel vistiplau espanyol- no tindria en compte el nombre d’immobles d’una persona o empresa en cas que siguin de lloguer social. Capella, però, també ha comentat que els serrells d’aquesta normativa encara s’han d’acabar de tancar i, per tant, fins que no arribi l’aprovació de l’estat espanyol encara no en farien públics tots els detalls concrets.
12 
