El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha donat llum verda al nou model de finançament amb l’únic suport de Catalunya i les Canàries. El model proposat per l’executiu de Pedro Sánchez pot continuar el seu camí cap al Consell de Ministres, que l’aprovarà com a avantprojecte de llei orgànica i després arribarà al Congrés dels Diputats. Sense els vots garantits, el model ja ha tingut un efecte col·lateral, la divisió de l’independentisme, que té estratègies diferents amb el PSOE i que confronta sobre quants recursos tindrà Catalunya, d’on sortiran, com es repartiran i qui tindrà capacitat per recaptar-los i gestionar-los. La proposta de Madrid, que ERC defensa com un avenç substancial, preveu 4.686 milions d’euros addicionals per a Catalunya, dins d’una injecció global de 20.975 milions al sistema. Junts considera que l’increment de recursos no resol el problema de fons i reclama un model de concert econòmic.
Allò que divideix les dues formacions és, en bona part, una diferència sobre com s’ha d’organitzar la hisenda catalana. ERC accepta obtenir més recursos i més autonomia fiscal dins del règim comú, i considera que l’ordinalitat és un element clau per corregir una part de les disfuncions actuals. Junts, en canvi, defensa que el salt qualitatiu només arribarà si Catalunya assumeix el control de la recaptació i gestió dels principals impostos.
1.- 4.686 milions més
La xifra és el principal reclam econòmic de la reforma. Catalunya rebria 4.686 milions d’euros addicionals respecte del sistema actual, mentre que el conjunt de les comunitats de règim comú disposarien de 20.975 milions més en total. L’increment és important, però no equival a 4.686 milions de reducció del dèficit fiscal català. Els recursos del sistema de finançament serveixen per finançar les competències transferides a les autonomies —sanitat, educació o serveis socials, entre altres—, mentre que el dèficit fiscal té una dimensió molt més àmplia i inclou el conjunt dels ingressos i despeses de l’Estat en un territori. Altres territoris també rebrien una aportació extra: Andalusia rebria 4.846 milions addicionals, el País Valencià, 3.669 milions i Madrid, 2.555 milions. El Govern espanyol defensa així que l’increment respon a una ampliació global dels recursos del sistema i no a un transvasament específic cap a Catalunya.
2.- Més recursos, més autonomia
Un dels canvis econòmics més rellevants és l’augment de la participació autonòmica en els principals impostos. La cessió de l’IRPF passaria del 50% al 55%, mentre que la de l’IVA augmentaria del 50% al 56,5%. Aquesta escala incrementa els ingressos vinculats a l’activitat econòmica de cada territori i reforça la corresponsabilitat fiscal de les comunitats. Però no equival a donar-los el control complet dels tributs. És aquí on apareix una distinció essencial: tenir una participació més gran en els impostos no és el mateix que recaptar-los directament. Catalunya tindria més recursos vinculats a la seva capacitat fiscal, però continuaria dins del règim comú.
3.- L’ordinalitat, la clau catalana
L’altre gran element econòmic és l’ordinalitat. El principi busca evitar que la redistribució alteri excessivament la posició relativa dels territoris segons la seva capacitat fiscal. Per a Catalunya, això és especialment important, perquè una de les crítiques històriques al sistema és que l’aportació fiscal i els recursos disponibles per habitant no mantenen una relació proporcional després de la redistribució. La proposta incorpora aquest principi i la Generalitat calcula que Catalunya mantindria la tercera posició entre les comunitats aportadores netes i també quedaria en una posició equivalent en recursos per habitant ajustat. Però el debat no és només comptable. L’ordinalitat determina fins on pot arribar la redistribució sense alterar l’ordre inicial de capacitat fiscal dels territoris.
4.- Pas endavant o renúncia
ERC defensa que la reforma permet corregir part dels problemes del sistema actual sense esperar una transformació completa del model territorial. La seva aposta és aconseguir més recursos, augmentar la capacitat fiscal catalana i consolidar l’ordinalitat. Des d’un punt de vista econòmic, els republicans prioritzen l’augment immediat de recursos i la millora de la posició relativa de Catalunya davant d’un sistema actual que consideren caducat i insuficient. Per a ERC, el nou model no és un punt d’arribada, sinó una base des de la qual continuar negociant més autonomia fiscal.
En canvi, Junts posa l’accent en una altra variable: la capacitat de decisió sobre els ingressos. Considera que Catalunya pot rebre més diners i, tanmateix, continuar depenent d’un sistema en què la capacitat efectiva de recaptació i gestió dels principals tributs continua en mans de l’Estat. Per això defensa un concert econòmic que permeti a la Generalitat recaptar i administrar els impostos generats a Catalunya i determinar posteriorment la seva contribució a les despeses comunes. La diferència amb ERC és més econòmica que terminològica: ERC posa l’accent en els recursos disponibles; Junts, en qui controla els ingressos que els generen.
5.- El dèficit fiscal, fora de la reforma
Però el nou finançament no arriba per ser una solució al dèficit fiscal. Els 4.686 milions addicionals millorarien la capacitat financera de la Generalitat, però no permeten concloure que Catalunya recuperi una quantitat equivalent del saldo fiscal que manté amb l’Estat. El dèficit fiscal té a veure amb el conjunt de la balança entre impostos pagats i despesa pública rebuda, mentre que el sistema de finançament regula principalment els recursos amb què les autonomies financen les competències que tenen transferides. Més finançament autonòmic pot alleujar les finances de la Generalitat, però no elimina per si mateix el dèficit fiscal.
6.- Un cafè per a tothom
El govern espanyol intenta desactivar les crítiques al model amb un argument econòmic: el pastís creix per a tothom. Els 20.975 milions addicionals no es redistribueixen únicament entre comunitats, sinó que provenen d’una ampliació dels recursos que l’Estat posa al sistema. Això explica que totes les autonomies de règim comú millorin en termes absoluts. La qüestió és com queda el repartiment relatiu. És aquí on entren en joc variables com la població ajustada, la capacitat fiscal, els mecanismes d’anivellament i l’ordinalitat. Per això la discussió no es pot reduir a saber qui rep més euros, sinó a determinar quin criteri econòmic utilitza el sistema per distribuir els recursos.
8.- El cost de continuar com ara
El sistema actual fa anys que està caducat, i aquesta és una de les principals raons per les quals ERC considera que rebutjar qualsevol reforma té també un cost econòmic. Defensa que mantenir el model vigent significa continuar amb unes regles dissenyades fa més d’una dècada i amb una distribució de recursos que Catalunya considera insuficient per finançar adequadament les seves competències. Junts respon que el problema no és només l’actualització de les xifres, sinó el mateix esquema de relació fiscal amb l’Estat. Des d’aquesta perspectiva, Junts denuncia que incrementar els recursos sense modificar substancialment la capacitat de recaptació només ajornaria el problema.
9.- Sense majoria al Congrés i amb eleccions a la vista
Ara bé, el nou model encara no s’ha aprovat. El Consell de Política Fiscal i Financera l’ha avalat amb els vots de Catalunya i Canàries, però 13 comunitats de règim comú hi han votat en contra. La proposta encara haurà de passar pel Consell de Ministres i pel Congrés, on el govern espanyol haurà de construir una majoria suficient. Això dona a Junts una capacitat de negociació considerable. Si manté el rebuig actual, el PSOE haurà de buscar alternatives per aprovar la reforma. Per tant, els 4.686 milions són avui una estimació vinculada a una proposta de model que encara pot canviar o, fins i tot, no arribar a aprovar-se. De fet, la legislatura de Pedro Sánchez està en la recta final, i si a les pròximes eleccions espanyoles hi hagués un canvi de majories, el PP o VOX aturarien aquesta reforma del finançament.
10.-Aprofitar l’oferta o pressionar al Congrés
Al capdavall, la proposta de Pedro Sánchez ha tornat a evidenciar els camins divergents de Junts i ERC a Madrid i Catalunya. ERC considera que Catalunya no es pot permetre deixar escapar una millora de milers de milions i un reforç de l’autonomia fiscal perquè el model no arribi encara al concert econòmic. Junts considera que, precisament, acceptar ara aquest esquema pot consolidar un règim comú millorat, però allunyat de l’objectiu que defensa.
És millor garantir ara més recursos dins del sistema o aprofitar la força parlamentària per intentar canviar el sistema de dalt a baix? La proposta del PSOE no resol aquesta disjuntiva. Tampoc converteix Catalunya en una hisenda pròpia ni elimina el dèficit fiscal. El que fa és augmentar els recursos disponibles, reforçar parcialment l’autonomia fiscal i introduir l’ordinalitat en el nou model. I, sobretot, encara no és el nou sistema de finançament.
