El Parlament Europeu fa un altre pas per a l’aprovació de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur. L’Eurocambra ha validat aquest dimarts les salvaguardes comercials que la Comissió Europea ha afegit al projecte de tractat per protegir els pagesos i el conjunt del sector agroalimentari del 27. La potencial legislació ha passat l’examen del legislatiu europeu amb 431 vots a favor, 161 vots en contra i 70 abstencions, una ampla majoria favorable a l’entesa amb els quatre mercats llatinoamericans -Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai- que no té prou pes per garantir l’èxit d’una de les grans propostes de l’executiu d’Ursula von der Leyen.
El sí del Parlament arriba només quatre dies després que la presidenta de la Comissió viatgi al Brasil per ratificar l’acord complet amb els quatre membres de l’espai de lliure comerç de l’Amèrica del sud. Tot i això, necessita encara l’aval dels governs dels 27; i en les darreres jornades, assolir la llum verda general s’ha tornat encara més complicat. El cap de setmana, tant França com Polònia -els dos principals opositors a l’obertura de mercat cap al Mercosur, tots dos sota fortes pressions d’un lobby agrari especialment poderós- van endurir les seves posicions, i han exigit a Brussel·les més temps per negociar un pacte que, segons el ministre francès d’Economia, Roland Lescure, “en les condicions actuals és inacceptable”.
El suport a l’acord comercial es debatrà el pròxim dijous, quan els caps dels executius comunitaris celebraran a Brussel·les la seva darrera cimera del curs. Von der Leyen pretenia arribar-hi amb els deures fets, i tots els serrells tancats amb els opositors en converses en el si del Consell de la Unió Europea, ara presidit per Dinamarca. Ara bé, si les diferències amb Paris i Varsòvia no es resolen en les pròximes 48 hores, tot fa pensar que la Comissió viatjarà al Brasil sense el permís dels estats per firmar l’acord definitiu.
Ara per ara, tot està en mans del govern ultra de Giorgia Meloni. Itàlia ha mantingut una posició ambivalent respecte del Mercosur, amb certs gestos d’obertura, però també donant suport al proteccionisme en la línia de la seva família política. En cas que el president francès, Emmanuel Macron, i el cap de l’executiu polonès, Donald Tusk, aconsegueixin sumar Meloni a la seva causa, la proposta de Von der Leyen perdria la majoria qualificada, en tant que no comptaria amb suports en representació de més del 65% de la població europea, un requisit mínim per a reformes d’aquest abast.
Les salvaguardes
La proposta que aquest dimarts ha avalat l’Eurocambra contempla atorgar diversos poders a la Unió Europea envers el Mercosur en cas que s’aprovi el tractat. Entre altres qüestions, les autoritats comercials comunitàries podrien suspendre els avantatges aranzelaris si es detecten “irregularitats” en el preu de productes importats que xoquin amb els productors europeus. Amb aquesta palanca, Von der Leyen esperava poder tirar endavant un pacte internacional que considera “vital” per a la supervivència econòmica de la UE, davant el replegament comercial dels Estats Units i la creixent dependència de la Xina en mercats tan rellevants com el de la mobilitat. El tractat, cal recordar, va ser signat per tots els participants el desembre del 2024; i ha disparat una confrontació política interna que fa trontollar els ja de seu fràgils consensos comercials entre les potències comunitàries.
El sector agrícola considera insuficients les concessions, i sosté que l’arribada de productes alimentaris es produirà, en tot cas, a baix cost i sense seguir els estàndards de seguretat de la UE. En aquest sentit, França i Polònia reclamen que s’hi afegeixin clàusules mirall que forcin als socis a aplicar les mateixes mesures sanitàries que s’imposen aquí, per evitar avantatges competitius injustos entre pagesos. Tot apunta que les trinxeres, però, no es mouran ni un centímetre; i menys encara abans del viatge de Von der Leyen.
