L’estalvi és la gran assignatura pendent de la ciutadania espanyola. Així ho assegura l’informe publicat aquest dijous per Unespa. Concretament, la patronal de les asseguradores espanyola ha conclòs que el conjunt dels espanyols haurien d’augmentar estructuralment la seva adquisició d’assegurances d’estalvi i fons de pensions en 17.385 milions d’euros a l’any. Si es fes, l’estat assoliria l’esforç estalviador de la mitjana de la zona euro, una xifra de la qual ara mateix està francament lluny.
Segons l’estudi, les diferències més notables amb la ciutadania de l’estat es donen amb Suècia, que estalvien uns 66.270 milions anuals més d’estalvi anual, Països Baixos (41.646 milions) i Noruega (35.867 milions). No obstant això, Espanya presenta superàvit en matèria de previsió social quan es compara amb Eslovènia, Hongria, Grècia, Polònia, Xipre i Portugal. A més, Unespa afirma que la propensió a l’estalvi per al retir ha decaigut entre els espanyols en l’última dècada, ja que l’any 2010 el 53% dels ciutadans tenia contractat alguna assegurança o un pla de pensions. Ara bé, va caure fins al 47% en 2021, la qual cosa suposa que més de la meitat del país “no està preparant la seva jubilació”.
Cauen les assegurances de vida
Igualment, l’anàlisi d’Unespa reflecteix que el nivell d’assegurament de vida també ha caigut a Espanya. En concret, en 2010 gairebé dos de cada tres (62%) espanyols tenien una assegurança de vida, una proporció que hauria passat al 52% en 2021. En nombres absoluts, s’ha passat de 23,5 milions de persones amb assegurança de vida a 20,2 milions.
En canvi, la situació en l’assegurança de salut és completament diferent. L’any 2011 només un 19% de la població tenia una assegurança de salut, mentre que l’any 2021 la taxa ja fregava el 2021. Per altra banda, la protecció de l’assegurança de decessos s’ha mantingut molt estable al llarg de la dècada. Pràcticament, la meitat de la població del país té el seu sepeli cobert pel segur (46%).
El repàs que realitza Unespa per les assegurances patrimonials recull un panorama “ambivalent”. D’una banda, l’assegurança de la llar està àmpliament estesa a l’estat, ja que les dades de l’enquesta de pressupostos familiars indiquen que, aproximadament, un 75% dels habitatges del país estan cobertes. Així mateix, l’assegurança industrial té una gran acceptació en territoris com Catalunya, el País Valencià i Madrid, si bé la seva situació és millorable en la resta del país.
En canvi, els comerços presenten les taxes de cobertura més baixes de totes les categories d’immobles que protegeixen les assegurances multiriscos. Per a elaborar aquesta anàlisi, la patronal ha creuat les dades de l’assegurança amb la informació dels territoris comuns que figura en el Centre de Gestió Cadastral i de Cooperació Tributària, per la qual cosa no s’inclouen les dades del País Basc ni tampoc de Navarra, ja que compten amb els seus propis registres cadastrals.
175.000 vehicles sense assegurança
Finalment, la patronal afirma que l’assegurança de l’automòbil és de subscripció obligatòria encara que, malgrat això, també pot presentar mancances. Així, estima que 175.000 vehicles circulen sense l’assegurança. Aquesta xifra s’obté calculant el pes dels sinistres protagonitzats per vehicles sense cobertura sobre el conjunt dels accidents de trànsit ocorreguts. No obstant això, assenyala que, en termes relatius, són “molt pocs” els conductors que condueixen els seus vehicles contravenint la llei. “Aquesta és una xifra que, a més, tendeix a la baixa des de fa molts anys per la millora dels controls per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE)”, conclou.
