Els falcons planen sobre la política monetària de la Unió Europea i els seus principals socis comercials. Davant una possible nova onada d’inflació esperonada per la guerra a l’Iran, els governadors dels bancs centrals dels 27, així com els seus homòlegs al Regne Unit, Noruega o els Estats Units, ja contemplen la sortida tradicional per evitar les espirals de preus: una pujada dels tipus d’interès que rebaixi el crèdit i, al torn, el consum. Ara bé, autoritats econòmiques i experts de diversos àmbits han alertat contra aquesta maniobra. Segons les veus crítiques, el xoc que està causant l’augment generalitzat de preus que ja s’ha notat a Catalunya al març no és de demanda, sinó d’oferta. És a dir, no hi ha massa diners circulant per comprar carburants, el principal actor de l’esclat de l’IPC; sinó una gran tensió en el preu en origen del producte per la incertesa global que està causant el conflicte a l’Orient Mitjà. D’acord amb aquesta tesi, forçar la ciutadania a comprar menys no serviria per rebaixar l’IPC. Com argumentava el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, encarir els préstecs “no és la solució“.
Val a dir que certs observadors macroeconòmics ja assumeixen, com a mínim, una mà monetària més ferma per als primers mesos del 2026. Segons les darreres previsions de l’OCDE, la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra mantindrien intactes els tipus d’interès durant tot el 2025. L’estimació ja ha canviat els càlculs de les borses de Londres i Nova York, atès que els inversors assumien que les magnituds monetàries baixarien en els pròxims mesos, i permetrien activar el flux de capitals. Refredada aquesta possibilitat, els índexs Nasdaq i S&P 500 cauen un 1,25 i un 2,5% respectivament; mentre que l’FTSE 100 anglès acumula pèrdues pròximes al 8% des de l’inici del conflicte.
La fugida endavant de Frankfurt
Seria el Banc Central Europeu, d’acord amb els càlculs de l’organisme internacional, qui dispararia primer entre els grans instituts emissors, amb un increment de 25 punts bàsics que es podria esperar per a mitjan 2026. La presidenta del regulador monetari, Christine Lagarde, ha trencat el seu to institucional usual i ha poc menys que confirmat el full de ruta de l’OCDE: en una conferència a Alemanya celebrada el passat dimecres, la banquera francesa va avisar que fins i tot “un augment de la inflació no persistent” podria activar una pujada de tipus. “Si el xoc supera de molt les nostres previsions d’inflació, encara que sigui durant poc temps, estaríem en posició de prendre mesures polítiques”, ha alertat. Segons Lagarde, no fer-ho seria un “risc comunicatiu”, en tant que inseriria als mercats la noció que “el BCE pot decidir no actuar” davant espirals inflacionistes.
A la cua d’aquestes declaracions, el sentiment de la banca europea ha virat cap a posicions conservadores. Si fa no fa el 60% dels experts financers comunitaris consultats per l’agència Reuters en la seva darrera enquesta de situació monetària consideren que els tipus d’interès haurien de romandre intactes durant tot l’any. La ràtio encara és elevada, però retrocedeix amb molta força respecte de l’anterior consulta, celebrada dues setmanes abans, i que registrava un suport als tipus congelats superior al 90%.
Tot i això, veus tant independents com del mateix BCE han provat de pitjar la palanca de fre. En la presentació de l’enquesta trimestral als economistes catalans, el director tècnic del Col·legi, Xavier Segura, assenyalava que els moviments inflacionistes del mes de març no indiquen encara canvis estructurals en els preus. L’IPC general, recordava segura, es va disparar fins al 3,3%, molt lluny del 2% al centre de la diana monetària; però la inflació subjacent -aquella que exclou els elements més volàtils de la cistella de preus, com ara l’energia o els aliments no preparats- es va mantenir estable en el 2,7%. Això indica, reflexionava l’expert, que encara no hi ha efectes de segona ronda sobre el conjunt de la cistella de preus i que, per tant, una pujada de tipus ràpida podria ser prematura i excessiva. Similar era la lectura que feia recentment l’investigador sènior d’EsadeGeo Juan Moscoso. En conversa amb Món Economia, Moscoso sentenciava que “les pujades de tipus no són un bon escenari”. “Europa ha de fer alguna cosa més que regular”, reclamava; en defensa de nous moviments fiscals per estimular l’economia i evitar una situació d’estagflació.
El debat alemany
Fins i tot entre els falcons del BCE, el consens sobre la ruta monetària no està garantit. El president del Bundesbank, Joachim Nagel, ja ha començat una campanya de pressió per elevar els tipus en 25 punts bàsics tan aviat com a l’abril, en la reunió del consell de govern que se celebrarà els dies 7 i 8 del pròxim mes. En declaracions a la mateixa Reuters, l’alemany -una de les veus més dures entre els partidaris del crèdit car- alertava que “cada dia que passa contribueix a augmentar els riscos inflacionistes, especialment des del punt de vista de la política monetària”. En aquest context, Nagel ha reclamat als seus homòlegs europeus que “no tinguin por d’encarir els diners perquè pensen que és massa aviat”.
Per la seva banda, l’economista del consell de govern, la també alemanya Isabel Schnabel, ha fet una crida a la prudència. En una ponència a Zúric, Schnabel -vista al mercat com el perfil més pròxim als falcons entre els càrrecs tècnics del BCE- va argumentar que, amb les dades actuals de preus, “no hi ha pressa per entomar cap acció”. “Tenim temps per observar les dades i considerar allò que està passant realment: si hi ha proves d’efectes de segona ronda, si la demanda és forta i com és de probable que el xoc inflacionista esdevingui estructural”, alertava. En aquest sentit, l’experta considera que “estem en una posició diferent” de la que patien els 27 en les primeres setmanes de l’espiral d’inflació del 2022, generada per la guerra a Ucraïna. Recorda que, en aquell moment, els consumidors europeus guardaven nivells històricament elevats d’estalvi, acumulats durant els mesos sense activitat de la pandèmia. Ara, en plena normalitat en les finances familiars i sense accelerades anòmales de consum a l’horitzó, Frankfurt té “més temps per analitzar amb cura” l’entorn comercial. “Si la inflació persisteix, haurem d’actuar amb decisió”, sentencia. Però no, com al·leguen els governadors, ja de primer moment.
