En els últims anys Catalunya s’ha destacat com una de les potències incipients en el sector del NewSpace a Europa, concretament Barcelona és la capital europea del sector, segons un recent estudi de la Cambra de Barcelona. Alhora, la corporació constata que el país “s’ha convertit en un centre de referència en termes de desenvolupament tecnològic” de la nova economia de l’espai. Haver aconseguit arribar a aquest resultat ha estat producte d’una fructífera col·laboració i sinergia entre les administracions públiques, liderades per la Secretaria de Polítiques Digitals —integrada dins del Departament d’Empresa i Treball—, i un potent teixit empresarial que cada any que passa és més potent, assegura la presidenta de la Cambra, Mònica Roca.
En aquest sentit, Roca assegura que en els últims anys s’ha pogut potenciar considerablement al sector gràcies a una comunió de factors. En primer lloc, reconeix la gran aposta del Govern pel NewSpace, que en aquesta ocasió va voler anar acompanyat del sector privat i potenciar tot el que ja s’estava fent de feia anys. Alhora, apunta que l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) va entendre perfectament el seu nou rol dins del sector, buscant activament incorporar la indústria i les empreses del sector a la bona generació de Coneixement que Catalunya ofereix en la matèria des de fa dècades. Alhora, la presidenta de la Cambra recorda que aquest sector ofereix moltes possibilitats i podria donar un gran impuls a la indústria del país, ja que és capaç d’ajuntar sectors tan diversos com la intel·ligència artificial, la quàntica o la fabricació de satèl·lits. En definitiva, apunta, un seguit de tecnologies de molt alt valor afegit industrial perquè per cada euro invertit el retorn és, en moltes ocasions, superior als deu euros.
Des de les institucions públiques, la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost, coincideix amb Roca i assegura que el sector a Catalunya es troba en un molt bon moment. A més, assegura que el Govern ja està treballant per continuar impulsant l’estratègia NewSpace, que en els últims tres anys ha comptat amb una inversió de 18 milions d’euros. Pel que fa a aquests nous comptes, Tost assegura que la idea és augmentar la partida i continuar treballant en el llançament de nous nanosatèl·lits i impulsant el sector privat per seguir afavorint la transferència de coneixement dels centres de recerca al teixit empresarial. En aquest sentit, la secretària assegura que el Govern buscarà per tots els mitjans desenvolupar l’ecosistema i llançar al mercat tots els casos d’ús i serveis possibles, un fet que potenciaria encara més el sector. En definitiva, l’objectiu últim del Govern és “augmentar la competitivitat” el màxim possible donant aire a les empreses perquè puguin tenir recorregut a llarg termini. Alhora, també apunta que un dels grans objectius és que tots els professionals catalans que han hagut de marxar del país per manca d’oportunitats en sector pugui tornar i desenvolupar els seus projectes aquí.
I què diu el sector privat?
Des del sector privat les opinions i valoracions també són molt positives respecte al futur i present del sector. Per una banda, el sènior mission manager d’Open Cosmos, Jordi Castellví, considera que el sector ha de seguir treballant com els últims anys per progressar i en destaca l’especial interès del Govern per donar-li un cop de mà. En aquest sentit, però, reclama a les administracions molts més concursos públics perquè així el sector pugui continuar millorant dia a dia i guanyi salut. En aquest sentit, Castellví reclama més inversió pública per part del Govern, sobretot en matèria d’infraestructures. Tot i això, reconeix que el sector també ha d’estar disposat a executar aquestes inversions pel seu compte i afegeix que per part d’Open Cosmos estan disposats a fer-ho i a liderar el sector obrint nous espais per als seus col·legues de sector. Alhora, considera que potser si el Govern veu que el sector privat començar a apostar amb força potser el Govern se’ls puja al mateix carro.
Pel que fa a l’estat actual del sector, assegura que tant la Cambra com el Govern han fet un molt bon paper a l’hora de connectar el sector. En aquesta línia Roca destaca que el congrés de NewSpace que ha impulsat la Cambra està sent un gran pol d’atracció no només per conèixer empreses sinó perquè aquestes pugui trobar sinergies i impulsat el sector. De cara al futur Castellví alerta que no només ens podem quedar en l’anàlisi de les dades satel·litals —una disciplina molt ben treballada des de fa anys—, sinó que també s’ha de treballar per enviar el màxim de missions a l’espai possibles que ajudin el sector a tenir tota la cadena de valor a casa nostra i que sigui un sector vertaderament independent. Això no inclou, matisa, el llançament de coets des de Catalunya, ja es tracta d’un altre sector i tampoc hi ha l’espai necessari.
Per altra banda, el CEO i cofundador de Pangea Aerospace, Adrià Argemí, assegura que Barcelona i el seu ecosistema s’estan convertint en un boníssim pol per atreure talent en el sector i afirma que això els està ajudant a créixer. Alhora, com Castellví, reconeix la gran tasca i valor afegit que han aportat el Govern i la Cambra al sector, ja que els han permès deixar d’estar eclipsats. Pel que fa a la col·laboració publicoprivada, Argemí també considera que facilita la demanda privada i apunta que la competència és molt sana per millorar i democratitzar l’accés a l’espai. Tot i això, reclama encara més inversió perquè es tracta d’un sector molt complex i car i el retorn no sempre és immediat. En aquest sentit, focalitza la demanda d’inversió en les infraestructures i la creació d’un espai que coordini tots els actors del sector.
Cal una NASA catalana?
Aquest espai de comunió del sector és una cosa que també reclama Mònica Roca. Ara bé, no ens penséssim que s’està reclamant una mena de NASA catalana, ni de bon tros, ja que en el nostre cas els actors demanen una oficina dirigida a l’àmbit empresarial i no tant al de defensa, com és el cas de l’agència espacial nord-americana. En aquesta línia més empresarial Roca demana la creació d’una oficina de l’espai independent perquè tindria una “visió central i independent del sector”. Alhora apunta que així tots els empresaris i actors sabrien i tindrien més clar on dirigir-se i de cara a com veu Europa el sector seria molt important. Des del Govern, Tost, assegura que la seva intenció és que el mateix IEEC sigui aquesta oficina per al sector, ja que “centralitza molt bé totes les relacions entre els actors del NewSpace” i que, a la pràctica, ja fa les funcions de finestreta única o oficina que reclamen tant la Cambra com el sector privat.
Alguaire, punt clau per al sector
Dins de l’apartat de les infraestructures que necessita l’estratègia NewSpace de Catalunya per ser realment competitiu hi trobem l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Aquest mateix divendres el Govern ha fet el primer pas per a l’establiment, desenvolupament i consolidació del centre de proves de motors de coet adjudicant la primera fase, precisament, a Pangea Aerospace. L’adjudicació en qüestió consisteix a executar les obres de condicionament del banc de proves de subcomponents i la redacció del projecte constructiu del banc de proves per a motors de coet de fins a 500 kilonewtons de potència.
Durant la presentació conseller d’Empresa, Roger Torrent, ha assegurat que Alguaire serà “una infraestructura clau” per al país amb un impacte immediat en el sector aeroespacial català que reforçarà l’ecosistema NewSpace. Alhora, ha assegurat que serà espai de referència i pol d’atracció de projectes industrials i de recerca al voltant un sector emergent i d’alt valor afegit, amb grans previsions de creixement.
Per la seva banda, Argemí ha assegurat que “aquest centre dona resposta a les necessitats del sector espacial, que està en ple creixement i amb un dèficit d’infraestructura de proves de motor. Gràcies a l’impuls d’aquesta primera fase del contracte, desenvoluparem capacitats de proves per a empreses privades i institucions de renom com ara l’Agència Espacial Europea”. Argemí ha afegit que “tenim l’oportunitat de crear un hub per a la recerca i la innovació, la generació de llocs de treball per al talent altament qualificat i la creació de capacitats estratègiques per la competitivitat del territori”.
Dos grans projectes
El contracte signat aquest divendres suposa el tret de sortida de dos projectes que es faran en paral·lel i que completaran la primera etapa de la construcció del centre de proves a Lleida-Alguaire. El primer —amb un pressupost de 250.000 euros— tindrà un termini d’execució de cinc mesos, inclou les obres per condicionar aquest espai i convertir-lo en una zona de proves de subcomponents. Això implica la construcció de sala de control, oficines, magatzem, taller, laboratori, zona de proves, zona de lavabos, dutxes i vestidors, espai de rentatge d’ulls d’emergència, zona de descans, office i zona verda amb ombra a l’exterior.
El segon projecte, amb un pressupost de 350.000 euros, consisteix en la redacció d’un projecte constructiu per millorar les instal·lacions i adaptar aquest mateix espai per convertir-lo en una zona de proves de motors de coet de fins a 500 kN de potència. El projecte constructiu haurà de detallar, entre d’altres, les dimensions i característiques de les instal·lacions i les estructures necessàries per poder realitzar aquest tipus de proves.
