El món financer europeu ha vist com, en diversos àmbits, els seus homòlegs nord-americans els han avançat per la dreta. Especialment en aquells espais que requereixen certa innovació tecnològica: la digitalització, l’aplicació de la IA a pagaments i transaccions i, més encara, la blockchain. Europa, malgrat fa més d’un any que té una regulació per a les criptomonedes, encara viu d’esquena a una activitat que als EUA està més que normalitzada. “Vam perdre una oportunitat molt gran quan, fa sis anys, quan el sector era nou, no vam saltar fer de l’euro la moneda de referència“, raona el CEO de l’exchange Common Sense, Edu Forte, en conversa amb Món Economia. Per evitar aquest endarreriment, hi ha entitats que busquen explotar les escasses escletxes que queden a la web3. CaixaBank, ING, UniCredit i uns altres sis bancs de tot el continent van acordar la passada setmana llançar una stablecoin conjunta, un moviment que el banc d’origen català descriu com “un pas important en la construcció d’un ecosistema digital de pagaments europeus robust i confiable que reforci l’autonomia estratègica de la regió”. Les fonts del mercat consultades reconeixen que una iniciativa com aquesta era necessària, però també que pot haver estat excessivament tardana. “Tant de bo hagués arribat fa mitja dècada, quan hi havia forat!“, lamenta el mateix Forte.
Una stablecoin com la que han llançat els vuit bancs és, bàsicament, una criptomoneda indexada a l’euro -és a dir, un valor que imita la moneda única dels 27 i, per tent, es pot fer servir en el seu lloc-. Els emissors argumenten que serà un important avenç logístic a l’hora d’efectuar pagaments, especialment pagaments internacionals, en tant que activarà “liquidacions pràcticament instantànies, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana” a qualsevol lloc del món. Així, aspiren a fer un forat per a la moneda comunitària en un oceà que ja està ocupat pel dòlar.
L’objectiu és compartit amb part dels legisladors de la UE. El president del Banc de França, François Villeroy de Galhau, va encoratjar la passada setmana a les entitats financeres a llançar alternatives a les monedes indexades al dòlar; en tant que, sense una alternativa, “hi haurà una deseuropeització i una privatització dels fluxos monetaris”. La declaració arribava, de fet, en un moment tens: un dels grans bancs de França, Société Générale, va anunciar que emetria la seva pròpia moneda estable; però que ho faria amb el dòlar com a referència. I el mercat ho entén perfectament: “la moneda de les criptos és el dòlar, i la del comerç internacional, també. Per tant, qui voldria una cripto en euros?” lamenta Forte.
La competència bancària
Vista aquesta amenaça, el pas que han entomat CaixaBank, UniCredit, ING i la resta d’actors del consorci “s’havia de donar, tant sí com no”, a ulls de l’assessor blockchain Albert Salvany. Sense una alternativa sòlida en el sector dels criptoactius que faci de l’euro una divisa rellevant, “el BCE podria perdre el control sobre la massa monetària que circula pel territori comunitari”. És a dir, en una eventual tokenització de l’economia -que, a parer del sector, ja s’està produint- Europa tindria el risc que totes les monedes digitals hàbils en mans dels consumidors partiren de dòlar.
Sota aquest perill, a més, “la banca percep un risc de fuga de capitals”; perquè els inversors, si arriben a operar mitjançant actius digitals, preferiran tenir els seus recursos custodiats allà on ja hi ha la moneda de referència. “Si hi ha una adopció estructural de les criptomonedes i Europa no en té, podríem arribar a veure un declivi del sistema financer de la Unió”, alerta. En aquest sentit es mouen els interessos de les entitats implicades; que, a més, aspiren a establir un nou estàndard paneuropeu. El consorci que han organitzat per emetre la moneda estable, amb seu als Països Baixos, “té un concepte obert, i busca que s’hi afegeixin altres grans bancs per acabar creant un actiu comú”, indica Salvany.
Qui vol un euro ‘crypto’?
Malgrat la bona intenció darrere de la maniobra de la banca, Salvany reconeix que van “molt tard” respecte de la resta del sector. “No sé si massa tard per competir amb els Estats Units. No sé si el seu avantatge és definitiu, però serà difícil arribar-hi”, reflexiona l’expet; que alerta que “en segons quins sectors serà difícil inserir l’euro”. Tot i això, les fonts consultades hi veuen utilitat. Per a Forte, tornarà a donar un lloc a Europa en el comerç digital internacional, en tant que oferirà a compradors forans una manera d’operar amb euros de forma més senzilla i ràpida. Ara bé, el destí del producte “dependrà de la moneda que la fonamenti”; i, per tant, en la capacitat de l’euro per competir fora de les fronteres dels 27. “És una divisa potent perquè el seu mercat domèstic és gegantí, però allà a fora, qui mana és el dòlar”, reitera el CEO.
Salvany, però, també veu la moneda estable com una palanca per als negocis dels 27. Ara per ara, qualsevol que vulgui operar amb stablecoins a territori europeu, pateix un intens “risc de divises”; en tant que només té accés a tókens equivalents al dòlar. Darrerament, la moneda nord-americana -ancorada per la política econòmica de l’administració Trump- ha perdut embranzida respecte de l’euro. Així, totes les transaccions amb base dòlar que es facin dins la Unió són, de seu, “menys rendibles”. Amb una moneda que imiti l’euro, doncs, els inversors locals -i, potencialment, els clients retail– podran entomar l’activitat digital sense perill que la seva inversió s’erosioni. I serà necessari, segons Forte: “quan arribin inversions tokenitzades i siguin generalitzades, caldrà tenir una moneda digital per tenir-hi accés”; una local i en base euro.
De cara al consumidor generalista, a més, la proposta europea té un avantatge afegit: la defensa de la moneda la farà un banc tradicional, i no un exchange de criptomonedes més. Malgrat que les companyies de l’estil Tether -l’emissora de l’UST, la principal stablecoin del dòlar- són més independents dels designis del regulador financer, els clients de la banca poden confiar més en CaixaBank, ING o UniCredit que en vehicles de nova creació. Això és, segons les fonts consultades, exactament el que buscava la MiCA, la regulació europea de criptomonedes. “És l’avantatge de tenir el regulador a la teva trinxera: la llei la pot aprofitar més un banc que ningú altre, perquè pot complir les condicions que estableix amb facilitat”, sosté Forte. Salvany, per la seva banda, afegeix que la normativa comunitària “busca encaixar els actius digitals en el sistema actual, no crear un sistema nou”, en tant que “el sistema actual ja està monitorat”. Per tant, “autoritza els actors sistèmics”, com la gran banca, que tenen pista lliure per fer el salt a la blockchain.
