El panorama mediàtic dels Estats Units -que és, en bona manera, el panorama mediàtic mundial- ha patit sacsejades profundes en els darrers mesos. Totes elles sota l’ombra de la terrible relació amb les cadenes informatives de l’entorn del president Donald Trump, encara més sagnant que la del seu primer mandat. I, encara més, totes elles amb el mateix nom: Larry Ellison. El magnat tecnològic, el més veterà de Silicon Valley, ha disparat encara més la valoració de la seva cartera en els darrers mesos; fins al punt que va arribar a superar Elon Musk al cim de la llista de l’agència Bloomberg dels bilionaris més rics del món. Ara per ara, amb un patrimoni d’uns 272.000 milions de dòlars, Ellison és el segon home més ric del planeta, i hi ha arribat gràcies a diverses apostes més que fortes. La clau del negoci del magnat és la diversificació per integrar: pretén situar-se al nucli de totes les potes de la indústria del contingut als Estats Units. Per a això, inverteix milers de milions en centres de dades; signa contractes amb xifres estratosfèriques amb la creadora de ChatGPT, irromp al capital de les principals plataformes digitals i, ara, busca adquirir els grups mediàtics més grans d’occidents. Tot plegat amb l’aquiescència més que entusiasta de Trump, que facilita tant com pot l’escalada en poder d’un aliat -o, com a mínim, d’un altre megarric amb qui comparteix agenda econòmica-. “Ellison està aconseguint, com altres, aprofitar-se de la corrupció institucionalitzada de l’administració Trump“, descriu l’investigador del Cidob Javier Borràs, en conversa amb Món Economia.
El cicle de notícies corporatives als Estats Units té el focus posat en Ellison per dos motius: la megaoperació que ha entomat per comprar Warner Bros Discovery i els resultats de la seva principal empresa, Oracle, embolcallats en desconfiança, com els de totes les tecnològiques focalitzades en la IA en un mercat que cada cop té més forma de bombolla. En el cas de WBD, es mou sota el paraigua de Paramount Skydance, empresa de la qual és accionista majoritari, juntament amb el seu fill, David Ellison, que també ocupa la posició de CEO. Segons càlculs de la revista Forbes, el pare prop d’un 28% dels drets de vot de l’empresa, a més d’un 10% d’accions sense drets polítics; mentre que el fill tindria un 50%, just per sota de la quantitat necessària per establir-hi un control absolut.
L’adquisició de l’històric estudi de Hollywood, que amb més de 100 anys d’història ja ha esdevingut una de les principals companyies de mitjans del planeta, semblava clara fa només 72 hores: el cap de setmana, els directius de la companyia van rebutjar una oferta de Paramount, i en van acceptar una de Netflix per uns 82.000 milions de dòlars -en un moviment de seu conflictiu en termes de competència, en tant que la plataforma vermella podria integrar el catàleg del seu principal rival, HBO Max, també propietat de la Warner-. Per enfrontar l’acord, però, pare i fill van doblar l’aposta i van llançar dilluns una OPA hostil per la Warner per 108.000 milions.
Una de les claus de l’operació és l’històric canal de notícies CNN, un dels puntals de la televisió per cable informativa als Estats Units. L’oferta de Netflix no incloïa la divisió global de la Warner, la que inclou la cadena periodística i totes les seves branques internacionals. La dels Ellison, però, sí que la contempla. En cas que l’operació es completi a favor seu, el magnat hauria concentrat en les seves mans dos dels principals canals d’informació d’occident: el juliol, Skydance -la companyia original- va anunciar l’adquisició del també estudi històric Paramount per 28.000 milions de dòlars. Entre els actius que va deixar la productora de la muntanya en mans de la família, consta la CBS, un canal que havia estat profundament criticat per Donald Trump, fins al punt de forçar l’acomiadament d’un dels seus presentadors de referència, Stephen Colbert, l’encarregat del late night del grup. Segons ha informat el diari britànic The Guardian, Ellison i Trump han arribat a debatre la forma que hauria de prendre una convivència de la CBS i la CNN en la mateixa empresa, amb intercanvis de formats i acostaments de les línies editorials a les tesis dels republicans.
Diversificar o concentrar
Els experts consultats alerten que el moviment suposa una batzegada per a la diversitat mediàtica al país. Josep Lluís Martí, professor de la Universitat Pompeu Fabra, alerta que “mai s’havia concentrat tant de poder en unes soles mans” en el sector mediàtic. “Les tecnològiques estan concentrant un poder que té un caràcter polític”, enraona; i que fa “dècades” que es va recol·locant en cada cop menys mans. Per a Borràs, per altra banda, el moviment d’Ellison busca ampliar el seu àmbit d’influència -i, encara més, de negoci- a cada cop més “sectors clau” en el món de les tecnologies de la comunicació.
Cal recordar que Oracle ha fet inversions ingents en els fonaments de la IA, com ara tractes de milers de milions per construir data centers. També va firmar un acord milionari amb Open AI, l’empresa creadora del ChatGPT, que Borràs descriu com a “jugada mestra” pel que fa al seu posicionament al sector tecnològic. Ja abans de la nova expansió, era un dels principals players en la infraestructura de gestió de dades i, a més, creix cada cop més en l’àmbit de la computació al núvol. I ho ha fet, recorda l’investigador del Cidob, “amb un perfil baix”. “Potser per això ha sobreviscut tant de temps a Silicon Valley”, rumia.
Una “amenaça per a la democràcia”?
Tot aquest potencial corporatiu té una darrera pota: la de les xarxes socials. Era el buit en la cartera d’Ellison fins que, a finals d’octubre, va aprofitar la guerra de Trump amb ByteDance -la multinacional xinesa gestora de TikTok- anunciar que liderava un grup dedicat a adquirir la branca americana de la plataforma de vídeos curts. En declaracions a la ràdio pública dels Estats Units, l’historiador Michael Socolow, especialitzat en mitjans de comunicació, alertava d’una centralització del control del consum informatiu i d’entreteniment “històricament elevada i sense precedents”. “S’uneix el poder d’influència dels mitjans tradicionals amb el que acumulen les xarxes socials; amb la capacitat de controlar els continguts de la infraestructura de la IA”, enumera Martí, que coincideix que el poder d’Ellison sobre la generació d’opinió pública als EUA, si completa l’OPA sobre la Warner, és “inaudita”. El mateix magnat ha declarat sovint que preveu que el control sobre el comportament social esdevingui total en les pròximes dècades amb l’ajuda de les TIC. En una reunió amb inversors, va arribar a comentar que “els ciutadans es comportaran com mai, perquè estarem constantment enregistrant i comunicant tot allò que passi”.
A diferència d’altres personalitats tecnològiques pròximes a Trump, com el mateix Musk; el fundador de Palantir, Peter Thiel; o l’històric inversor Marc Andreessen, els experts consultats neguen que Ellison tingui un perfil ideològic concret; o, com a mínim, no un que informi tota la seva activitat. “Els seus interessos són fonamentalment econòmics, però sap moure’s molt bé als passadissos del poder: cal recordar que els seus primers contractes rellevants van ser amb la CIA”, rememora Borràs. En aquest sentit, afegeix Martí, és un empresari “en el nucli dur de l’administració”, capaç d’adaptar-se a les preferències del president de torn -no en va, n’ha vist passar vuit com a milionari-. Així, les veus consultades el veuen perfectament capaç “d’intervenir en la línia editorial dels mitjans que controla, o en l’algorisme de TikTok” a favor de la ultradreta nord-americana per “guanyar punts amb Trump”. Cal recordar que el Despatx Oval concentra poders que afecten tota la línia de negoci d’Ellison, des de la Comissió Federal de Comerç -l’òrgan de competència de Washington- fins a la regulació tecnològica, passant per la política fiscal o l’atorgament de llicències estatals, nacionals i locals d’emissió de televisió.
Caldrà veure, en endavant, els efectes que té aquest moviment sobre la seva figura. Com recorda Borràs, Ellison ha rebutjat posar-se al centre dels debats polítics. “És pròxim a Trump, però mai s’ha enfrontat obertament als demòcrates”, sosté l’investigador. De fet, el situa a l’ombra, en oposició al “desgast d’opinió pública” que marca la carrera recent d’Elon Musk. Amb l’accelerada de les seves operacions, que podrien culminar en la compra de la Warner, el milmilionari s’ha posat a l’ull de l’huracà. S’ha definit políticament sense remei en un moment en què, en paraules de Martí, la Casa Blanca “reclama que tots els sectors estratègics s’acostin a ell”. Amb aquesta aliança, però; i el poder de mercat que concentren els directius de les grans tecnològiques, la solució al problema global que simbolitza Ellison sembla inabastable. Podria, doncs, estar més que segur independentment de l’exposició mediàtica. “És impensable, ara per ara, que ningú entri a regular la seva activitat”, conclou el professor de la UPF.
