La tardor del 2025 va ser el cim de la recuperació del mercat de criptomonedes. La vall de més de dos anys en què es va esfondrar el valor dels actius digitals ja quedava lluny, i el bitcoin, la moneda que marca el ritme de la resta del sector, assolia màxims històrics inimaginables en els moments més crítics. L’octubre del curs passat, el token creat per Satoshi Nakamoto va arribar a cotitzar a més de 122.000 dòlars, a tocar dels 110.000 euros al canvi. Les valoracions del sector eren, llavors, més que optimistes: si bé la majoria d’experts, traders i carteres reconeixien que aquestes cotes eren insostenibles a curt termini, avisaven que s’havia aconseguit estabilitzar la cotització. És a dir, que hi hauria caigudes, però progressivament menys intenses; i que bitcoin -i totes les monedes alternatives que hi van al darrere- tindria cada cop un sòl de preu més alt. Sis mesos després, la crypto per antonomàsia ha perdut la meitat del seu valor: va tocar fons el passat divendres, poc per sobre dels 52.000 euros. En els últims dies, ha gaudit d’un petit rally, una pujada d’uns 6.000 euros en l’inici de la setmana. Ara bé, l’escalada va durar només unes hores, i aquest dimarts ja s’ha tornat a congelar l’evolució en uns 59.000 euros. Els analistes, després d’aquesta ratxa baixista, veuen indicadors preocupants: “les condicions romanen defensives. La rendibilitat està comprimida, i els fluxos de capital són negatius“, alerten des de la consultora Glassnode. Sense una injecció immediata de capital, alerten, no hi haurà recuperació.
Els motius per la caiguda de bitcoin, segons els analistes, són diversos, i tenen arrels en molts dels fenòmens financers que han marcat l’actualitat internacional des de mitjan 2025. Per a l’analista de mercats d’XTB, Manuel Pinto, part de la culpa la té l’erosió de la liquiditat global, provocada en bona manera per la desconfiança que ha generat entre els inversors la guerra oberta entre el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, i el president dels EUA, Donald Trump. Aquesta “incertesa reguladora”, afirma l’expert, ha fet que els capitals l’hagin vist com “un altre actiu especulatiu volàtil, en comptes d’una reserva de valor”; i se n’hagin desentès al primer signe de turbulències. De fet, entre les principals fugues hi ha la dels ETF, els instruments d’inversió a la borsa tradicional indexats a bitcoin, més vinculats a inversors institucionals tradicionals que no pas al perfil d’entusiasta crypto, més jove i amant del risc. Succeeix, a més, en ple canvi de ritme de Wall Street, que mira ara amb recels qualsevol inversió de fonament tecnològic per diversificar les seves carteres.
Una difícil sortida
Els nivells sota mínims actuals pressionen tots els actors del mercat crypto. Fins i tot després de la curta recuperació, els inversors nord-americans veuen com els seus actius romanen per sota del preu de cost. El preu del minat de monedes, sense els costos afegits, ronda els 87.000 dòlars, uns 18.000 dòlars per sobre d’una única moneda. Aquesta situació ja es va donar en els últims bear markets -mercats baixistes- que van deixar cicatrius al sector: el 2019, just abans de la pandèmia, i el 2022, la baixada que va provocar el darrer criptohivern, que va arrossegar l’actiu per sota dels 15.000 euros. Com llavors, segons les consultores, la majoria d’indicadors financers que fonamenten el preu de l’actiu es troben a nivells crítiques: la demanda spot és baixa, com també ho són les apostes en futurs. Les previsions de rendibilitat i de flux de capitals estan en clar descens, mentre que les inversions al mercat tradicional, via ETF, van a la baixa, segons les estimacions de Glassnode. Les xifres, apunten els experts, mostren que el mercat “pateix estrès en el seu camí cap a l’estabilització”.
De fet, hi ha analistes que veuen impossible recuperar la tendència alcista a curt termini. En una publicació a les seves xarxes socials, l’expert en el mercat crypto i fundador del fons CryptoQuant, Ki young Ju, assegurava que el bitcoin “no respondrà a injeccions de capital ara mateix”. És a dir, la pressió de la sortida massiva d’actius és més elevada que la que podria generar un nou influx de demanda. I, fins que no ho sigui, la conservació de l’actiu no donarà resultats “fins que no torni a ser sensible a les entrades”. De fet, segons el fundador del fons MN Fund, Michäel van de Poppe, alertava que, per primer cop en prop de quatre anys, la majoria del mercat es troba en pèrdues -és a dir, va comprar actius per sobre del preu actual-, una tendència que recorda a “els últims mercats baixistes, el 2015, el 2018 i el 2022”. Tot i això, Van de Poppe capgira l’anàlisi, i assegura que és el moment de fer guardiola a un preu baix a l’espera d’un possible rebot molt més pronunciat que el del 2024. “Ara toca acumular posicions”, ha etzibat en una piulada.
Per a Pinto, l’únic camí de bitcoin per recuperar l’embranzida és pescar en aigües braves. La desconfiança de l’inversor americà en els valors d’alta tecnologia, especialment les que es fonamenten en la IA, està generant certa volatilitat en un mercat molt dependent de firmes com les noves 9 Magnífiques. El Nasdaq, l’índex tecnològic de la borsa de Nova York, es manté en vermell en la sessió d’aquest dimarts, amb pèrdues del 0,21%; mentre que el Dow Jones industrial celebra més estabilitat, amb guanys del 0,1%. Espera, en aquest sentit, més sacsejades “entre la resta d’actius, i que la por i el palanquejament serveixin de catalitzador per tornar a créixer”.
Desmentida la teoria de “l’or digital”
Després de les pujades del 2024 i el 2025, que van fer somniar el sector crypto amb l’estabilització, bona part del món de les finances descentralitzades es referia a bitcoin com un actiu de reserva. Davant la mala maror geopolítica que s’albirava amb la reelecció de Donald Trump, molts financers instaven a tractar el token com l’or: un centre de valor independent de la influència dels bancs centrals a on mantenir els recursos aixoplugats en moments de crisi econòmica. La criptoeufòria que va provocar el retorn de Trump a la Casa Blanca semblava fonamentar aquesta teoria: de fet, just abans de les eleccions, la cotització es trobava si fa no fa als mateixos nivells que aquesta setmana, i es va disparar en qüestió de setmanes.
El retrocés de les darreres setmanes, però, desmenteix aquesta interpretació estructural. En una recent entrevista amb la CNBC, el cap d’estratègia d’inversió de la firma Stifel, Barry Bannister, va negar que bitcoin s’hagi comportat mai com l’or. “És més similar a un instrument financer especulatiu amb altes liquiditats”, argumentava el directiu. Similar és la lectura de l’analista de mercats de la firma XTB, Manuel Pinto, que sosté que bitcoin “no és ni una reserva de valor a curt termini ni una salvaguarda contra les turbulències del mercat”.
