L’edició d’enguany de l’MWC ha estat la primera que s’ha aturat a mirar cap a dalt. L’economia de l’espai ha estat present en anteriors capítols del gran congrés dels mòbils, però sovint ha estat un accessori. “Fins ara, els satèl·lits eren l’última alternativa, o servien per a aplicacions molt concretes i molt cares”, recorda Carlos Riopedre, director general de Sateliot, una de les cares visibles de la nova connectivitat satel·litària del país que ha pres el mercat per força. El 2026, amb el 6G a la vora i les ingents necessitats de connexions de la intel·ligència artificial, sí que ha apreciat els beneficis de les ja conegudes com a xarxes no terrestres (NTN, per les seves sigles en anglès). Les ponències de les principals empreses de telecos del planeta, usuals caps de cartell del Mobile, han destacat que els avenços en termes de connexió que s’esperen per a la pròxima dècada seran espacials, o bé no seran. Així ho va detallar Cristiano Amon, CEO de Qualcomm, en la seva ponència sobre les noves vies de connectivitat que s’esperen de cara al 2030. Sobre aquesta nova realitat, Catalunya hi ha trobat un pedestal: el Principat, segons les principals empreses del sector, “és gairebé un hub de l’espai en diferents àmbits, des de la connectivitat a l’observació de la terra“. Prenent compte d’aquesta nova realitat, la del 2026, per a Riopedre, ha estat una “edició transformadora” del congrés envers la indústria espacial.
Ha estat tan important el creixement de l’economia de l’espai que ha comptat amb el seu propi pavelló, New Frontiers, ubicat al hall 6 de Fira Gran Via, a tocar dels estands estatals dels països que hi han volgut estar presents. Ha compartit, això sí, metres quadrats amb altres tecnologies d’avantguarda, com ara la quàntica, també d’èxit a Catalunya per la presència del supercomputador europeu Mare Nostrum V, ubicat al BSC. Les empreses catalanes han exhibit les seves solucions al costat de gegants corporatius de l’escala de l’emiratiana Space42 o la nord-americana Alyria Technologies; així com l’agència espacial europea (ESA), entre altres. Tant Sateliot com l’altra gran representant del Principat, Open Cosmos, però, han estat protagonistes del certamen: la firma de Jaume Sanpera atreu ulls per ser pionera en l’estandardització de la connexió satel·litària per a l’internet de les coses, una nova norma internacional que ha “obert la porta a noves iniciatives que aprofiten l’avantatge de l’estàndard”, en paraules de Riopedre. La que dirigeix Rafel Jordà, per la seva banda, ha aprofitat l’altaveu per presentar la seva nova constel·lació de satèl·lits, una eina “clau”, segons el CEO, per a l’autonomia estratègica europea en un moment de tensions geopolítiques. “L’economia de l’espai ha deixat de ser la novetat per esdevenir part del nucli de la conversa tecnològica”, ha etzibat Jordà, en declaracions a Món Economia. A aquestes dues iniciatives s’afegeixen la del centre de recerca i2Cat, que ha llançat el seu nou laboratori satel·litari 6G StarLab, una eina per experimentar in situ amb les xarxes de nova generació.
La bona recepció de la tecnologia catalana de l’espai s’ha estès pel món empresarial, però també pels entorns de l’economia del coneixement. Albert Nicolás, manager d’internacionalització de l’Institut d’Estudis de l’Espai de Catalunya, ha reconegut que aquest curs han notat “molta més presència” de la mena de solucions que ofereixen les firmes satel·litàries, amb “cada cop més gent interessada, que entén com les tecnologies de l’espai fan aportacions a qualsevol model de negoci”. La irrupció d’aquestes noves eines, segons Nicolás, genera una sort de cercle virtuós en l’avenç de palanques espacials per a la innovació: “Les empreses tecnològiques generals s’acosten a l’espai, hi veuen el potencial i l’integren als seus models; mentre que les empreses de l’espai s’interessen en tecnologies generals i s’adapten a elles”, raona l’expert, fet que millora substancialment les sinergies entre tots dos entorns.
Per altra banda, segons Jordà, Catalunya -i els seus veïns europeus- ha començat a veure la tecnologia del cosmos com una peça essencial de l’autonomia estratègica respecte de tercers actors, sovint menys amistosos. “Europa ha fet una passa endavant. Ara som capaços de fabricar més ràpidament, escalar la producció i operar des de diversos països. Això genera una confiança que fa uns anys no existia”, reflexiona el CEO.
Totes les tècniques dels satèl·lits
Per a Riopedre, els avenços dels últims anys -especialment l’estandardització, com l’assolida amb les connexions IoT de banda estreta- han fet que “molts potencials clients obrin els ulls”, i introdueixin als seus fulls de ruta les noves capacitats que ofereix la connectivitat per satèl·lit. Per al directiu de Sateliot, bona part de l’operativa actual es concentra encara en aquells clients que “ja sabien que tenien la necessitat” de la connexió per satèl·lit. Els casos paradigmàtics són les infraestructures crítiques, sovint situades en punts sense cobertura de les xarxes mòbils; o el transport transoceànic, que se serveix d’aquestes constel·lacions per fer seguiment i gestió de, per exemple, contenidors refrigerats al mig del mar. Ara bé, comencen a dirigir-s’hi perfils que “no sabien que necessitaven l’espai”; i que hi han trobat una manera de tapar escletxes fins ara desateses. Ho comparteix Jordà, que assegura que qualsevol empresa que hagi d’integrar tecnologies de l’escala de la IA o la sensòrica veuran imprescindible comptar amb suport des de l’espai. “Les tecnològiques han entès que no poden parlar d’IA, de 6G o de serveis crítics sense comptar amb una capa espacial que hi garanteixi dades en temps real i resiliència”, assegura.
Ara bé, com el 6G o les solucions automatitzades, l’expansió de les xarxes satel·litàries és encara incipient. Sateliot va executar el seu primer llançament comercial la tardor de l’any passat, i el 2026 comptarà amb quatre dispositius en òrbita. Open Cosmos, per la seva banda, hi accedeix amb ConnectedCosmos. Ambdues pioneres en els seus camps, doncs, encara no aspiren a garantir connectivitat en directe que pugui emular directament les xarxes terrestres. Ara per ara, segons Riopedre, la xarxa de l’empresa permet que els dispositius connectats hi emetin un grapat de connexions diàries. Per tant, dona cobertura a dispositius que necessitin vigilància esporàdica, i no un funcionament connectat constant. Ara bé, les expectatives són d’un creixement ràpid: Sateliot començarà enguany a llançar el seu nou model, el Tritó, el 2027, amb 14 unitats. Llavors, assegura el director general, “el temps de connexió passarà a ser d’una hora, i més solucions s’hi podran afegir”. Open Cosmos, igualment, ja té dos satèl·lits en òrbita, i “continuaran ampliant la xarxa durant el 2026 i els anys que seguiran”, amb l’objectiu d’aportar als clients, especialment europeus, “una alternativa sòlida i pròpia, tant en comunicacions segures com en observació de la Terra”. La connectivitat a temps real només es podrà garantir quan totes les xarxes estiguin desplegades -i no només les dues catalanes: l’expert considera que hi ha espai al mercat per a “tres o quatre grans operadors” de xarxes des de l’espai-.
El creixement català
Totes les fonts sectorials consultades, en aquest sentit, destaquen la rellevància del fet que Catalunya, l’Estat espanyol i el conjunt de la UE desenvolupin les seves “solucions sobiranes, segures i integrades” per atendre a les noves necessitats de les tecnològiques. Per a Nicolás, “és clau que Europa sigui autònoma, i que Catalunya tingui un pes propi dins el sector”, en tant que una connexió arrelada al Principat “permet fer-hi créixer la xarxa espacial”, i tots els negocis que s’hi associen. L’expert de l’IEEC indica que, ara per ara, Catalunya ha estat hàbil a l’hora de desenvolupar solucions downstream; és a dir, negocis que es beneficien de les dades que poden captar, compartir i mobilitzar les xarxes satel·litàries integrades. El següent pas, però, són les idees upstream: projectes industrials que es dediquin a fabricar components dels dispositius, o que se centrin en la propulsió. “El mandat és proveir el sector de capacitats per desenvolupar i testejar tots els productes”, assegura el cap d’internacionalització.
Es tracta, segons totes les fonts consultades, d’un moment dolç per al sector aeroespacial català. Segons Jordà, el Principat “viu un moment molt potent” en termes de marge de creixement per a l’economia de l’espai. “No només per haver llançat satèl·lits com l’Enxaneta o el Menut, sinó per com ha evolucionat cap a projectes de més complexitat”, afegeix. La velocitat de creuer que està aconseguint agafar la indústria està permetent, a més, que els proveïdors finals -empreses com Sateliot o Open Cosmos, que dissenyen i operen els dispositius que acaben volant cap a l’espai- ja no estiguin sols al sector. “Cada cop apareixen més propostes al centre de la cadena de valor. Dins un satèl·lit hi ha moltes coses, molts subsistemes; i comencem a tenir un ecosistema que s’hi especialitza”, descriu el director general. El dinamisme de la indústria de l’espai a Catalunya, segons les empreses que el protagonitzen, ja ha captat les mirades foranes; i l’entorn ja es veu capaç “d’atraure projectes i reafirmar el rol de Barcelona com un punt clau en el mapa espacial europeu”. Mai millor dit, l’únic sentit cap al qual viatjar és a dalt.
