Ara fa cinc anys que Barcelona és una de les úniques ciutats del planeta que connecta activament la seva ciència amb el món. La diplomàcia científica, una disciplina encara desconeguda fins i tot a molts estats, està present a la capital del país a través del Scitech Diplohub, una encara creixent estructura encarregada de difondre, defensar i comerciar amb la Barcelona científica i tecnològica per tots els indrets del planeta. Mitjà dècada després de la seva creació, i entre una munió d’altres palanques que estan en procés de transformar la realitat econòmica barcelonina, la reputació ja precedeix l’ecosistema local allà on va. “Quan anem pel món ja no cal explicar que Barcelona és un hub de ciència i tecnologia; la carta de presentació de Barcelona i ciència t’obre totes les portes”, explica el CEO del Diplohub, Alexis Roig.
Sobre les espatlles d’un dels millors sistemes de coneixement del sud d’Europa i d’un teixit d’empreses innovadores que competeix amb tot el continent, Roig celebra que, després de cinc anys de diplomàcia científica, Barcelona es pot permetre “parlar de tu a tu amb Boston o Xangai”. “El reconeixement des de fora és molt fort”, assevera el CEO; tant que ja s’han establert germanors científiques amb les dues ciutats, així com, per exemple, amb Londres o amb Ciutat de Mèxic.
L’apropament entre grans capitals en termes d’innovació tecnològica i científica respon, en paraules del vicerector de personal docent i investigador de la Universitat Pompeu Fabra Pablo Pareja, al que es coneix com a “diplomàcia de les ciutats”: l’establiment de relacions internacionals entre nodes, en aquest cas urbans, que acaparen bona part de la capacitat creadora i productiva del seu entorn. “La concentració de talent i infraestructures genera unes externalitats positives que fan de les ciutats cada cop més rellevants en termes internacionals”, reitera el dirigent del DiploHub. Tant és així que, d’ençà de la instauració d’aquesta línia de treball, Barcelona ha entrat a formar part del consell econòmic i social de l’ONU, el consell internacional de la ciència o la xarxa de salut planetària de l’OMS, com recorda Roig: “això, en si mateix, és una victòria en termes de poder tou que aconseguim des de la ciutat”.
El posicionament de Barcelona en les relacions internacionals a la ciència i la tecnologia, a més, parteix de l’avantatge que hi atorga el seu atapeït sistema de coneixement. La capital del país, com es vanta Pareja, “és de les ciutats europees que concentra una ràtio de bones universitats més elevada d’Europa”, amb mitja desena de centres de referència en qüestions al voltant de les noves tecnologies, tant en el nivell de recerca i desenvolupament com en estadis més aplicats. Com recorden des del hub, l’ecosistema barceloní és responsable d’un 3% de la producció científica europea, tot i aportar menys d’un 1% de la població del continent. Una tasca conjunta de connexió, difusió i implementació internacional, a més, afegeix valor als assoliments de cadascuna de les acadèmies a partir d’una perspectiva conjunta. El Diplohub, declara Pareja, “trasllada un missatge a altres institucions, investigadors, inversors, que la iniciativa no és només d’una o una altra universitat, sinó d’un entorn que creu en la ciència com a motor” de la seva economia i el seu desenvolupament.
Més enllà de la tasca de difusió de les universitats, Roig destaca la participació al Diplohub d’entitats que complementen però transcendeixen l’ecosistema científic. Les administracions del país i la ciutat tenen representació a través del mateix Ajuntament de Barcelona i d’Acció; mentres que l’entorn de negocis de caràcter tecnològic hi participa de la mà d’associacions com el Tech Barcelona. El front comú que se solidifica darrere de la diplomàcia científica de la ciutat és una sort de corrent que eleva tots els vaixells: “la concepció mateixa del programa és col·laborativa, perquè hi ha empresa, recerca i administracions”, confirma el CEO. Aquestes tres branques, amb interessos no necessàriament coincidents, s'”alineen” per elaborar posicions, propostes i demandes conjuntes; en un model que multiplica les capacitats barcelonines per competir amb nuclis innovadors a priori més potents. “Quan anem junts, podem atreure talent, inversió… però si no anem plegats, a fora no tenim força”, incideix Roig.
Barcelona, pionera
Com constaten les fonts consultades, la diplomàcia científica és, sovint, una eina només a l’abast de les gegantines estructures estatals; capaces d’integrar la discussió i internacionalització dels seus assoliments tecnològics en les operacions diplomàtiques regulars. L’exposició global de les ciutats és, segons Roig, “encara molt incipient”: si bé capitals com Ciutat de Mèxic o Ginebra ja han demanat ajuda a Barcelona per replicar el seu bon rendiment, la situació no està encara poru avançada per parlar de veritables fluxos diplomàtics en aquest camp. Tot i això, recorda el vicerector, “ciutats de Corea del Sud, França o els EUA ja han llançat estratègies de diplomàcia científica, o les han encabit en les seves estratègies” més generals. Els moviments al seu voltant activen encara més el potencial barceloní, multiplicant els seus possibles contactes i, per tant, les oportunitats de creixement. “No volem ser la primera i última ciutat del món a comptar amb una estratègia de diplomàcia científica” avisa Roig.
L’empresa, la següent frontera
La col·laboració d’espais com Acció o Tech Barcelona amb l’estratègia de diplomàcia científica garanteix el punt de vista del sector privat en les converses exteriors al voltant de la recerca. Roig, de fet, confirma que ja s’han pres iniciatives en el sentit de moure fora de les fronteres catalanes no només el coneixement barceloní, sinó també la seva aplicació concreta al mercat. De fet, el Diplohub ja ha signat diversos convenis per facilitar l’aterratge d’start-ups de la ciutat a alguns dels ecosistemes amb què col·laboren. En total, l’impacte econòmic directe de l’estratègia és, fins ara, d’uns 40 milions d’euros; una xifra considerable, si bé amb molt de marge de creixement. Així ho veuen, de fet, des de l’acadèmia: en paraules de Pareja, l’àmbit de la internacionalització empresarial és un dels que “poden millorar molt si tots treballem plegats” en el marc del programa exterior.
Tancar l’escletxa dels diners
Tot i els èxits acumulats, per al vicerector de la UPF l’estratègia de diplomàcia científica barcelonina es troba en un moment de caixa o faixa: s’està arribant al límit de què “es pot fer amb els recursos que s’han dedicat fins ara”. Segons Pareja, doncs, si es vol portar la incidència internacional de la ciència barcelonina a un nou nivell, caldria “dotar-la de més recursos, públics i privats” que ajudin a consolidar l’estructura i la capacitat d’expansió. En un sentit similar, Roig reclama “un major compromís econòmic per part del sector públic”. En els darrers cinc anys, el motor econòmic del Diplohub han estat aportacions d’universitats i centres de recerca, així com de la “filantropia individual” d’alguns dels membres. D’ara endavant, es demana a l’administració que “igual que se’n celebren els èxits, s’augmenti el finançament”.
Els actors de l’ecosistema, però, es mostren optimistes amb la dedicació de les institucions públiques a aquest projecte. Els actors institucionals, segons Pareja, “combreguen amb la nostra diagnosi; però tenen els recursos que tenen”. És, doncs, una qüestió de disponibilitat de diners molt més que de voluntat política. De fet, la consellera d’igualtat i feminismes del Govern Tània Verge va aclarir a l’acte de celebració del cinquè aniversari del Diplohub la necessitat d'”alimentar aquesta comunitat i desenvolupar nous talents a la interfície entre ciència i diplomàcia”. En aquest context, però, és clau una mirada llarga. Així, Roig reclama que “es mantingui l’alineament de les administracions, mani qui mani, amb totes les universitats, empreses i centres de recerca” de la capital del país.
