Les start-ups necessiten suport constant. Actualment, perquè una empresa emergent funcioni depèn dels fons d’inversió que creuen en ella. Els mecenes tornen a jugar un paper molt important en el teixit empresarial espanyol i el seu creixement. Igor Ryabenkiy és el fundador d’Altair, un dels fons de capital més importants del món, amb un total de nou unicorns en la seva cartera. Convidat per la innovadora universitat Harbour Space, l’empresari aterra a Barcelona per explicar els secrets de l’èxit empresarial, però també busca trobar nous projectes a una de les ciutats que ja ha estat considerada com a referent europeu de la innovació i de la tecnologia.
Què el va fer decidir fer el que fas, construir aquest espai perquè les start-ups i les empreses creixin?
Vaig créixer a la Unió Soviètica, allà era programador. Em vaig traslladar a Europa el 1990 i vaig viure a Àustria durant més de 20 anys. Després vaig marxar a Israel i vaig tornar, i ara visc a Portugal. Pel que fa a les empreses, després de ser programador, vaig començar el meu propi negoci a Viena. Estava bé. Els següents 15 anys, em vaig dedicar al negoci fins que va créixer prou per a desfer-me’n. Després de vendre la meva empresa, vaig decidir que era hora d’ajudar els joves emprenedors a trobar el seu camí.
Vaig començar a ser mentor perquè molta gent que treballava per a mi va començar a exposar-me bones idees per crear empreses. Jo els estava donant consells, i en algun moment també vaig invertir en algunes de les històries. Allò va fer que m’adonés que tenia cert sentit el que feia, així que vaig decidir fer-ho no només com a hobby? D’aquesta manera, fa 12 anys, vaig començar a invertir com a feina a temps complet. Des de llavors, he començat diversos fons d’inversió i, des del principi, va haver-hi diversos projectes amb bastant èxit. De fet, en el meu primer fons ja tenia el meu primer unicorn, que és una empresa anomenada PandaDoc.
El seu fons d’inversió, Altair, és molt conegut a tot el món. Com va créixer tant aquesta idea?
Vaig començar Altair i vaig invertir en una empresa anomenada Deel, que és molt popular. Aquesta inversió va fer d’Altair un dels primers fons d’inversió amb més èxit. I, bàsicament, continuem fent el mateix. En total, la meva empresa ha invertit en prop de 400 projectes. A més, tenim moltes empreses que es converteixen en grans unicorns. Ara, tinc molta més experiència al principi del camí perquè vaig veure i vaig cometre molts errors, però també vaig tenir sort..
M’agradaria saber més sobre com tria entre start-ups al principi. Què fa atractiva a una empresa emergent i perquè? Què li fa prendre la decisió d’invertir en alguns llocs?
És molt fàcil. De 100 start-ups, 99 són errònies i una és correcta. Això és tot. No, estic fent broma, en realitat, és una combinació. Jo diria que comença amb l’equip. Necessito entendre qui, on, per què i com es construirà la idea. Quan tot això s’uneix, inverteixo. En el nostre negoci, la mortalitat és, per desgràcia, molt elevada. Però, si es té la possibilitat de triar bé al principi, al final, es té un resultat bastant bo. Això és el que demostrem des de fa 12 anys.
Està parlant de més de 12 anys de feina i he llegit uns nou unicorns a la teva cartera. Però, de veritat veu la diferència entre start-ups que poden créixer com a empreses tradicionals o unicorns?
No, francament, no. Ningú. Però veig potencial per convertir-se en unicorns. De vegades ho veig en dues empreses amb grans possibilitats. Recordo un cas molt especial el 2019. Tenia dues empreses, una del Regne Unit i una altra d’Israel. M’agradaven totes dues coses, però la del Regne Unit ja havia tingut moltes vendes i molt èxit. D’altra banda, la d’Israel no m’agradava tant, però de totes maneres vaig invertir en totes dues. Bé, m’equivocava, perquè aquesta segona era Deel i la primera va esclatar quatre anys més tard. El meu consell és que, sempre que es pugui invertir en ambdues, no escullis, fes-ho.
Hi ha un secret per prendre la decisió correcta quan no es pot invertir en dues empreses o és només intuïció?
No hi ha cap secret. Un altre exemple: dues empreses, el mateix projecte, una als Estats Units i una altra al Regne Unit. En aquell moment no volia invertir en les dues, així que vaig triar la que tenia el fundador més agressiu. Actualment, estan en fallida mentre l’altre ho fa genial, no són un unicorn, però els queda poc. Així que va ser el meu error. Tots cometem errors. En aquest cas, no volia fer dues apostes perquè eren massa similars, no volia donar suport a les dues, i em vaig equivocar.
Quines són les qualitats d’un bon líder o d’un bon fundador?
Un fundador hauria de centrar-se molt en la seva idea i estar molt motivat. Hauria de ser el negoci de la seva vida. Quan un fundador ve a mi i diu: “Tinc dos negocis”, jo li dic: “Adeu”. També és molt important que un fundador sàpiga comunicar-se internament, perquè necessita els seus cofundadors, el seu equip, la seva gent de vendes… Si no ho fa correctament, no ho farà bé amb el mercat i els clients.
En el seu llibre diu que tenir competidors en el nou mercat és realment una cosa bona. És cert? Com més unicorns en el mercat, més rendible serà? No s’esfondrarà?
Sempre parlo amb els equips sobre la competència i dic que només hi ha dues raons per no tenir competidors: la primera, vas fer malament els deures, i simplement no la vas trobar. La segona, vols fer alguna cosa que ningú necessita. En cas contrari, sempre hi haurà algú que faci el que tu fas. Quan arriba alguna idea nova sempre trobem entre 10 i 20 empreses treballant en el mateix sector. La competència és bona perquè mou el desenvolupament. No has de fer una cosa única, has d’agafar una cosa creada i fer-la més efectiva, més precisa, i així successivament. Mai diria que no invertirem perquè hi ha competència. Només entenc que, si hi ha competència, has de fer alguna cosa que realment el distingeixi i porti nova qualitat en el mateix àmbit.
Tornem a Barcelona. Ets aquí, i busques començar alguns projectes o trobar projectes aquí. Vull saber per què? Per què triar Barcelona?
Mira, no he triat específicament Barcelona pels projectes. En primer lloc, no és la meva primera vegada aquí, i ja he invertit en projectes de Barcelona. Per desgràcia, no han estat els més exitosos. Vaig venir per invitació de Harbour Space, però Barcelona és una de les meves ciutats preferides del món, així que per què no ajudar a desenvolupar la comunitat start-up aquí i fer-la més atractiva per a la gent. Penso que puc aportar a la ciutat els meus esforços i el meu coneixement.
I per què Barcelona és atractiva per construir una empresa?
Barcelona és un lloc molt atractiu per fer créixer unicorns. Per a mi, també és interessant estar més involucrat en la comunitat. Volem ampliar la nostra presència aquí amb Altair i també amb la nostra plataforma d’inversió, AltaClub, per treballar més amb la comunitat. I per descomptat, aprofitar i ajudar a Harbour Space a fer créixer el seu talent.
Alguns diuen que Barcelona i també Catalunya s’estan convertint en el hub del sud d’Europa. Està d’acord amb aquesta declaració?
Com a centre tecnològic sí. Veig molts avanços, però també veig moltes coses que es podrien fer. Pot ser que tingui vostè raó respecte al sud o l’oest d’Europa, però si comença a comparar-la amb el nord, ja veiem passos més avançats en altres països. A més, ara que visc a Portugal, podria dir que el país fa alguns passos més ràpids en el sistema de suport a les empreses emergents. Barcelona té moltes possibilitats, però també cal fer alguna cosa més.
Què ens falta?
Si ho comparem amb Amsterdam, per exemple, veiem és més fàcil crear una empresa allí. Realment ajuden les start-ups a establir i començar a treballar en el país mitjançant la disminució de la burocràcia i la reducció dels impostos. A més, ajuden molts als empresaris, la qual cosa els converteix en un entorn més atractiu per als inversors. En altres països d’Europa, com Espanya, és bastant difícil crear una empresa, perquè hi ha molta burocràcia i molt a fer. A Lisboa ja han vist el problema i han començat a facilitar l’establiment al país de persones altament qualificades, com a dissenyadors, programadors o inversors.
Per tant, cada vegada que parlem de créixer, hi ha un problema que ve al cap: la legislació. Com vostè ha dit, no hi ha moltes facilitats per als empresaris. Quina és la solució per això?
Estònia i els Països Baixos van adoptar una legislació inicial que funcionava en un altre lloc i la van adoptar. Quan parlo amb la gent d’aquí, els hi dic, d’acord, no inventis, només ves a veure què fan els altres i funcionarà. De fet, hi ha tants països a la Unió Europea que tenen aquestes lleis i funcionen… No estic dient que copiïn Israel, sinó que mirin als seus companys aquí i s’adonin que és molt positiu el que fan. Perquè si crees condicions òptimes per obtenir diners, els diners arribaran aquí.
Per què comences el teu viatge a Barcelona, a Harbour Space?
Perquè no és una universitat clàssica. Aconsegueixen construir una universitat on els joves estiguin implicats en la pràctica real des del primer dia. Estudien, treballen i implementen els seus coneixements. Per tant, al final de l’educació, s’han convertit en bons especialistes i alguns d’ells ja tenen les seves idees inicials. Ahir, per exemple, vam tenir una classe magistral aquí. Alguns d’ells encara són ingenus, però ja he vist algunes històries amb potencial. Aquesta és la raó per la qual ahir vaig presentar aquí el meu llibre. Aquest mostra als empresaris com tenir èxit i, des d’un altre punt de vista, mostra als inversors quins equips són bons i quins equips tenen més oportunitats d’èxit.
Vaig a la meva última pregunta. Creu que tenir universitats amb ment emprenedora és el primer pas per educar la societat?
Ho és. Harbor Space fa una gran feina en aquesta direcció. En general, tens raó, educar la societat és una tasca ambiciosa perquè a Europa, la majoria, de la cultura i la història no fomenten arriscar-se. A Europa tenim una tolerància molt baixa al fracàs. En totes les economies de desenvolupament pròsperes, tenen dret a intentar-ho, tenen dret al fracàs; Encara que s’equivoquin, la pròxima vegada tindran èxit.
