Els petits accionistes del Banc Sabadell es van desfer en retrets cap al president del BBVA, Carlos Torres, en les últimes setmanes de l’OPA hostil que va marcar l’agenda del món financer durant prop d’un any i mig. L’Associació d’Accionistes Minoritaris, en una trobada amb la premsa, va arribar a acusar Torres de portar a terme una “estratègia de la por” per influir en els inversors catalans i forçar-los a accedir a les seves condicions de venda, que consideraven amplament insuficients. “Això és el que fa el president del BBVA quan afirma que la cotització del Banc Sabadell patirà una caiguda rellevant a la Borsa si l’OPA fracassa”, denunciaven els associats; després que aquest arribés a insinuar que el valor dels títols vallesans “col·lapsaria” sense la pressió alcista de la seva oferta. “Estem davant d’una especulació nua i crua, sense cap fonament, per tal d’espantar els accionistes del Banc Sabadell”, van sentenciar. Justament un mes després del fracàs de l’assalt del Banc de Bilbao, amb una acceptació ínfima, poc superior al 25% dels drets de vot, el temps -i els experts financers- han donat la raó als menudistes. El Sabadell ha tancat la sessió d’aquest dilluns només set cèntims per sota del nivell de cotització que tenia hores abans que la CNMV publiqués l’adhesió definitiva a l’OPA -3,16 euros ara pels 3,23 a on es movia el 16 d’octubre-. “L’acció del Sabadell cotitza en sintonia amb el sector bancari“, constata el cap d’inversions de la boutique financera Gesinter, Joan Esteve, en conversa amb Món Economia.
Ja sense l’alè del BBVA al clatell, els analistes consultats per Món Economia apunten que aquest “discurs de la por” no era compartit pel conjunt del mercat. “Qui deia que l’acció havia de caure era el BBVA, no el mercat. Què havien de dir?”, ironitza Marisa Mazo, subdirectora d’anàlisi del fons GVC Gaesco. En el moment, de fet, Gaesco ja situava els títols del Sabadell per sobre dels 3,5 euros. L’alerta que va llançar Torres, un cop fallida l’OPA, es va complir durant només un dia: el divendres 17, els títols van tancar amb una caiguda del 6%, fins als 2,9 euros; i van arribar a erosionar-se més d’un 10%.
Ara bé, d’ençà d’aquesta davallada, com recorda el director de wealth management del fons Rhombus, Robert Borràs, es va recuperar amb escreix, fins als 3,4 euros per acció. En les darreres jornades, el grup ha fet un pas enrere, en línia amb el del conjunt del sector bancari espanyol, que ja va tancar la passada setmana en vermell i ha continuat desinflant-se aquest dilluns. Ha perdut, però, menys que la competència: en la jornada d’avui, s’ha deixat un 0,6%, pel punt i mig que ha retallat el BBVA o el 2,06% del Santander. Només CaixaBank s’ha comportat millor, amb pèrdues limitades, de només unes dècimes; i Unicaja, l’única entitat que surt del parquet en verd. “El Sabadell ha continuat en la seva senda amb l’evolució del sector financer, i no s’ha vist afectat en cap sentit per la desaparició de l’OPA”, sosté Borràs.
El principal argument del BBVA per alertar d’una caiguda del valor del Sabadell estava en l’especulació. Segons els directius de la Vela, bona part de l’alça que va mostrar el banc català durant els mesos d’ofensiva bancària estava en mans de caçadors d’OPAs: fons curtterministes que buscaven emportar-se la prima política que ha d’acompanyar qualsevol adquisició hostil. El conseller delegat vallesà, César González-Bueno, ja va assegurar que el percentatge d’aquests perfils dins el capital era molt baix, una tesi que van confirmar les tendències borsàries de les primeres hores. “Aquests inversors no representaven res. Evidentment, el BBVA havia de dir que el Sabadell estava caríssim i s’havia d’enfonsar, però no tenien fonament”, argumenta Mazo. Per a Borràs, aquesta mena d’especuladors sí que podrien haver tingut un rol en els primers mesos de l’OPA, però “el temps i la bona salut del sector bancari hi van jugar a la contra”. Per a l’expert de Rhombus, la mateixa evolució de les dues entitats en l’any i mig d’operació va “arbitrar-la” sense la necessitat d’especuladors. “El procés ja estava tancat, no hi havia marge per als fons caçaOPAs”, argumenta.
El sostre de cotització
I ara, encara més: en línia amb les previsions que va fer la directiva durant les darreres setmanes de l’OPA, Mazo indica que “la cotització escalarà, i tendirà entre els 3,8 i els 4 euros”. Cal recordar que, en les seves respostes a les fues ofertes fermes que va fer la Vela, el consell d’administració del banc català va recordar que el PER de l’entitat és més baix que el dels bancs comparables, aquells que operen principalment a l’Estat espanyol -és a dir, que la seva valoració és més baixa en comparació amb els seus balanços que la dels homòlegs-. “Està cotitzant amb les ràtios més baixes del sector, amb un PER per sota del 9, quan la restà es troba en 10,5 o 11 vegades els llibres”, argumenta l’experta. En tal cas, l’entitat encara tindria un ample “marge per créixer”. És cert que, com sol passar en el cas del Sabadell, les previsions dels analistes són més que diverses. Segons el portal Market Screener, que unifica les valoracions dels experts per a les companyies cotitzades, la mitjana d’aquestes situa el preu objectiu del banc a tocar dels 3,5 euros, més de tres cèntims per sobre del valor actual. Ara bé, la distància entre la màxima i la mínima és molt elevada: els més optimistes consideren que els títols sabadellencs podrien valer més de 4,3 euros, mentre que els més ombrívols l’enfonsen fins als 2,3 euros.
Mazo consta entre els primers, i considera que l’acció tindria un sostre a curt termini “entre els 3,8 i els 4 euros”; això sí, abans del repartiment del macrodividend de 2.500 milions aprovat arran de la venda de la filial britànica TSB. “Llavors, s’haurà de corregir a la baixa”, esmenta. Com que la remuneració és tan agressiva, a més, costarà que aquesta rebaixa es recuperi a curt termini, com passa amb la majoria ed repartiments de dividends, normalment molt més continguts que el que va prometre la directiva catalana per escudar-se de l’abordatge del BBVA.
Borràs, per la seva banda, modera les previsions. “Una valoració de 3,8 a 4 euros em semblaria excessiva, el banc estaria molt car”, argumenta; tot apuntant que, amb les alces acumulades dels darrers dos anys i escaig, “ja cotitzaria en el seu lloc”. A diferència de BBVA o el Santander -o, en menor manera, CaixaBank-, el Sabadell té una exposició pràcticament inexistent a mercats fora de l’Estat espanyol, i concentra el seu negoci en segments amb moltes certeses i fidelització, com la banca de particulars o la d’empreses; però que hi donen un “sostre més baix” que el de la competència. “No té mercat exterior, i això és un hàndicap; però sí que té una estabilitat de marges que garanteix el negoci”, reflexiona l’expert. Per tant, no és estrany que cotitzi amb múltiples inferiors que la resta dels cotitzats. Encara per sota dels tres experts consultats, però, destaca la valoració que en va fer el banc nord-americà Morgan Stanley, que alertava que, a parer seu, el Sabadell “val un 11% menys que el que va oferir el BBVA en l’OPA”.
La banca, al final del camí
De fet, el director de Wealth Management de Rhombus veu més a prop una caiguda que una pujada tan intensa; una, però, que seria en part aliena al rendiment del mateix Sabadell. Durant els darrers dos anys, el sector financer va gaudir dels vents de cua que bufaven des de Frankfurt, amb els tipus d’interès per sobre del 4% en plena batalla contra la inflació. Amb les rebaixes acumulades des de finals del 2023, però, el potencial és més baix. “En el 2% encara hi ha marges per fer negoci, però no veurem els creixements explosius dels últims exercicis”, alerta Borràs; que veu en l’horitzó fins i tot una “correcció a la baixa” de l’esclat borsari de les entitats financeres. Des de les cúpules, val a dir, se les prometen més felices: els directius de diversos bancs ja han comentat que el context és diferent, i que són menys dependents del rendiment general de l’economia del que eren durant els anys posteriors a la crisi financera. Mazo, però, no accepta el realt: “tots són dependents dels cicles econòmics. Probablement la pròxima crisi vindrà per un lloc diferent que la del 2008, però si n’hi ha una, tots patiran”, raona l’experta.
