Les darreres setmanes abans de la fi -de moment- de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell no deixen dormir cap de les dues directives. En els últims cinc dies hàbils, els dos bàndols han accelerat el seu dividend per atraure l’atenció dels accionistes, i s’han denunciat l’un a l’altre davant la CNMV per “males pràctiques” en el transcurs de l’operació. El milionari mexicà David Martínez Guzmán ha anunciat que accedirà a les condicions de la Vela, i els minoritaris han constatat que, ara per ara, es queden a casa. Tot i això, la prima per la compra de l’entitat catalana, que va revifar a finals de setembre amb la millora del 10% del preu de l’operació després de més de mig any desapareguda, s’ha mantingut estable en xifres molt baixes. A tancament del mercat de divendres, la distància entre el valor que atorga el fullet d’OPA al Sabadell i el que hi reconeix el mercat és de només set cèntims per acció, és a dir, del 2,2%.
Es tracta d’una lleugera ampliació respecte del passat cap de setmana, quan es va enfonsar per sota dels dos punts, amb uns cinc cèntims de guany per cada títol venut. El BBVA, val a dir, no pren com a referència la plusvàlua actual que genera l’oferta, sinó la del maig del 2024, quan la van presentar en primera instància. Llavors, el bescanvi que van posar sobre la taula -idèntic a l’actual, després de múltiples giragonses- estava un 40% per sobre de la cotització vallesana de la jornada anterior. El president, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, justifiquen aquesta pirueta en la seva interpretació del mercat en el darrer any i mig: a parer seu, l’alça de l’acció del Sabadell està ancorada a la del BBVA i, per tant, el valor “col·lapsaria” sense l’OPA.
És una noció que les seves contraparts catalanes, Josep Oliu i César González-Bueno, han rebutjat en diverses ocasions. “El món és un altre, ha canviat respecte del maig del 24”, argumentava el president en la recent roda de premsa per explicar l’informe del consell d’administració contrari a la darrera proposta del BBVA. De fet, l’increment de valor dels drets de vot del Sabadell ha sigut molt més intens que el del Banc de Bilbao, de més d’un 80% en el primer respecte d’un 50 i escaig per al segon. El document de l’òrgan de govern, així doncs, es remet al preu d’origen, i reclama una “prima política” del 40% per justificar l’entrega de la gestió, els actius i la marca Sabadell al banc opant. Una prima, ara per ara, inabastable: una oferta amb un 40% de plusvàlua hauria de valorar les accions sabadellenques a uns 4,65 euros, pels 3,39 euros que proposa ara.
Oscil·lacions accionarials
Durant els pròxims cinc dies hàbils, fins al divendres dia 10, els accionistes del Sabadell tenen marge per valorar la proposta del BBVA i adherir-se, o no, a l’OPA. Segons càlculs de la City avançats pel diari madrileny Expansión, als volts d’un 10% dels drets de vot estarien ja compromesos a favor de la Vela. Es tracta, val a dir, d’un càlcul aproximat, en tant que té en compte les entregues que farien els fons indexats d’acord amb les seves estimacions per a les dues entitats. Les úniques accions que ja estan assegurades per a les butxaques basques són les de David Martínez Guzmán, un 3,86% del total, i un petitíssim paquet en mans del fons Algebris, menys d’un 0,05% del total, que també ha anunciat que acudirà a la compra. Val a dir que, tradicionalment, els grans capitals solen esperar fins a les últimes jornades per fer les seves apostes finals en un procés d’OPA com aquest, per assegurar-se que compten amb tota la informació final dels dos implicats. A partir de dilluns, doncs, s’haurien d’anar albirant les xifres definitives.
Per altra banda, els accionistes minoritaris no semblen gaire engrescats pels cants del Banc de Bilbao. Segons l’entitat catalana, aquest sector, que concentra més del 40%, s’hauria quedat a casa. Ara fa dues setmanes, pocs dies després de l’inici del període d’acceptació, González-Bueno va anunciar que “el 0,0%” dels accionistes que són també clients del Sabadell -un 80% de tota la massa retail– haurien acudit a l’OPA. Quinze dies després, el flux es manté gairebé estancat: el mateix conseller delegat, en una entrevista amb la cadena nord-americana Bloomberg TV, el primer executiu vallesà va assegurar que “menys d’un 1% del total” s’hi hauria sumat. “Els accionistes minoritaris no solen esperar fins a l’últim dia per acceptar una OPA, ho fan de manera gradual. I han estat acudint de manera gradual durant els últims dies, però encara per sota de l’1%“, anunciava. En total, segons els mateixos càlculs de la City avançats per Expansión, només haurien venut uns 850 inversors menudistes.
Denúncies encreuades
Lluny de les carteres accionarials, les dues entitats ja fa setmanes que han trencat la pau tensa que havia caracteritzat els 17 mesos d’OPA. El punt àlgid de la bel·ligerància va arribar divendres, quan BBVA i Sabadell van presentar davant la CNMV denúncies encreuades per suposades “males pràctiques” de cara als accionistes. El banc basc acusa el català d’haver bloquejat a les seves oficines el bescanvi d’alguns minoritaris, no entregar la documentació necessària o rebutjar els procediments regulats de l’OPA; mentre que el català retreu que els call centers i oficines del BBVA estarien donant als inversors sabadellencs informació errònia sobre els impostos que resultarien del bescanvi o la valoració de les accions que té en cartera. El govern espanyol, vistes aquestes hostilitats, ha decidit fer un pas al costat i s’ha negat a intervenir. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va recordar el mateix divendres que la competència per vigilar el compliment de la llei en aquest procediment és exclusiva de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
